Alfons López Tena, una de les millors coses que li han passat a aquest país en els darrers mesos, és entrevistat novament, ara a El Punt. Qui l’hagi sentit o llegit en alguna ocasió ja sap a què em refereixo quan dic que té les coses clares. Respostes concises i contundents, sense confusions ni ambigüitats. El primer pas que cal fer per a la independència és tenir una llei de consultes populars. Feina de Joan Puigcercós. López Tena diu que al gener faran públic com serà la llei. L’única manera d’impedir que aquesta llei es materialitzi és destituir el conseller i posar-hi algú fidel al PSC que faci amb la llei el mateix que amb el tancament dels repetidors de TV3: no res. Si no poden fer aquesta jugada perquè no troben excuses per justificar-ho, eleccions anticipades i sociovergència. Per això és imprescindible que CiU abandoni l’ambigüitat en què continua instal·lada i digui si s’apunta al full de ruta transversal de López Tena.
El segon pas no és menys clar: “El primer què cal fer és que la gent del país assumeixi que la situació actual s’ha acabat. Que no s’ha de col·laborar en interessos espanyols ni treballar a favor dels seus beneficis. Hem de passar de ser part de la solució a ser el problema. I per a això cal deixar ambigüitats polítiques estranyes. Això implica que a Catalunya hi ha d’haver uns partits que adoptin la independència com a objectiu no com a terme líric. Això no es fa esperant res.” Votar el 9 de març, aleshores, és col·laborar en interessos espanyols? El Cercle d’Estudis Sobiranistes es pronunciarà sobre quin comportament electoral considera més adequat per al procés de secessió? S’apunta al vot en blanc? Al nul? A l’abstenció?
Al títol de l’apunt parlo de la confusió dels altres en referència als partits, sobretot CiU, però també ERC, CUP i ICV. Si recuperem el reportatge que va fer Vilaweb sobre una trobada que el FOCDA va organitzar al CIEMEN al setembre, sembla que Pere Aragonès i Antoni Vives es canvien els papers dels respectius partits. Aragonès afirma que la independència no és possible demà mateix perquè no hi ha encara una majoria suficient. A partir d’aquesta anàlisi, i del fet que no tenim notícia que ningú més a banda d’ERC estigués disposat a iniciar el procés via Parlament de Catalunya, ERC continua acumulant experiència de govern, esperonant CiU a sobiranitzar-se per deixar l’oposició i condicionant l’estratègia del PSC en la seva relació amb el PSOE. Però és que també Vilalta, de la CUP, afirma que no és possible a curt termini. Ho dic per avançar-me a aquells que em diran que ERC no és més independentista que CiU. Paradoxalment, qui diu que la independència a curt termini és viable és Antoni Vives (CiU), tot i que matisa que “si es donen unes condicions determinades”, que són la majoria social i la voluntat política. Vives no es mulla a dir, doncs, si les condicions es donen ja o no, si tenim o no tenim aquesta majoria i si CiU té o no té la voluntat política. És urgent que, de cara al 2008, tots ells resolguin aquestes ambigüitats.
En literatura i estètica en general hi ha un assaig sobre el Romanticisme que és un clàssic de la teoria: The Mirror and the Lamp, de Meyer H. Abrams. La metàfora vol explicar la diferència entre reflectir la realitat amb una pretesa objectivitat i donar-hi l’enfocament subjectiu. És el que passa amb les dades del Baròmetre d’Opinió Política, que ningú no les interpreta favorablement a l’independentisme. No em cansaré de repetir-ho: un 34,2% creu que Catalunya hauria de ser un estat dins d’una Espanya federal (a banda del 18,5% que vol l’estat independent). Si tanta gent vol això, primer hem de ser estat i després anar per federar-nos, però aquest no és un missatge que senti entre els representants polítics. Héctor López Bofill, en canvi, proposa des del CES obrir el procés de manera immediata perquè creu que ja hi ha una majoria social i que l’inici del procés acabarà de mobilitzar aquesta majoria quan tinguin l’horitzó a la vista, quan se sentin interpel·lats. Això seria el focus o el llum, i els altres serien simples miralls. Quan els miralls, a més, estan bruts o mig fumats, encara s’agraeix més la claredat i la llum que proporciona un bon focus. I com més potent sigui, molt millor. Amb els watts que gasta López Tena, a algun partit se li podrien fondre els ploms.
PS: Llegiu l’apunt en què Saül Gordillo parla de Lluís Soler i la seva iniciativa a Facebook. I per cert, López Tena és també el protagonista d’un nou lliurament de la sèrie Després de l’1-D.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El govern espanol és estupid, això és una descripció, no un insult. El cas és de que Catalunya hi envia gent a parlar amb ells que estan a la mateixa altura. Sembla que el sezill argument de Lopez Tena és d’enviar-hi gent intel·ligent. Home! de tenir-ne en tenim.
