No sé si érem trenta o seixanta mil. Érem gent de bon de veres que vol que Mallorca i el Món no es facin malbé pel creixement depredador i destructiu per les armes de corrupció massiva.
Si anau al blog de Joana Maria Roque!
hi trobareu fotos i text d’una cronista bona i lluitadora, i amiga.
Si sé, segur, que en la manifestació Prou Destrucció! d’ahir es varen viure relacions novelles, lluites compartides, intimitats i distàncies especialíssimes amb d’altres humans que només allà es podien crear. Plataformes i GOB són persones de totes castes i condicions amb una lluita única i ben necessària: Aturar l’encimentada general, protegir els paisatges, les tradicions, la llengua catalana malmenada i les cultures totes. Això es veia, es sentia, es tocava, s’alenava en aquesta bellíssima passejada vindicativa pel centre de Palma (El sol, taronja pur, que es ponia rera la Misericòridia quan baixàvem pel carrer dels Oms; un cel color cobalt quan entràvem dins el Born; la Seu Il·luminda; Cort com un decorat costumista, la Plaça major plena, estibada de cossos incandescents)
(Tot el temps vaig aixecar un petita pancarta amb el cartell de la mani: El crit de Munch i el mot «Prou» pintat a mà per Julià i Marga: travessia d’ofrenes i amistat.)
Aquestes atmosferes, secretes i personals, són també un altre dels triomfs i dels fruits perdurables de la manifestació. Confegir-te més amb els amics, veure gent que feia temps que havies perdut, fer noves coneixences, recobrar forces de contacte per tal que res humà et sia estranger: una nova forma de viure i de bastir sentiments: nous alens, noves paraules, nous tactes. (un efecte benèfic: Tenia més besera, més pensera, més toquera, més xarrera, més…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’hi han festes i festes.
GUANYAREM, BIEL. HI HAVIA MOLTS DE CÒMPLICES, BLOGUERS, LLIURES, ESQUERRANS, PATRIOTES, DEFENSORS DE LA TERRA I DE LA GENT .Endavant