Ahir va ser el torn d’Artur Mas al programa aquell d’Espanya on et fan preguntes. Els diaris en parlen i no es posen d’acord a l’hora d’interpretar què va dir. A El Debat diuen que va descartar la independència: “Mas deixa clar a TVE que no aposta per la independència.” Al Singular Digital diuen que sí, que “la recolzaria si l’avalessin almenys dos terços dels catalans”. I a la crònica que en fa El Punt es concreta que “Mas posa un mínim del 66% de suport social per demanar la independència sense trencar el país”. Bé, si són dos terços seria el 66,6% periòdic, crec. Però, bromes a part, la qüestió és que el missatge és tan ambigu que dóna per a titulars aparentment contradictoris. Podem afirmar que Mas vol la independència? No! Ho podem descartar? Caram! Tampoc! I així, què? Doncs que ell deu pensar que aquesta ambigüitat li permet mantenir-se en una posició que fa content tothom, els que la volen i els que no la volen. Però si, com sembla, el país demana cada cop més la plena sobirania, potser comença a ser hora que Mas ens expliqui el seu projecte de país d’una manera clara i inequívoca.
Jo diria que CiU vol un model d’estat confederal per a Espanya que permeti a Catalunya tenir més autogovern. Però hauria d’explicar-ho clarament, perquè el canvi de model pot venir d’ una reforma de la Constitució (i caldria dir quin pla B ha pensat per si l’Estat no vol fer aquest canvi) o bé d’una declaració unilateral d’independència i una posterior negociació d’igual a igual. Això darrer, a mi personalment no m’atreu, però en tot cas passaria per la independència, per un exercici de sobirania al marge de la legalitat espanyola. Mas continua parlant de fractura social per descriure el fet que al país hi hagi unionistes i independentistes. I per evitar aquest problema que ell mateix s’inventa busca la legitimitat en un percentatge determinat, en aquests dos terços que diu que hauria de ser el requisit per a qualsevol avenç en autogovern.
D’entrada caldria recordar-li a Artur Mas que l’Estatut no va tenir aquest suport i malgrat tot va continuar endavant. Dels 5.202.291 electors que estaven cridats a les urnes, només 2.570.478 van anar a votar-lo. Menys de la meitat, per tant. I d’aquests, dels qui hi van anar, un 20,8% hi va votar en contra. Per tant, només 1.882.650 sobre els 5.202.291 hi van donar suport. Això no són dos terços, i malgrat tot l’Estatut es va aprovar. Mas, doncs, és molt més exigent amb el referèndum de secessió que no pas amb l’Estatut d’autonomia, més fins i tot que alguns organismes internacionals que han situat la legitimitat del resultat en el 55%. Potser perquè, en el fons, no vol la independència. No, com a mínim, a molts anys vista i malgrat la pròpia militància de CDC. CiU continua essent una anomalia al món, un partit nacionalista que no vol la plena sobirania de la seva nació. Perquè Mas, en definitiva, podria posar aquestes mateixes condicions tan dures dels dos terços però combinar-ho amb un suport decidit al projecte de la independència, però no ho fa.
Acabo amb un parell de recomanacions: el Mail Obert d’avui, a càrrec de Martí Estruch, i l’apunt de Marc Belzunces en què comença a mentalitzar els nostres futurs veïns de quin serà el seu mapa. I per cert, hem començat a introduir algunes novetats a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, com per exemple la llista dels darrers blocs adherits. Ja en som 562!
PS: Després de penjar l’apunt trobo això al bloc que Xavier Mas de Xaxàs té a La Vanguardia: "Mas propone una consulta popular. Preguntar a la gente qué quiere. Él lo llama el derecho a decidir. En función de la decisión, él adoptará su propuesta política. Anticipo que la pregunta de este referéndum, si llega a celebrarse, será tan enrevesada que permitirá interpretaciones diversas. Los políticos que toman decisiones en función de lo que opine la mayoría nunca serán líderes y los países sólo avanzan con liderazgos."
