Bona part de les pel·lícules de Sundance que segurament acabaran estrenades a casa nostra, o, si més no, es projectaran als festivals de renom, les agrupen en la secció no competitiva anomenada Premieres. Es tracta de produccions formalment independents, però avalades per actors com Michael Douglas, Penélope Cruz, Brenda Blethyn, Julie Christie, Jared Leto, Gwyneth
He tornat a veure Maria Antonieta, de Sofia Coppola. No és pas gens habitual que les pel·lícules vistes en festivals les torni a veure: ho reservo tan sols per als casos de films que em són molt plaents i, sobretot, per aquells que em cal mirar-me’ls novament. És per exemple, el que vaig fer amb
El títol d’aquest film, Hollywoodland, fa referència, evidentment al que deien inicialment les famoses lletres que, des d’aquell turó de Los Angeles, identifiquen l’anomenada Meca del Cinema. I és que ens explica el cas de George Reeves, l’actor que, havent tingut un paper secundàri en Allò que el vent s’endugé, es feu relativament famós com el
El 18 de gener de 2007 ha començat el Festival de Sundance. Considerat gairebé com l’ opera magna de Robert Redford, s’ha anat convertint en una referència mundial, per bé que són diversos i a vegades ben discutibles els focus d’interés del certamen. D’una banda, pura cronologia, és el primer festival important del calendari anual i, per cert, té
He volgut aplegar en aquest post la referència a dues crítiques que em semblen magnífiques, profitoses i de lectura molt plaent sobre Maria Antonieta, de Sofia Coppola: la d’Imma Merino, a El Punt (14 de gener de 2007), i la d’Eulàlia Iglesias, a Benzina (núm. 11, gener de 2007). Tanmateix, us recordo que, en un altre
El cinema torna a Lloret de Mar. Els que no coneixen bé aquesta capital del turisme, segurament ni s’imaginen que a Lloret hi ha vida més enllà de les discoteques, la platja i el sol. Des d’entitats molt veteranes que promouen activitats diverses, fins a entitats més joves, com és el cas del Cineclub Àdler,
Lynchians (els que en sigueu): el 7 de febrer de 2007 estigueu especialment atents a la cartellera de Perpinyà, perquè, a partir d’aquell dia, a la cartellera de la capital del Rosselló poden disposar de l’última pel·lícula de David Lynch: INLAND EMPIRE (i, per cert, si s’hi posessin, a L’Alguer en podrien disposar a partir del 9
Babel, com a millor pel·lícula dramàtica; Dreamgirls, com a millor comèdia o musical; Letters from Iwo Jima, com a millor pel·lícula de parla no anglesa; Cars, com a millor film d’animació; Martin Scorsese com a millor director; Helen Mirren doblement coronada com a millor actriu…: a “Vull llegir la resta de l’article” trobareu la llista
Posats a revisar el que ha donat de si culturalment el 2006, els responsables de Benzina han optat per posar una fotografia de Borat a la portada del número 11 (de gener de 2007). Tot i que l’han defensada, Borat no és ni tan sols cap de les deu pel·lícules amb què han conformat el seu
Amb el guió polifònic que li han escrit Paul Haggis (el de Crash i de Million Dollar Baby) i William Broyles, Jr., a partir del llibre de James Bradley (el fill de l’infermer que aixecà la bandera a Iwo-Jima) i Ron Powers, Clint Eastwood construeix Banderes dels pares en tres grans parts succesives i un epíleg.
Si haguéssim vist Scoop, de Woody Allen, després d’ El prestigi, de Christopher Nolan, potser ens hauríem pensat que el de Nova York s’emfumia de la prestidigitació cinematogràfica de l’anglès, famós per la sèvia dèria pels guions en trencaclosques cronològic, que esclatà a Memento. La presència de Hugh Jackman i Scarlett Johansson al repartiment d’Scoop
El vent que belluga l’ordi, de Ken Loach, Palma d’Or al Festival de Canes de 2006, no ha estat nominada en cap categoria dels premis anuals de l’Acadèmia Britànica de Cinema i TV; llevat de la difusa nominació, com actor emergent, a Cillian Murphy, sense especificar-ne les pel·lícules amb què basen aquest reconeixement -per això dic
The Queen, d’Stephen Frears, amb 10 nominacions, i Casino Royale, de Martin Campbell, amb 9 nominacions, encapçala la llista de candidatures als Premis de Cinema de l’Acadèmia Britànica de Cinema i TV (BAFTA: British Academy Film & TV Awards), que es lliuraran el dissabte 11 de febrer de 2007, a la Royal Opera House, de Londres. La singularitat
Paul Schrader presidirà el jurat del Festival de Berlín (8-18 de febrer de 2007), del qual també formaran part l’actor mexicà Gael García Bernal; l’actriu palestina Hiam Abbass; el veteraníssim intèrpret alemany Mario Adorf; l’actor nord-americà Willem Dafoe; la productora xinesa (Hong Kong) Nansun Shi -la d’ Infernal Affairs– i la muntadora danesa (habitual col·laboradora de
"Inquietant rosegadora anomenada Rampiling" -en clara referència a Charlotte Rampling- és el títol de la crítica d’ Imma Merino sobre Lemming, de Dominik Moll (El Punt, 08.01.2007). Merino remarca el fet que la gran Rampling està magnífica i com la desaparició argumental del seu personatge fa perdre l’interés pel film. No és de l’actriu, però, del que