FRANKFURT SUBVERTION
No creguis, hipòcrita, amic Lector, que això serà una columna per cantar les meravelles i els triomfs dels fasts frankfurtians amb la cultura catalana com a convidada d?honor. Fa un no-res que vaig arribar de la Frankfurter Buchmesse amb una única bona notícia: la possibilitat que em traduexin dos llibres. No creguis que això ho he aconseguit gràcies a cap agent o a la intermediació d?aquests Instituts de Promoció Exterior. Un mateix és el millor agent quan sap que hi ha una petita editorial (de la qual no diré el nom) on són sensibles a les escriptures que fugen de la bestselleritat i la comercialitat fàcil. No negaré que ?i això ja ho vaig parlar l?any passat amb el director de la fira, Jürgen Boos, i em va donar la raó?el protagonisme català ha donat visibilitat a una llengua i una cultura europees i desconegudes i a alguns escriptors catalans que abans ni se sabia que existian: Mendoza, Cercas, Vila-Matas i Zafón s?han vist substituïts per Monzó, Cabré, Barbal i Riera, la qual cosa ja és tot un començament de canvi. Uf! I una altre fet que m?ha alegrat i sorprès a parts iguals ha estat el protagonisme del País Valencià. Montilla i Antich, sense pèls al cervell, s?han deixat de les beneituries de la «no ingerència» i han asenyalat, cadascun a la seva manera, i amb uns discursos tan matisats com rigorosos, el paper essencial dels valencians dins la cultura catalana. M?entusiasmà veure els batles de Morella, Gandia i Sueca, ben contents, convertits en representació institucional acompanyats dels batles de la Franja d?Aragó, de Perpinyà i de l?Alguer en un paiscatalanisme modèlic i engrecador. I la subversió frankfurtiana anunciada? Ben senzill. Un llibre que Margalida Pons, poeta, professora i recercadora, em va donar entremig de pavellons, casetes editorials, auditòriums, exposicions i el sofà blau. Em vaig aferrar a les 450 planes, curades i editades per la Pons, i les vaig devorar abans de posar els peus a Mallorca. Quin fou l?agent provocador d?aquesta llegiguera prodigiosa? Sis exploradors dela literatura catalana, joves i arriscats, es dediquen a recórrer les formes i condicions de la narrativa experimental catalana des de 1970 a 1985. La feina de la Pons, la Picornell, la Pradas, la Muntaner, el Seguí i el Martínez és sedassar i discernir dins les escriptures d?uns narradors influenciats per la revista Tel Quel, pel marxisme revisat d?Althusser, per la psicoanàlisi lacaniana, per una tradició d?autors excèntrics (Artaud, Bataille, Mallarmé, Rimbaud, Sade, etc.) i per la incorporació de noves tècniques de la lletra. I no perden calada. Ens conten l?ambient contracultural on habitaven aquells escriptors, ens presenten els seus debats, els seus discursos, les seves fragilitats, ens informen de les crítiques que suscitaren i ens ofereixen un mostrari dels seus textos que vindiquen, alhora, una marginalitat i una veu dins la literatura catalana. Llegir això dins la Frankfurter Buchmesse m?excitava, m?estimulava i em donava forces. Repassar la feina dels col·lectius Trencavel, Ignasi Ubac i Taller Llunàtic m?omplia de suvenirs, rellegir sobre Albertí, Trolec, Pi de Cabanyes, Hac Mor, etc. era com una injecció de vita nuova. Un treball modèlic i obert: Textualisme i subversió (Universitat de les Illes Balears /Publicacions de l?Abadia de Montserrat). You are welcome.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
AQUEST PAPER NO ÉS ORIGINAL. ERA AL QUADERN
DEL DIJOUS PASSAT.
Originals o no, m’han interessat les teves cróniques de Frankfurt. Avui les he llegit d’un cop. Sensacional la imatge de Mesquida/Monzó en un semàfor.