Ahir va ser el torn d’Artur Mas al programa aquell d’Espanya on et fan preguntes. Els diaris en parlen i no es posen d’acord a l’hora d’interpretar què va dir. A El Debat diuen que va descartar la independència: “Mas deixa clar a TVE que no aposta per la independència.” Al Singular Digital diuen que
Artur Mas continua equivocant-se en els seus plantejaments. I el bo del cas és que qui li ho diu ja no sóc jo sinó persones que tota la vida han estat afins a CiU. Per exemple, Joan Oliver. La proposta de refundació del catalanisme arriba tard, arriba quan el país es troba en una cruïlla
Diumenge passat Carme Chacon va ser proclamada oficialment com a cap de llista per a les properes eleccions a l’Estat el 9 de març. En el seu discurs va apel·lar a la Catalunya optimista. Pot semblar una cosa infantil i tot, això de l’optimisme, i en el fons no és gaire més que una criaturada.
Després d’un cap de setmana en què el president Montilla ha dit que algú va a Madrid a fer l’indio, i la gran demòcrata de la Carme Chacon, que el dret de decidir és una deriva absurda (un bon insult per a 700.000 catalans i catalanes que ens vam manifestar l’1 de desembre), han vingut
L’Avui entrevistava ahir Mas i jo en destacaria dues preguntes: "¿Una independència aprovada pel 51% dels catalans és vàlida? Legalment no, perquè no hi ha llei interna espanyola que ho avali. Ara, exercir el dret a decidir pel 51% no és suficient. Perquè ens pot portar a una fractura social. ¿Si l’Estatut s’aprova per dos
En Diego, un noi de 19 anys amb una capacitat notable per expressar les idees polítiques i un futur que promet, ha tingut l’amabilitat de respondre un comentari meu a l’apunt del dia 12 de desembre. Em diu: “Milito a Convergència Democràtica de Catalunya -i a la Joventut Nacionalista de Catalunya, obertament "independentista"- perquè crec
La iniciativa estatpropi.cat ha superat un altre miler d’adhesions. Ja en som més de 16.000. No és per afany de competir, que no és el cas, però Sobirania i Progrés es va posar en funcionament l’octubre de 2006 i porta 20.067 adhesions, mentre que estatpropi.cat va arrencar el maig d’enguany i ja en porta 16.016.
Malgrat els intents de control des del PSC, que es deu creure que això dels blocs només és una eina per difondre les consignes que vénen de dalt, cada cop és més difícil evitar que la gent propera al partit (militants inclosos) reflexioni sobre el creixement de l’independentisme i que publiquin allò que pensen. És
Alfons López Tena, una de les millors coses que li han passat a aquest país en els darrers mesos, és entrevistat novament, ara a El Punt. Qui l’hagi sentit o llegit en alguna ocasió ja sap a què em refereixo quan dic que té les coses clares. Respostes concises i contundents, sense confusions ni ambigüitats.
En deu dies es pot muntar una batalla. Ben planificat, i amb bona part dels ressorts del poder i els recursos mediàtics a la seva disposició, el PSC ha plantat cara tot just després d’una manifestació que l’ha deixat en evidència. Les declaracions de Joan Ferran podien haver quedat aïllades, però deu dies després és
En aquest procés cap a la independència que estem vivint, cada agent té la seva comesa i el seu àmbit d’acció. I del que es tracta és de no deixar res per fer, de no desaprofitar cap possibilitat que pugui significar un nou avenç, una nova línia d’acció. El vídeo de la precampanya que ahir
Felip Puig s’ha sotmès a un foc creuat (Fuego cruzado si hem de respectar l’original) amb José Miguel Villaroya a E-notícies. La veritat és que, pel que es pot esperar d’un debat d’un quart d’hora que parteix de la pregunta si Catalunya té dret a autodeterminar-se, amb un interlocutor com aquest tal Villaroya i fet
Continua la batalla de crostes. A veure qui la diu més grossa i així enfonsem el govern d’una vegada i arriba la sociovergència. Joan Ferran obre foc; Montilla no el desmenteix sinó que àdhuc nogensmenys ve a dir que té raó; Àlex Masllorens s’hi rabeja; i ara arriba Manel Mas i regala una preciosa notícia
El referèndum de l’Estatut que va tenir lloc el juny de 2006 va donar peu a un interessant debat a la xarxa sobre el sentit del vot. A banda dels partidaris del sí i dels partidaris del no, hi havia també la proposta d’un vot nul organitzat. A mesura que s’acosten les eleccions del mes
Sembla que en la qüestió de la Carrasqueta, el PP fa la feina bruta de tancar repetidors, el PSC-PSOE calla amb complicitat perquè ja els deu semblar bé i a qui toca el rebre és a ERC per mantenir i no trencar immediatament l’acord de govern amb el PSC. Vicent Partal detalla avui al seu