FEROTGIA, DELICIOSA FEROTGIA La taula camilla de l?hivernacle damunt l?església de Sant Miquel de Palma és una natura morta: un ram de roses color xampany, un Diario de Mallorca doblegat amb la cara de Maria Antònia Munar, les Conversaciones íntimas con Truman Capote de Lawrence Grobel que ahir va comprar Andreu Vall, Angel d?Elizabeth Taylor,
això és una alegria i una responsabilitat.crec que amb aquest preàmbul de programa ens coneixeran bé.l’any passat, amb el meu discurs preparatori i fet amb tota l’ànima, vaig fer plorar al personal.crec que no m’havien dit mai tantes de vegades: ens has emocionat.només vaig amollar quatre mots de la veritat de la literatura catalana.
Duc de Barcelona la primera edició d’Imitació del foc.Un prodigi. TOTA LA MEVA VIDA ES LLIGA A TUCOM EN LA NIT LES FLAMES A LA FOSCA.
Acab de celebrar uns dels ritus sensitius de l’amistat. Assaborir plegats amb ells, M. i B., un gelat de pètals de rosa, uns quartos i una coca de sobrassada feta per una emperadriu. El verb confiat, intel·ligent, humorós, ple de sensacions tàctils dels pensaments ha estat l’atmosfera d’unes hores en què hem fet un món
Arrib de passejar pel foravila santamarier amb els textos de Llull i sobre Llull que demà diré davant la càmera per a un documental sobre Ramon lo Foll. Duc tota la boca lul·liana. I vull deixar testimoni d’aquest gran gust. BMA (mirant a càmera): Jo era un home casat, amb fills, bastant ric, dissolut i
Fagocites els records com una ameba drogada He llegit a un Uomo Vogue que deia que Takashi Murakami exposava al Moca de Los Angeles.He anat corrensos cap a la meva cambra i l’espectacle que he trobat m’ha fet molt de bé. Per la finestra que pega a ponent entrava la claror rovellada que dibuixava a
M’aixec amb un poc de caparrot després de la festa de Lloseta. Dues hores de festival escoltant la música dels poetes i tres hores de trull parlant amb els poetes. Una gentada. Em dóna vida veure una sala amb cinc-centes persones escoltant poesia. M’aferr a la xarxa i trob una notícia de primera: l’escriptor Toni
Tir suplements de cultura vells (com s’omplen de pols les paraules dels suplements de cultura!), salv un article, una entrevista, un petit reportatge. Ho pos dins una carpeta per tornar-ho mirar, per tornar-ho llegir. Hi ha moments en què pens que ho hauria de tirar tot. Aquesta mania de pedacer, de drapaire que no m’abandona
J. M. COETZEE: UN ESCRIPTOR PER A TEMPS DE PANDÈMIES El vaig descobrir amb L?edat de ferro (Edicions 62), aquell libre extraordinari, escarrufador, sensible, tendríssim, impressionant, lúcid i denunciador d?una condició humana feta malbé per l?apartheid i els poders. Després, amb Les vides dels animals (Editorial Empúries), em vaig enamorar d?aquesta invenció coetziana: una escriptora australiana
Ha estat una alegria grossa: Baltasar Porcel rep el 39 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Sempre l’he considerat un dels mestres vius de l’escriptura catalana, amb una obra complexa i clara, desballestada i orientada, illenca i universal, rica i caòtica, molt oral i molt engrescadora: setze novel·les, set obres de narrativa breu, quatre obres
ESCARRÀS EN FORMA DE COR El cel, al capcurucull del casal neogòtic, és d?un blau fort entapissat de vaixells blancs que suren per l?atzur cap enlloc. El casal de la possessió de Son Restassà, dominant els penya-segats de la Traumutella, el va bastir el besavi de Joan de Santvení damunt l?antiga casa rural pagesa amb
He acabat de passar en net una conferència que vaig fer l’any passat per celebrar el centenari de les Horacianes de mestre Miquel Costa i Llobera. Estic esgotat, emperò encara tenc el coratge de transcriure el darrer poema del llibre. COMIAT (HORACIANA XVI) Per un cel matinal tot blau i rosajo veia un temple de
L’alegria d’un tactes verbals dins l’hivernacle de l’infinit.El sabor de les veus, de les idees, dels pensaments, de les músiques, dels descobriments dins l’horabaixa en punt.La calor d’un preestiu dolç, amb un llençol prim al llit.El llit, sempre el llit, al centre exacte de la cerimònia novella, inesperada, ardent.El rovell dels líquens, viu i metafòric.
Estic una mica esbraonat.Emperò aquests tres dies d’onze poetes per Mallorca foren plens d’energies i electricitats poètiques íntimes i públiques.Estic segur que amb alguns del poetes hi haurà amistat eterna.I això és extraordinari i magnífic.La Nit Poètica al Teatre Principal de Palma formarà part d’aquest imaginari personal que et dóna vida i escriguera.Sis-centes persones fent
LES XICARANDANES SÓN PER A L?AMOR El nostre matrimoni és una de les nombroses cèl·lules que formen el teixit social. Quan vengueres per Pasqua, Emília, assegudes al Capuccino de Can March engolint dos bludimeris, m?ho demanares com una botxa: «Antònia, Antònia Puigserver, amiga coral de l?Institut, estimada, necessit que em contis la teva vida amb