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però no a CiU, no a ERC, no a ICV… (la resta ja ni me’ls plantejaria).
Estic impacient per votar aquest 9 de març (Vot Creatiu, qui s’hi apunta?), i estic impacient per votar que sí, que vull que em preguntin d’una puta vegada a veure si vull la Independència del meu país.
La primera oportunitat que tenim de dir-hi alguna cosa "urnejada" és el proper març, no? Doncs diem-la: "Jo voto per la Independència dels Països Catalans". I a tomar vent!
CiU amb Pujol tenia malgrat que no comparteixo, una mica de sentit aquesta ambigüitat per tal de convèncer els traumatitzats per la guerra civil, però ara en ple segle XXI aquesta ambigüitat només demostra que CiU és debil amb els seus plantejaments.
Un partit nacionalista que no vol la independència i si la vol només amb un consents impossible és que és només regionalista.
La democràcia és l’expressió de la voluntat de la majoria.
I la majoria és la meitat més 1.
Si en un referèndum sortís la meitat més 1 de paridaris d’una Catalunya sotmesa a l’Estat espanyol, els independentistes catalans ens hauriem d’aguantar i, doncs, respectar la decisó democràtica de la majoria.
Però, en cas contrari, si la meitat més 1 dels catalans votessin per la independència de Catalunya, els espanyolistes (si es preuen de demòcrates), haurien de fer com nosaltres, o sia acceptar la decisió democràtica de la majoria.
Que en Mas posi el 66’66666666…….%…., com si vol posar el 85%, com el 57, com el 92, com el 68’23865% és una manera com una altra de comunicar que NO-VOL-LA-IN-DE-PEN-DÈN-CIA.
Però ho diu amb subterfugis suaus, per a no veure’s obligat a dir-ho en plan dur, com ho diuen els hispanocatalans del PSOEpsc o els del PPc.
CiU i d’ERC m’ha aixecat la camisa una vegada cada un, però no ho faran una segona. Ara em planto, i el març opto per independentisme: Partit Republicà Català (PRC).
Segurament, l’amic Carod Rovira mai ha fet cap pifia. Impossible, en una personalitat perfecta, imperfectible, atès que el summum de l’encert.Mai he vist, en aquest blog, recollida cap pifia del Sr. Carod. I del Sr. Puigcercos tampoc. Són, suposo, els maipifiables.Tot ho encerten. Són com Alà, com Déu, com Mahoma, o com la Santissima Trinitat.Cap pifiada.Cap pífia.
La gent deu ser molt desagraïda. Un que sempre la pifia guanya les eleccions. I millora resultats de les primeres que va fer com presidenciable a les segones. El perfecte maipifiable va baixar del 16% al 14%, en percentatage, i en vots absoluts. Però no ha fet mai cap pífia. Es el poble, que no n’entén. Cal educar-lo, des del poder tripartit i bloger.
Per cert, em meravella que un adult tingui -i digui que té. com a font d’informacio (?) (serà el pravdacalàbriadigital un digital plural i ningu ho ha vist) un cosa que és fa dir "El Demà", que dona la casualitat que fan els mateixos i al mateix lloc on es fan revistes digitals de les JERC i d’ERC.Pura casualitat, són neutrals. Audiència? I que importa això.
I l’altra sorpresa personal és comprovar com un acte/programa public, i en directe, que es va poder veure en on-line, que es pot tenir gravat en video/dvd , i que només va tenir un sentit concret, pot tenir multiples interpretacions. Va ser molt clar, nítid, i amb una unica interpretacio. Que va dir? El que va dir i es pot reproduir. Però no s’hi val interpretar el que no es va sentir dir. Es una errada greu, una incompetència, o un sectarisme fora de rebut.
Per cert, no acabo d’entendre que signifiquen les dades -parcials- que es donen del referèndum de l’estatut del 2006. Que va haver-hi molta asbtenció? I tant. Tmabé les hi ha a les eleccions que guanya el psoe, a l’estat, o el psc-psoe, a les generals a Catalunya, i no se’n diu res.
