26 d'octubre de 2007
Sense categoria
1 comentari

LES ROSES BLANQUES DE L’ENTRADA HO SABEN

Alegria de paraules salvadores
Els ginys del concepte foraden
Cada emoció té un preu exacte
Les dreceres d’una vida injusta
Comunicar joia no cansa gens
Capolen els vols les senderes
Escorxen la tristesa els valents
Cada mot cerca un homòleg
No ho diguessis mai el secret
Avança com una frontera pura
Les relacions no es poden triar
El moment just de la noblesa
Un vaixell enfonsat jus-suaquí
Candelària apagada de l’adéu

  1. Jo no hi ha manera. O cremats o crus. Què troba vostè, que els he de posar al forn o a la torradora.

    Que em perdon, senyoret, per gosar dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!