FEROTGIA, DELICIOSA FEROTGIA
La taula camilla de l?hivernacle damunt l?església de Sant Miquel de Palma és una natura morta: un ram de roses color xampany, un Diario de Mallorca doblegat amb la cara de Maria Antònia Munar, les Conversaciones íntimas con Truman Capote de Lawrence Grobel que ahir va comprar Andreu Vall, Angel d?Elizabeth Taylor, amb un pròleg de Diana de Margerie, que li va dur de París Elena Ramis a Aina Febrer, una postal de la Costiera Amalfitana que Clara envia als seus pares Aina i Andreu i una revista oberta en una doble pàgina on es veuen molts de famosos amb vespa (Anthony Perkins, Luis Miguel Dominguín i Lucia Bosé, Alberto Sordi i Aldo Fabrizi, Angie Dickinson, Jean-Paul Belmondo, Peter Fonda, Linda Christian i Tyrone Power, Charlton Heston i John Wayne). Encara que no ho creguis he somiat amb la camilla. Tot quant hi havia damunt agafava vida. Les roses que em regalares m?insultaven xisclant enfollides: Ja no boixau com abans els caps de setmana! La protagonista de la novel·la que em regalà Elena em deia en un anglès d?Oxford que ja estava fet de mi perquè m?havia convertit en una dona invisible. Les lletres de la postal de Clara es transformaven en fils de teranyina que no em deixaven veure res. Truman Capote se m?acostava a l?orella i em mormolava fluixet: Les dones són com mosques, s?aferren al sucre o a la merda! I jo queia i queia dins un fondal infinit. Però no quedava esclafada sinó que em trobava enmig d?una carretera i tots els famosos amb vespa de l?Uomo Vogue em passaven per damunt i em deixaven destrossada. Andreu es posà a riure com un orat. I això et fa gràcia? Et diverteix veure?m patir en somis com una histèrica? Andreu, que acabava de sortir del bany tot perfumat d?habit rouge, la mirava com si fos una desconeguda que embotida dins aquell xandall rosa fosfi i cavalcant amb aquella bicicleta immòbil sortiria disparada d?un moment a l?altre per la finestra. No m?agraden les famílies en què riure és de mal gust. Hauries de ser tu, Aina, la que t?esbutzassis de rialles amb aquests somis. Ahir vespre vàrem sopar i beure massa bé. Per això quan et vaig voler punyir un poc et feres la morta. S?acosta, li dona una besada als llavis i parteix. Fins al vespre. Avui tenc un dinar amb uns clients. Aina se?n va cap al bany. Es treu el xandall i es mira tota sencera en el mirall. El que pagaria Elena per tenir aquest cos. Ja en pot fer de bots si no s?atura d?enfornar pastisseria fina. Per tenir-ne quaranta-cinc estic molt bé. Emperò allò que deien les roses és ver: els caps de setmana no ens aturàvem de pegar pinyols. I ara em qued adormida com una tòtila. Has anat a aquell col·legi on ensenyes anglès. Dins el teu caixer hi havia una carta de color vermell. Era un targetó on, amb lletres retallades del diari, deia: Vull estar sempre dins el teu cos. T?has regirat. Qui podia enviar-te una cosa així? Seria un alumne? El vespre li has mostrat a Andreu. No ho agafis per la part que crema. Això és com una aventura extraordinària. Has de trobar aquest admirador. La setmana següent hi torna a haver una altra carta vermella: Necessit els teus mugrons dins el meus llavis. Aina no diu res a Andreu. Pensa que podria ser aquell professor de català nou i jove, Carles Tornat, que sempre li fa molt de cas. Al cap de dos dies Aina travela quan baixa les escales i se salva de rodolar perquè Carles l?agafa quasi per miracle. Li conta a Andreu. Aquest l?encoratja a lligar amb Carles. Després, mentre boixem com a bojos, em donaràs tots els detalls de llit amb Carles i això posarà passió i desig en la nostra parella. Aina torna a trobar una altra carta: Confegits dins un orgasme total. Aina no pot entendre com ningú no l?entén. Clara, li ha enviat una carta des de Barcelona on l?anima a descobrir aquest amant secret. Andreu li diu que no sigui beneita i respongui al desig. Elena, com amiga coral, li assegura que allò és un camí vital apassionant. Ella se sent envellir malament. No pot entendre tot aquell devessall. Emperò Carles l?afalaga tot el temps. Un vespre surten a sopar plegats. Després ell la convida a pujar a ca seva. Quan fa dos mesos que són amants ella li explica l?intriga de les cartes, que no s?han aturat, perquè ell confessi. Emperò, Carles, li diu que no en sap res de res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!