12 de juny de 2007
General
1 comentari

AMISTAT

Acab de celebrar uns dels ritus sensitius de l’amistat. Assaborir plegats amb ells, M. i B., un gelat de pètals de rosa, uns quartos i una coca de sobrassada feta per una emperadriu.

El verb confiat, intel·ligent, humorós, ple de sensacions tàctils dels pensaments ha estat l’atmosfera d’unes hores en què hem fet un món amb menys emissions de CO2: les nostres eren emissions d’un gust meristemàtic, de créixer plegats, cap amunt.

He anat fins a les barreres del caminal d’ailants per acomiadar-los. L’aire era calorós amb perfum paonat de formiguer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!