Fagocites els records com una ameba drogada
He llegit a un Uomo Vogue que deia que Takashi Murakami exposava al Moca de Los Angeles.
He anat corrensos cap a la meva cambra i l’espectacle que he trobat m’ha fet molt de bé. Per la finestra que pega a ponent entrava la claror rovellada que dibuixava a la paret l’ombra d’aquell forat cap a l’exterior.
M’he aturat molta d’estona.
Deia Aràlia baixet com si volgués calmar un brot psicòtic.
M’he quedat embabat amb la lenta òrbita de la claror.
Tranquillity of the Heart Torment of the Flesh-Open Wide the Eye of the Heart, and Nothing is Invisible
Aquelles paraules volaven com un esbart de sebel·lins que em cantaven el desconegut.
He vist els nenúfars de la Cova de l’Oblit que s’encaramellaven per la transparència dels vidres de la finestra retratats en el mur, sobre la calç antiga, per la claror darrera.
Aràlia, centrifugues invenció i tradició, estils del passat i modes jovenívoles, fuguracions clàssiques i personatges dels media, belles arts i arts del carrer.
Per què la fosca atreu la claror cap al buit?
Tot era blanc i negre com una radiografia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La que du el maletí amb els pistrincs cap a les Caiman i la que aguanta el Rollex. El temps maltracta els que l’han perdut. Gent que només té mitja ombra, si pot sobreviure és perquè momentàniament han decantat la pedra d’entrada. El sol que tot ho aclareix fa tornar l’ombra com un carbó. Les ombres són els corbs que ens acompanyen a passejar; ens avisen, però no reverteixen el procés. Les seves ales són les pinzellades que han senyat el camí. El senyor Kafka mentre inscrivia el seu fill al Registre Civil degué pensar que no calia ser tan explícit.
la claror rovellada ………………el cel humit