La danse des âges du temps
NAME-DROPPING
«Il m’est chaque jour plus difficile de mener une vie à l’hauteur de mes vases en porcelaine bleue»
O. W.
Charles va haver de suspendre el viatge. M’ha deixat un poc entotsolat. Esperava les llargues converses, els silencis expressius, la complicitat antiga.
No sé res d’Aràlia. La Dogdson i Venetia m’han dit que m’escriurien. Charles arribarà prest. És l’únic que em dóna consol.
M’entretenc badocant pels salons d’Oscar Wilde, per les barraques venecianes del baró Corvo, pel bright young thing d’Evelyn Waugh, per les parpelles fardées de Cecil Beaton, per la música del temps de Anthony Powell, per les jeunes filles en fleur de Marcel, pel jadis de Pacal Quignard, per l’albó florit de Blai Bonet, pel centenari del vell Auden, per les patagònies dures de Bruce Chatwin, per les alquímies motals de Rimbaud, per la futilesa exacta de Li-Po, pels dies anglesos de Valery Larbaud, etc.
El vent fort, impetuós, devorador em neteja.
Le refus du serieux et le choix excentrique du mineur són el meu panorama.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Il n’y a pas de porcelaine rouge.