(Una periodista jove ha vengut a entrevistar a A. Nom Júlia i és feminista. Voldria fer un retrat d’A. com a model de dona lluitadora. És l’horabaixa. A. la rep a la biblioterca on davant un tambor broda una mar tempestuosa i un vaixell que s’anega.)
A: Bona tarda. Sí, segui, segui en aquesta otomana verda, és molt còmoda. Sí, sí, em pot gravar amb aquest aparetet la meva veu esquerdada. No hi tenc res a dir. Sí, Júlia, m’han dit que nom Júlia. Quin nom més bell. De petita tenia una amiga que nomia Júlia amb els cabells castanys com vostè. Li agradava jugar a ninetes. Saps que són les ninetes? Aquests cromos de colors amb angelets, i pastors i pepes i arbres i estrelles. Les giravem cap per avall sobre una taula i amb la palma de la mà una mica abombada hi pegàvem damunt. Les que es giraven de cara eren nostres. Jo no tenia molta de sort i sempre em quedava sense cap. Però no em feia pena.
No m’agradat mai la possessió. Ara que he quedat totasola dins aquest casal infinit em tem més que mai que desitjaria que això fos un hotel i jo una clienta. Emperò no la vull distreure amb les meves cavil·lacions i voldria poder-la ajudar en aquest treball que fa.
Vaig tenir dos homes. Per què les jovenetes sempre pensau en els homes? Jo no em volia casar, sempre estava envoltada de molts de pretendents i els considerava amics. Havia vist tants de matrimonis desastrossos! Pensava quedar per vestir sants! El meu pare em va obligar. Era filla única i volia tenir néts, descendents. El meu home nomia Llorenç i no m’estimava. Es va casar per la meva dot, per la meva fortuna. No facis mai el desbarat que vaig fer. Al cap d’un any vaig quedar embarassada. Tot va canviar. Llorenç estava content amb la idea de tenir un hereu. A mi m’era ben igual. Aquells nou mesos vaig poder estar molt de temps totasola. Brodava, llegia, passejava, pensava en aquella vida que duia dedins. Crec que va ser en aquests temps que em vaig sentir una dona molt forta. No em feia por res. I Llorenç no perdia calada, ho veia i no ho podia consentir. Els homes com ell volen que estiguis sempre davall la seva protecció, que no et bateguis sense ell, que siguis la seva esclava. Va ser una nina i va néixer morta. Em pensava que em moria. Vaig perdre una mica el cap. Des de llavors Llorenç i jo dormírem en habitacions separades. L’odiava perquè deia que la nina s’havia mort per culpa meva. No el vaig tornar besar pus mai.
I per distreure’m i no caure en la depressió el metge em recomanva que sortís de viatge. En una anada a Barcelona vaig conèixer a
Carles i ens enamoràrem com dos adolescents. Ell i jo ja érem granadets emperò féiem dois com a nins. No volia tornar a Mallorca. Havia de passar una setmana a Barcelona i em vaig quedar quinze dies amb l’excusa de fer un curset de brodaries. A mi sempre m’ha agradat brodar. Em relaxa, em deixa tranquil·la. Ara mateix faig aquest quadre que he titulat Naugrafi del mar i que em fa molta de companyia. Carles era un enamorat de les meves brodaries i deia que m’organitzaria una exposició en el Museu de la Indumentària. Réiem molt. Ens besàvem molt. Ens estimàvem molt. Crec que el que més record d’aquells primers mesos és que ens esbutzàvem de rialles tot el temps i que jo era molt feliç al seu costat.
Ell venia cada cap de setmana a Palma i ens véiem a un hotelet. Cala Engosauba, una trinxa d’arena entre grans penya-segats plens de pins amb les branques damunt la mar. Allà érem feliços. I jo volia tenir un fill d’aquell home. Ell, que era metge, em dia que era una animalada perquè així es veuria l’adulteri del qual Llorenç m’acusava. Vaig rompre d’amagat tots els condons de la capsa que duia en Carles. I vaig quedar embarassada.
Em vaig separar de Llorenç, que començà a fer-me la vida impossible. Intentava robar-me tota la meva fortuna amb males arts. I com que jo som una mica poma quasi ho aconseguí. No vol prendre un altre cafè, Júlia? No és cap molèstia, estir aquest llaç i Clara apareixerà tot d’una. Jo també prendré una til·la que em calma aquests nervis destrossats.
(continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¡PROU! MANIFESTACIÓ: 29 D’OCTUBRE, 19:00 H, PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA ¡Contra la inoperància! CONVOCATORIA APOLÍTICA
Hem de fer reflexionar a tota la nostra classe política!
Passa-ho!!