Com he proposat en la serie d’articles sobre el Referèndum per l’autodeterminació del 2014, cal fixar una data i desenvolupar tot el necessari: Requeriments per aconseguir-ho , tasques funcionals per aconseguir els requeriments, disseny i planificació de tasques especifiques per aconseguir dur a terme les tasques funcionals i per acabar el més important, començar a executar-les de la millor manera possible per finalment aconseguir reeixir el projecte: La independència.
Si un s’excusa en que avui no hi ha prou suport per la independència i s’entreté amb la política del dia a dia, no trobarà mai aquest suport perquè no hi ha fet res perquè aquest sorgeixi.
Per exemple, ara si hi ha més suport no és perquè ERC hagi fet el deures en aquest sentit (sobretot en els darrers anys malgrat que en els 90 es va fer una bona campanya per denuncià el dèficit fiscal) , sinó pel desgavell de la gestió en les infraestructures i el dèficit crònic fiscal. No crec que hagi estat una idea brillant de Carod i Puigcercos entrar a la Generalitat i ficar en Montilla president per demostrar la ineptitud dels socialistes i que gràcies a la seva mala gestió ara hi ha mes catalans a favor de la Independència!.
Per a l’executiva d’ERC el que volien i encara volen demostrar és que la Generalitat funciona molt bé gràcies a ells i que gestiona perfectament els recursos que l’Estat Espanyol ens atorga, es a dir tot el contrari del que ara ens esta passant (per sort) i que fa que cada vegada hi hagi més persones desenganyades amb l’autonomia que ens atorga l’Estat i començant a considerar que La independencia és una opció a tenir en compte!.
En altres països abans d’aconseguir la Independència n’havia molt menys suport que el que ara hi ha a Catalunya. No se que esperem per a començar a treballar-hi en serio definit una estratègia amb requeriments, tasques, dates i un equip pluridisciplinari per dur a terme.
El suport per la independència no sortirà per si sola, cal treballar-ho des de tots els àmbits possibles.
Ah!, tampoc podem esperar que surtin López Tenas o Bofills de sota les pedres cada dia, i tampoc que en només dues o tres persones recaigui tota la responsabilitat perquè a les hores és molt fàcil anular-los per part de l’enemic. Cal que a part de gent com a ells, ha de haver un equip prou ampli però a la vegada prou eficaç que en background doni aquest suport a la causa.
Atè el nombre de militants de CDC+UDC ie els d’ERC, no m’extranyaria gens que el total d’independentistes de CDC+UDC fos superior als d’ERC. No necessàriament el de votants atesa l’ambigüitat de CiU en el missatge nacional.
En tot cas comparteixo la idea del risc de la sociovergència si les coses no es van clarificant aviat. El poder és atractiu.
Cal plantejar amb urgència el referèndum com a objectiu en els programes electorals i votar d’acord amb aquesta idea.
López Tena parla clar. Ni sentimentalismes, ni combats estèrils, ni descriure una situació de color de rosa. Recomano a tothom que, si té l’oportunitat, el vagi a sentir. Per damunt de tot pragmatisme.
Tot el "sobiranisme" del qual CDC ara galleja, pot quedar en un no-res, segons com es porti al març a Espanya. Mas juga a identificar catalanisme amb CDC i donat que no té morrions de govern, s’autoanomena salvador de l’essències pàtries.
Entenc fins a un cert punt, que ERC ara que té responsabilitats de govern, no tregui el Cristo Gros, ara, em sembla penós aquest xiular i mirar a una banda. Com ha callat amb l’afer dels repetidors al País Valencià. En l’arc parlamentari, ERC és l’únic partit independentista!!!!!
Cap procés independentista ha començat amb números favorables. Un cop iniciat el procés és quan les adhesions pugen. És un error estar pendents de xifres favorables, perquè és una situació de trencament, nova, que fa por i és difícil que es donin les condicions normals, que en una altra consulta, serien els òptims per tirar endavant.
La metxa hi és, només cal calar-hi foc.
Reflectir objectivament la realitat no és mai fer una foto estàtica. Les dades que vulguin descriure una realitat sempre han de descriure tendències, trajectòries, canvis en funció de variables…etc. La trajectòria és positiva per a l’independentisme. Molt.
Les condicions també, però són inestables i poden variar de sentit. Hi hem d’estar preparats sobre tot diversificarnt els discursos que justifiquen la independència, com qui diversifica les inversions. Per la mateixa raó hem de cercar noves poblacions. Les hereves de la primera emigració i els catalans conservadors no vindran sols. Ells no es fiquen a Internet. Deixem els cinturons de Tarragona i Barcelona massa a la mà de… Déu no, dels mitjans espanyols. Penseu que no han reaccionat com s’esperava en la crisi de les rodalies. Els estem abandonant quan més ho tenim tot a favor. Encara hi som a temps. Hi hem d’anar: xerrades, introduir-hi els blocs, presentacions de llibres, avantatges de la sobirania fiscal… que ens vegin, que s’acostumin a la nostra presència, que l’independentisme no sigui vist com a cosa estranya o extremista i que ens sentin a favor dels seus interessos.
Salut!