MURS
Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.
I m’estic ara aquí i em desepero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,
perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!
Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.
Kostandinos P. Kavafis
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
la crònica i l’album dels fets a
http://joana.balearweb.net/