EM SENT EXTERNA N’est pas oiseau qui veut L?aigua de la banyera fa olor de roses seques. M?agrada sentir-me tapada per aquestes muntanyes espesses, blanques, lleugeres. Com en aquells anuncis de l?any tirurany del sabó Lux de les estrelles de Hollywood. Liz Taylor, María Montez, Ava Gardner, Marilyn Monroe, dins els marbres d?aquelles banyeres negres
Silueta d’Emily Dickinsongermana de la veritat i la bellesatancada en un poble, serena,sola, lletratremoladoraha deixat un alfabet de volcans Silueta de Iannis Ritsosamb la joia i el coratge a puntteixidor de poemes viusla vertadera naturad’un heroi greca l’hora de les dictadures Silueta de John Coltranecreador d’impressions eternesla facilitat d’un saxo voladorels ginys de les notes
Silueta d’un poeta jovedegustador de les percepcionscerca coneixement de mecanismes de qualsevol sentitsón totes les ciènciesdel XXque li van a l’encontreamb complexa i bella invasióesser poeta és de ciències, diu,les coses contenen l’infinit. Silueta de Carlos Kleibersol dins la sala de concertsdirigeix el Brahms més festiul’energia incomparablede la músicadins les seves mansen harmonia salvatge, noble
Silueta de Blai Bonetamb una branqueta de romaní en la mà dretai un llibredavant els penya-segats amb Cabrera al fons«Voldria ser mar», xiuxiueja. Silueta de Kavafisen un bar del port amb fum i homesescriu en una plagueta negrasobre uns ulls«Sí, blaus, i tant: un blau fosc de safir» Silueta d’un joveque se’n va amb un
(Una periodista jove ha vengut a entrevistar a A. Nom Júlia i és feminista. Voldria fer un retrat d’A. com a model de dona lluitadora. És l’horabaixa. A. la rep a la biblioterca on davant un tambor broda una mar tempestuosa i un vaixell que s’anega.) A: Bona tarda. Sí, segui, segui en aquesta otomana
Alegria de paraules salvadoresEls ginys del concepte foradenCada emoció té un preu exacteLes dreceres d’una vida injustaComunicar joia no cansa gensCapolen els vols les senderesEscorxen la tristesa els valentsCada mot cerca un homòlegNo ho diguessis mai el secretAvança com una frontera puraLes relacions no es poden triarEl moment just de la noblesaUn vaixell enfonsat jus-suaquíCandelària
LE POUVOIR DU CONTAMINATION DU TEXTEA.: Aquests temps em deixen estormiada, entotsolada, perduda. Cada dia és com una lliçó llarga que he d’aprendre amb cura si no vull morir. Passeig molt pel jardí de verdet i fullaca. De vegades em ve un mot a les mans, com si caigués d’un arbre, com una fulla daurada.
ESTAMPA Les relacions entre l’elevat i el baix són molt complexas La vista de la badia de Palma des d?aquesta urbanització de Son Auba és magnífica. Mentre vas pujant al volant del teu bmw, Emili Suasi, veus allà enfora el castell de Bellver i darrera, com el fons d?un ciclorama, el cap Blanc. I entre
Tot el temps del passeig hi he pensat.Els niguls d’avui horabaixa eren un catàleg de cirrocúmuls sobre un cel molt blau. Avui dematí, a Palma, també he vist aquest cel entre el marès de les cases.Fa fredor. Vaig amb una jaqueta de llana. I demà em posaré el gorro.Tottemps l’espasa de damocles damunt. És una
EM SOLIDARITZ AMB EL DISCURS DE L’AMIC TERRICABRAS.Una guerrra serveix perquè la perdi tothomMERCÈ RODOREDA No hi ha dret! També hi era al Palau de Sant Jordi exigint els papers robats per la guerra incivil i assassina DE COSSOS I DE LLIBERTATS. Pareix mentida qure un poeta com César Antonio Molina no ho entengui! Electoralisme?
FRANKFURT SUBVERTION No creguis, hipòcrita, amic Lector, que això serà una columna per cantar les meravelles i els triomfs dels fasts frankfurtians amb la cultura catalana com a convidada d?honor. Fa un no-res que vaig arribar de la Frankfurter Buchmesse amb una única bona notícia: la possibilitat que em traduexin dos llibres. No creguis que
LLEGIR POESIA Un dels gusts més grans de la meva vida. Aquestes coses en aquests temps de fosca i de maleducació, s?han de dir: les petites felicitats que ens donen uns lleguatges fets de versos vers sobre una plana en blanc. Des de fa més d?un mes un dels llibres de poemes que llegesc i
quan anava de la Literaturhaus, vora el riu Main negre i lluent com una anguila, vaig pensar en Joan Daniel. Un amic que feia estona que no veia i que nom J. D. va ser l’inspirador. També vaig intentar produir una gran llibertat d’escriptura. i si ho aconsegueixes és un gust. un guster. ja he
Feia tant de fred aquell matí quan vaig partir.Feia tanta de tristesa aquell matí quan vaig partir.Feia tanta de solitud aquell matí quan vaig partir.Feia tanta de fosca aquell matí quan vaig partir. Frankfurt tapat de boira. Sol. Entotsolat.