Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

8 d'abril de 2009
0 comentaris

1939-2009: setanta anys contra el català

La Comissió de la Dignitat (www.comissiodeladignitat.cat) encapçala la reivindicació per Sant Jordi en favor de la llengua catalana i de denúncia del genocidi cultural continuat contra el nostre poble.

La dominació política fa tres-cents anys que dura però, des de l’any 1939, amb la victòria de l’exèrcit “nacional” (español) el nostre poble ha sofert un règim d’ocupació, exili i genocidi cultural sota el franquisme i espoli econòmic amanit amb bilingüisme constitucional sota la restauració borbònica. Les veleïtats autonomistes han deixat pas a la ruptura fàctica del “pacte constitucional”, el nacionalisme espanyol (PP-PSOE) ha encetat la fase de liquidació definitiva de les minories nacionals i les seves reivindicacions (com molt bé ha anunciat la vice-presidenta De la Vega avui mateix). 

En aquest context, la convocatòria de la Comissió de la Dignitat per realitzar un acte rememoratiu de l’inici de la persecució de la nostra llengua en època contemporània als jardinets de Gràcia, a Barcelona, el proper 19 d’abril, és del tot encertada. I més quan en la cruïlla amb la Diagonal encara hi ha l’estatua de la “victòria” franquista en el monument que fou dreçat en honor a Pi i Margall.  La lluita per la llengua i per la recuperació de la memòria històrica van lligades i han de servir per denunciar la dominació espanyola i obrir la via al dret d’autodeterminació.

Post Scriptum, 8 d’abril del 2022.

El govern del PSOE manté la política d’estat contra la llengua catalana, com explica Josep Casulleras el proppassat 30 de març a Vilaweb: “Les martingales del govern de Sánchez i la pèrdua de control de la sentència contra el català. El govern espanyol intenta ara de passar la responsabilitat de l’execució de la sentència que imposa el 25% al TSJC”. Però, la desconstrucció del procés impulsada per ERC, amb la complicitat de Junts i la CUP, té com a conseqüència “El pacte infame de la llengua”, que denuncia Víctor Alexandre abans d’ahir al Món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!