Tir suplements de cultura vells (com s’omplen de pols les paraules dels suplements de cultura!), salv un article, una entrevista, un petit reportatge. Ho pos dins una carpeta per tornar-ho mirar, per tornar-ho llegir. Hi ha moments en què pens que ho hauria de tirar tot. Aquesta mania de pedacer, de drapaire que no m’abandona mai.
Tremol, cervelltremol. Em deman els perquès infructuosament.
Fulleig un llibre dels anys setanta: Fragments d’un discours amoureux de mestre Barthes. Per dedins moltes de frses esctites a mà, subratllats, cartes d’A. F-P (llunyà) , d’A. C. (mort) i de X. E. (perduda). Tot em fa costremolar.
Hem crida una amiga, C. S. Em convida al Festival de Poesia de Lloseta. Hi vaig.