L’abstenció maig guanya res. No compta. Es una dada. De l’entorn.
Es exactament el mateix argument que donà l’inclit crostista Serafino, o l’Iceta gai: no van anar a la manifestació del dret a decidir del 1-D 6.700.000 catalans. I? No compta. El Farran va ser un imbècil i un sectari. Però quan en el referèndum de l’estatut es diu que l’abstenció va ser de x, que semblant queda un al Serafino.
Per cert, és molt lleig, llegísim (suspens baix a l’assignatura de primer de polítiques, de sociologia electoral) dir el nombre de vots absoluts del Si, i amagar els del no. Quan es diuen els absoluts es diuen els de les dues opcions, i relatius també.
Queda clar que els vots del NO (suma de vots que seguiren les recomanacions idèntiques del PPERC, mira que bé) van sumar molt menys que els vots que havien tret PP+ERC a les tres anteriors eleccions, que el 20% assolit va quedar una mica per sota del 30% que confiava obtenir algú dels sinpifiables, i que el fracàs del No encara va ser molt més rotund que la victòria del 70% de si’s.
Es el de sempre. Confondre, voluntàriament, i voler fer confondre als lectors, qual trilers rambleros, opinió personal i fets. Jo, tu, ell , qui sigui, pot pensar i dir que l’opció que treu el 14% dels vots mereix governar, perque em dona la gana dir-ho, però no pot dir que sigui objectiu que qui treu el 30% no mereixi governar, amb més prioritat, amb més confiança dels electors, i amb més del doble de suport electoral, en democràcia lliure, que els qui no arriben al 15%.
Però ja se sap. Els cabuts pretenen dur l’elefant de l’Hortalà al wc del Carod i deixar-lo allà. I no passa. No hi cap. El maten, el trossegen, i el deixen allà. Fa pudor. Pero han tingut raó. L’elefant de l’Hortalà al wc del Carod. Es deixen de dir, ai làs, que està mort i trossejat i que fa pudor.
I? Això no importa. Els cabuts sempre tenim raó i no la pifiem mai. Sóm els sinpifiables.
Enhorabona, nanos! Sense pífies, però el Psoe dominador absolut a Catalunya, tot i perdre clarament totes, incloses lues dues darrers, eleccions catalanes.
Però Vostès són Formidables, ai, no, però, són Sinpifiables!!!
A veure el catalanisme fa anys que va de pífia amb pífia, no és cap novetat que el Mas està traumatitzat, i amb raó, pels resultats de les eleccions de casa nostra. El problema és que una persona traumatitzada difícilment pot funcionar al 100%. D’alguna manera personifica la falta d’estratègia del nacionalisme en conjunt.
La idea del 66% té un missatge implícit: dins Espanya no hi ha perill de convivència. Doncs si això vol, demostrem-li el 65% que n’estem farts i la convivència és impossible en contra nostra. O és que per ell els violents són els altres i per això millor no moure’s?
COM ARTUR MAS
Els sobiranistes fixen un 65% per a la independència
La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) considera que per tirar endavant un procés de plena sobirania cal una majoria social suficient que el seu portaveu, Gerard Fernández, ha fixat entre el 60% i el 65%. Aquest plantejament coincideix plenament amb el que va fer el president de Convergència i Unió, Artur Mas, al programa Tinc una pregunta per vostè, de TVE. El portaveu de la Plataforma, que ha participat al programa Actualitat Viva, de Comunicàlia, ha reconegut que en termes democràtics “amb un 51% de suport de la ciutadania ja seria suficient”. No obstant això, Gerard Fernández creu que seria important aconseguir “una majoria social i una cohesió social” suficients. I això s’aconsegueix, també, amb “una mica de pedagogia perquè aquest 51% es pogués convertit en un 60 o 65%”.
======================================
El portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir s’ha tornat botifler i l’ha pifiat també?
Esteu rodejats!!