NI OBLIT, NI SILENCI
Fa unes hores he parlat amb l’amiga i actriu Pepa López. M’ha dit que avui horabaixa aniria a llegir textos, durs textos de veritat, d’Anna Politkòvskaia.
Avui plou, fa trons i llamps i aquestes electricitats m’ajuden a pensar amb aquesta dona que és un far lluminosíssim dins la nit que ens envolta. Contra la guerra d’Iraq que mata i destrueix fa quatre anys, contra totes les guerres. Per la pau i la veritat: dues batalles de la Politkòvskaia. Crec que és una festa de la memòria i de la veritat que es llegeixin en veu alta els seus textos a tot el Món.
David Figueres és un plagueter que ha vindicat l’Anna des de que la va conèixer.
Del seu bloc he tret l’emociant i savi article de Carles Torner que serà la meva lectura pública d’Anna Politkòvskaia.
I també el meu record personal per a Yael Lagella, morta d’accident i amiga i traductora de la Politkòvskaia, poeta i companya. El Pen Català les recordarà també.
Text de Carles Torner
«Només tinc un llibre publicat», va ser el primer que em vas dir, «però sóc una escriptora especial, perquè la majoria dels personatges del meu llibre ja són morts. Això fa la meva vida atípica, perquè he considerat que havia de ser-los fidel i intentar que la comunitat internacional aturés aquesta guerra». Òbviament, el fet que siguis russa i que en els teus reportatges denunciïs l?exèrcit rus, però també l?ús de la tortura i del segrest pels guerrillers txetxens hauria de fer que la teva veu fos especialment escoltada. «Jo no haig de prendre partit, perquè el meu principi és recollir fets i informar del que fan les dues bandes als civils. No he estat mai corresponsal de guerra. La primera vegada que vaig anar a Txetxènia, l?octubre del 1999, era per a un reportatge sobre els efectes de la guerra en els civils. El que més em va sobtar llavors va ser que jo no veia per cap banda una lluita contra el terrorisme, sinó massacres, i en canvi cap periodista no cobria aquesta guerra. No tan sols la situació a Txetxènia és complicada, sinó que tot Rússia ignora què hi passa de veritat.»
(…)
No et pensis, Anna, que sigui fàcil mirar les coses quan vius en aquest univers capgirat. Envoltat de pantalles, amb els ulls saturats, hi ha ben poques imatges que tinguin la força de fer-me recobrar el sentit de la realitat. Per això sempre recordaré la teva dignitat vermella, la soledat encesa, el teu gest en escriure, la teva veu greu i pausada dient, molt lentament, la veritat. Quan els cossos dels infants txetxens cauen amunt i la paraula d?una dona justa es mou entre el silenci imposat i la insignificança, és arribada l?hora de rentar-se els ulls. Que una icona ens alliberi la mirada. Una icona russa que ens pugui mirar als ulls per retornar-nos la dignitat i les paraules. Una imatge justa, encara que sigui una de sola, per reconstruir al seu entorn la realitat. Que sigui doncs la teva, banyada per la llum sense ombres del sofriment, com alliberada de les lleis de la matèria, del temps i de l?espai. Més enllà del consol i el desconsol, em vas aparèixer, tanmateix, infatigable: parlant, escrivint, parlant, escrivint, girant-te i apuntant vers el buit, vers la imatge negada, impossible de veure, dels innocents dallats pel sol crim d?haver nascut.
(Del llibre L?arca de Babel)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!