Arrib de passejar pel foravila santamarier amb els textos de Llull i sobre Llull que demà diré davant la càmera per a un documental sobre Ramon lo Foll.
Duc tota la boca lul·liana. I vull deixar testimoni d’aquest gran gust.
BMA (mirant a càmera): Jo era un home casat, amb fills, bastant ric, dissolut i mundà. Tot això ho vaig deixar lliurement a fi de poder procurar l’honor de Déu i el bé públic, i exaltar la santa fe. Vaig aprendre l’àrab; diverses vegades vaig anar a predicar als sarraïns; per la causa de la fe he estat arrestat, empresonat i ferit. Durant quaranta-cinc anys he intentat moure l’Església i els Prínceps cristians a actuar pel bé públic. Ara som vell i pobre, però continuu en el mateix propòsit, i en el mateix propòsit continuaré fins a la mort. Així doncs, us sembla tot això una fantasia o no us ho sembla? Que la vostra consciència faci de jutge.
Vora els rostolls, vorejant les gegantines garbes cilíndriques, he dit Llull; mentre menjava el bessó d’unes ametlles tendres he dit Llull; dins l’aire carabassa del capvespre he dit Llull.
Em colgaré amb Llull.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
l’aire carabassa del capvespre