ATREVEIX-TE A SOMNIAR
La manifestació contra els assassins de la terra acabava de començar. Ília és com un volcà en erupció. No l?havia vist des d?un encontre immobiliari a l?hotel Jauja on vaig fer una crònica per al diari. Em recordava Susan Sarandon en una pel·lícula en què feia de cosmetòloga d?uns grans magatzems que té por que l?home l?enganyi i li posa un detectiu, després resulta que ell només s?havia enlluernat amb la Jenifer López, professora d?una escola de ball, i tot acaba massa bé: marit amb muller.
Ília ja és una Lolita granadeta, emperò amb la seva cabellera rossa, molt ben tenyida amb uns tons cendrosos, que mou amb la perfecció d?un autòmata, i aquells vestits jaqueta Chanel, que li permeten lluir els bessons perfectes, sempre estava enrevoltada de pretendents. Algú em va contar que li deien de malnom la Terrorista de les Immobiliàries perquè, fos on fos, quan veia que una promoció era fraudulenta (construir en un ANEI, vil·les amb piscines en zona marítima, requalificació d?un sòl rústic o ran de mar, alçades il·legals i d?altres monades per l?estil) no tenia cap mania per fer una denúncia amb tots els ets i uts. Hi havia multinacionals immobiliàries que la temien.
Ara, quan l?he fitada baixant el carrer dels Oms, aixecava una pancarta feta a mà i ben colorejada que posava ?Salvem la Façana. No ens prendreu la mar!? (em tem que en els adhesius dels seus col·legues deia ?No ens prengueu la mar!?. Aquest canvi del ?prengueu? al ?prendreu? és la definició més exacta del seu caràcter.). Ília, llançant-se als meus braços com una orada, m?ha produït una tendresa excessiva.
Tot ve perquè estic nito. No em va bé res. Al diari em diuen pestes perquè no he trobat ni un scup. Sara, la meva ex-dona, vol que li augmenti la pensió perquè el nin ha d?anar a violí, a pilates i a repàs. Rosario, aquesta amant imperfecta que em deixa pegar tres o quatre pinyols la setmana i em neteja la solitud, té un bony a la mamella esquerra i m?ha fet anar de metges fins que s?ha descobert que no és dolent. Ília m?ha vist enmig de la gentada que xiscla contra la destrucció, enmig de la banda dels tamborers que anima a les totes, enmig de les pancartes que no s?aturen de dir ?Ja n?hi ha prou!?, enmig dels crits contra els encimentadors, els governants del PP que els fan costat i els corruptes, enmig del sol ponent com un tall hemorràgic damunt la Misericòrdia. Ília m?ha repassat tot el cos. Et veig més prim. No m?agrada. Quines manies que heu agafat els homes metrosexuals! Et trobes bé? Fas carona. Vols que te?n conti una d?aquelles que t?agraden? M?ha agafat del braç. Després, sense deixar-me motar, m?ha fet malalt el cuc de l?orella.
Un amic seu fou atacat pels pares biològics. Julià, que s?acabava de casar amb Bàrbara, una infermera anestesista, pagava la hipoteca del pis nou i desitjava tenir un fill, s?ha vist envaït per telefonades de son pare i sa mare biològics que li demanen una cita. S?han de trobar al bar Bosch. Perquè el reconeguin ell duu una rosa a la mà. Se li llança damunt sa mare, una senyora baixeta seixantina molt hipi i li dóna la mà son pare, un home alt, amb vaquers gastats, juba negra i aire de vell ròquer. Estan molt trists perquè l?hagueren de donar en adopció quan partiren cap a Katmandú. Ordres del gurú. Ara, després de trenta anys, els sap un greuer. El necessiten. El petit negoci de suvenirs indis, tibetans i xinesos ha fracassat.
Estan embargats i no tenen cap paga de jubilació. Els ha d?ajudar fort i no et moguis: Li demanen una fortuna per ser fill seu. Saps com acaba la història? Tens tres possiblitats. Els ajuda tot el que pot. Els fuig i ells el persegueixen o fa un desbarat. No sé per on sortir. Li deman sopetes. Ília devora una lleona del Born em xiuxiueja: Julià els va dur a uns penya-segats molt alts de Son Caloncat amb l?excusa d?un record d?infantesa, i sense cap mania els va empènyer cap a l?abisme. No t?agrada? I tot és vera. Però no ho pots contar. En aquell moment un grup de jovençans crida: Prou. Prou Brou! I veig per damunt els caps una pancarta que diu: Ni hotels, ni trasts / moros a la costa! Ília s?ha perdut entre la multitud històrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!