L’anunci segons el qual el consorci que haurà de gestionar el Centre Internacional per la Pau de Montjuïc neix amb el vist-i-plau dels grups municipals del PP i el PSC a l’Ajuntament de Barcelona té una rellevància política que cal analitzar des de la perspectiva de les relacions de dominació d’ Espanya sobre Catalunya. En
La proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià el 14 d’abril del 1931 és l’acte més transcendent de la seva llarga trajectòria de patriota i de governant. Enguany, quan ja en fa setanta-vuit d’aquell fet no hi ha actes rellevants que el rememorin i això que el Govern de la Generalitat va
Avui s’ha fet públic que Ignasi Guardans ha acceptat un alt càrrec al ministeri de Cultura espanyol, la seva animadversió envers el sobiranisme català ha estat premiada pel poder espanyol. La seva actitud té nombrosos precedents en la política catalana (i la basca): és una tàctica habitual en els règims de dominació política trobar col·laboradors entre les files dels partits que
Jordi Arquer i Saltor (Bellcaire d’Urgell, 17 de març del 1906 – Perpinyà, 12 d’abril del 1981), va morir avui fa vint-i-vuit anys. Fou un dels fundadors l’any 1928 del Partit Comunista Català, posteriorment s’integrà al Bloc Obrer i Camperol i després al Partit Obrer d’Unificació Marxista. Durant el seu llarg exili s’implicà plenament en
L’escriptor marroquí afincat a França Tahar Ben Jelloun va publica abans d’ahir, 9 d’abril a Le Monde, aquest lúcid article contra el negoci de l’opi a favor de la feminitat: Ah si l’on pouvait satisfaire les désirs les plus complexes et pervers des fanatiques dans le monde!. Les uns veulent posséder la femme contre son
“País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques”, Antoni Furió, Gustau Muñoz i Pau Viciano (editors), Quaderns d’Orientació Valencianista, València, 2009. Aquest llibre és una reflexió coral de vint-i-un intel·lectuals valencians sobre la realitat del País Valencià a l’inici d’aquest segle. Em pregunto com és que no hi ha cap dona entre els assagistes que aporti
“Un siècle de trahison. La diplomatie française et les juifs (1894-2007)”, de David Pryce-Jones, Éditions Denoël, Paris, 2008. Catalunya serà l’escenari a partir d’enguany, concretament el Cap i Casal, on es desplegaran les iniciatives diplomàtiques dels diversos estats que participaran en la Unió per a la Mediterrània. A banda del paper que hi poden
La Comissió de la Dignitat (www.comissiodeladignitat.cat) encapçala la reivindicació per Sant Jordi en favor de la llengua catalana i de denúncia del genocidi cultural continuat contra el nostre poble. La dominació política fa tres-cents anys que dura però, des de l’any 1939, amb la victòria de l’exèrcit “nacional” (español) el nostre poble ha sofert un règim
Istanbul, la capital política i cultural turca, ha estat aquesta setmana centre d’atenció informativa mundial: allí s’hi ha celebrat el Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions que es va inventar Zapatero en l’època Bush i que ara ha reviscolat en coincidir amb el missatge dialogant d’Obama. El mateix president USA ha estat a Istanbul, no per
Amb Heribert Barrera, un altre cop, l’article d’ahir a l’Avui, l’haurien de saber, i voler, escriure els actuals dirigents d’ERC: “El problema més apressant que tenim plantejat és el de la crisi econòmica. Però seria pueril creure que podrem resoldre’l o pal·liar-lo mitjançant les iniciatives dels parlamentaris catalans a Madrid i els petits favors que
“L’Estat dels jueus”, de Theodor Herzl, Publicacions de la Universitat de València, 2008. Gustau Muñoz ha traduït al català aquest llibre cabdal en el sorgiment del nacionalisme jueu contemporani, és a dir, del sionisme. També n’és l’autor de la introducció que aproxima el lector a la personalitat d’Herzl i al context històric en que publicà
Quan no hi ha direcció política capaç d’impulsar un projecte independentista apareixen en el món associatiu català entitats diverses que miren de suplir aquesta mancança conjuntural. Una d’aquestes iniciatives és el Centre Català de Negocis (http://www.ccn.cat). Amb el pragmatisme que caracteritza el seu ram, els membres del CCN que he tingut ocasió d’escoltar proposen l’adopció de
Entre avui i demà, els estats membres de l’OTAN celebren els seixanta anys de vida d’aquesta organització de defensa en actes commemoratius a Estrasburg i a Kehl i Baden-Baden, significativament ciutats colindants de dos estats, França i Alemanya, que havien estat enemics durant segles. Ara justament fa deu anys vaig publicar a la Revista de Catalunya,
Avui ha mort Jaume Ventura i Serra, (Canet de Mar, 10 de setembre del 1926 – Barcelona, 2 d’abril del 2009), trompetista i barcelonista, conegut popularment com a “Rudy” Ventura. Quan era xiquet, a començaments dels anys seixanta, i amb els meus pares anàvem a Barcelona un parell de cops l’any, seguíem sempre un mateix periple: viatge
“La vegueria com a govern local intermedi a Catalunya”, de Ricard Gracia Retortillo, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 2008. Aquest estudi jurídic plenament actualitzat sobre la vegueria, en tant que ens local d’implantació prevista a l’Estatut de Catalunya del 2006, apareix en un moment en que els treballs preparatoris de la nova llei de governs locals de Catalunya estan