En Diego, un noi de 19 anys amb una capacitat notable per expressar les idees polítiques i un futur que promet, ha tingut l’amabilitat de respondre un comentari meu a l’apunt del dia 12 de desembre.
Em diu: “Milito a Convergència Democràtica de Catalunya -i a la Joventut Nacionalista de Catalunya, obertament "independentista"- perquè crec que és el partit que ens pot portar a la plena sobirania nacional. Convergència es declara sobiranista des de l’any 2004. I sobiranisme, per mi, és igual a independentisme.” Bé, suposo que sap que ERC i les CUP també van en la mateixa direcció, que també volen portar el país a la plena sobirania. Ho dic per això que CDC és “el” partit. Les diferències, en tot cas, vénen de l’estratègia per arribar-hi.
“Crec que l’estratègia de CiU és la més encertada: recerca de grans consensos socials (ERC també en parla, des de la teoria, de la cohesió social, però després la refusa en el formalisme del seu sobiranisme) per a anar cap a la plena sobirania. És a dir, crear un lideratge polític en el qual es trobin sensibilitats molt diferents però que no excloguin frontalment, per exemple, un dret com és el de l’autodeterminació. I quan això s’assoleixi, estarem molt a prop de la independència, crec jo.” L’estratègia, sembla, passa per recuperar el lideratge polític, i això deu voler dir que Mas presideixi la Generalitat. Potser no té gaire en compte, però, el pes que té un unionista (en el doble sentit del mot) com Duran i Lleida a l’hora de permetre que, un cop assolit aquest lideratge, es pugui abordar el tram final cap a la plena sobirania.
Quant al gradualisme o la periodificació, escriu: “Així, potser sóc un independentista “gradualista”, o com es vulgui definir. Vol dir això que veig la independència a llarg termini? No, per mi la tindria demà mateix. Però la veig inviable si la precipitem ara mateix, demà. Doncs no, demà potser no. Però demà passat o l’altre, sí, si fem la feina prèvia que s’ha de fer. Així, si la conjuntura política ajudés, i la direcció política del país seguís un altra camí crec que en no més de dues dècades, aquest país podria ser lliure.”El subratllat és meu per remarcar que parla de dues dècades i ho condiciona a la conjuntura política. Per tant, s’entén que si la conjuntura política no permet fer aquest procés l’horitzó s’allunya més encara. I no parla de cap pla alternatiu.
Diego Sola és autor d’un breu assaig amb data de juliol de 2007 al qual ell mateix amablement m’enllaça perquè està penjat al web de CiU. En aquest assaig apareix la paraula sobiranisme: “En aquest camí, el catalanisme haurà d’apostar obertament pel sobiranisme i per la plena sobirania nacional de Catalunya.” (…) “Serà catalanista aquell que aposti de forma decidida per ampliar dia rere dia la sobirania nacional del país, fins a completar-la en la figura d’un Estat propi.” I també independència: “L’etapa final ha de ser, que no hi hagi cap dubte, la plena sobirania. La independència.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja és hora que ens deixem d’emboirament. I també és bona cosa veure, també en contrast i contraposició l’una de l’altra, la fluixera i la força del uuuiiiii! i del treball per la independència respectivament.
CiU i ERC són majoria! De què està parlant si CiU és sobiranista?
M’impressiona el rigor dialèctic amb què analitzes CiU i l’entussiasme entregat amb què jutges l´estratègia d’ERC.
CiU ve de la transició: una mescla d’exfranquistes reciclats i catalanistes amb la por al cos, i malgrat això, van crear TV3 dins la il·legalitat, van mantenir 20 anys TV3 al país valencià malgrat l’al·legalitat (fins que han caigut just ara), van enfrontar-se judicialment a l’estat amb mil i una denuncies al constitucional quan calia i van mostrar el país sencer als mapes del temps (ah no, que avui he llegit que la corpo ja els ha suprimit).
ERC fa just tot el contrari però quan venen eleccions no paren de dir Independència.
En Mas va dir clarament a una emissora de radio (RAC1 crec) que ell estava en contra de la independència, i en Duran ja ho sabem.
Xavier,
He fet un article sobre la situació a Kosovo arran de les reunions que vaig mantenir allí fa una setmana. Si vols fer-hi un cop d’ull, està a http://perearagones.bloc.cat
Xavi, a la nostra època d’això se’n deia "insuficient". Crec que ara, s’utilitza l’eufemisme "necessita millorar".
Anem a veure, amb tots els respectes per aquest company, he de dir que m’agradaria saber si el lideratge de la seva formació "senior" secundaria les seves tesis. Estic segur que no.
Aquest és el problema amb CDC (i en major forma amb els seus companys de viatge). Són catalanistes, però els manca el coratge de dir les coses clares pel seu nom. Saben realment fins on són catalanistes? Es pot ser catalanista fins a un lloc. No!. O som catalans o no en som. No es pot ser italià i alemany.
Recordo ara mateix en Pujol i en Mas una nit d’eleccions, sí la famosa nit del "Voleu fer el favor de callar!" (versió catalana de l’altercat borbó-chavista). Aquella nit hi havia estel.lades i crits d’independència en aquella sala. Jo no entenc les mitges tintes de Convergència.