Plagueta de Bord

LES AUTOPISTES SÓN PER VOLAR

Vaste comme la nuit et comme la clarté

Maria Magdalena Ferrer, sempre has estat inoportuna. Quan hem sortit de Palma la negror feia feredat, després no hi havia manera que la nina, na Petronila (perquè et capficares que la nina havia de dur el nom horrorós de la repadrina) no ploràs com si la matassin, que Petronila no ploràs com tu mateixa quan et peguen aquelles baixades que ni el prozac t?aixeca, emperò tu la volies dur fermada a la cadireta encara que no hi cabés, perquè ja té sis anys i mig, i passaves gust que jo et repetís que et denunciaria per maltractaments, però no, caparruda i malcriada com a bona filla de notari, t?encalenties amb la idea dominat, dins el teu cervell curtet, que havia d?anar fermada al cadiró, i, després d?haver-li donat aquell pedaç brut de mocs, pixum, menjar sec i pèls de moix, quan Petronila callava, tu començaves amb les teves preguntes impossibles sense tèmer-te?n que jo m?havia de barallar amb el parabrisa i la pluja, una aigua de clauet que no em deixava veure res, mentre la teva veu punxeguda com una espina de roser em feia malalt el cuc de l?orella amb aquella cançoneta que sabies que em treia de botador, que em feia tornar boig, que se m?aficava per tots els nervis com un suplici oriental, emperò tu, incansable, torne?m-hi torna-hi, mosca vironera, repeties la mateixa pregunta que, des que ens casàrem a la Seu, s?havia convertit en el teu leitmotiv únic i emprenyador, bufff!, de vegades pegaves una aturadeta a la cridòria, et feies l?enfadada, feies morros, quan sabies que em calia anar aferrat als vidres plens de boira perquè la calefacció no funcionava, i quan estaves segura que passava pena que no pegàssim una llenegada i anàssim allà on no hi plou (i mai tan ben dit, amb quin gust m?agradaria ser a un desert amb unes al·lotes que davall una khaima de seda em fessin la dansa del ventre amb la més total impunitat), i tu, venga insistir amb la mateixa pregunta, que saps de sempre que no et contestaré, i molt menys en aquest moment quan un esquizofrènic mal medicat que mena un camió carregat de ciment ens pega una ceballola pel darrera i em sent empotrat dins un xoc en cadena que sortirà a tots els radiotelediaris i en primera plana de tots els periòdics amb lletres de cos trenta, sí, el cos de Petronila, que s?havia desfermat com a bona alumna de la teva polissonada, m?ha passat per damunt i ha travessat el vidre, i tu, amb l?espinada rompuda en un parell de llocs i un cop fort al crani, encara tens alè per demanar-me aquella pregunta que saps que em treu de solc: M?estimes?, i jo partesc fet picadís cap a dalt, vol per damunt aquella carnisseria, molt amunt, desitjant no haver-te conegut mai. «Sebastià Matamalas, acabes de llegir aquella història que has escrit mentre estaves nerviós pels resultats a la sala d?espera del doctor Bestard, un dels millors especialistes del sistema nerviós de Mallorca. Et trobes embotellat a l?alçada d?Alcampo, autopista d?Inca, un dilluns a les dues de l?horabaixa. Segur que hi ha hagut un accident dels grossos perquè no avançam ni un metre cada cinc minuts. A cal metge t?han fet esperar. Has pensat que hi ha molta de gent tocada del bolet. Havies llegit a alguna part que el consum de tranquil·litzants a l?illa feia por. Emperò te?n fots, te?n fots de tantes de coses d?ençà que has sortit de la consulta que ni que es posassin a caure granots del cel t?impressionaria. Granots no en cauen però si unes gotes d?aigua potents. Quan repassaves la narració una infermera t?ha fet passar. El despatx de don Jordi Bestard és d?una asèpsia total. Com estàs, Sebastià?, t?ha dit com si et conegués de tota la vida. Mal negoci. Amb una familiaritat que no deixava entreveure cap bona notícia t?ha demanat per la dona. Tu li hauries dit que era una egoista que no et deixava tocar el saxo ni escriure, que d?ençà que t?havies jubilat t?obligava anar a les excursions horroroses de l?inserso. Has estat a punt de deixar-li llegir allò que havies escrit. Quan t?ha confessat que tenies alzehimer i que t?havies de començar a medicar has pensat en el divorci. Volies estar totsol quan ni tu mateix et coneguessis. No hi havia cap accident. Asfaltaven de vell nou un bocí d?autopista.»

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!