és tan llarg el temps de ser mortsque cal saber fins als àtoms això que anomenam vidaés tan llarg el temps de ser mortsquan ja no podrem dir ni un mot que ens faci alenarés tan llarg el temps de ser mortsque cal no fer malbé aquests pocs anys d’existènciaés tan llarg el temps de
Li tiraven dins el carro rams de murtra, molts de codonys, corones de roses i garlandes de violerLi tiraven dins el carro feixos de pensaments, clarianes de semprevives, llaços d’ensomnis volandersLi tiraven dins el carro la respiració dels cossos assaciats, les carícies de les carns sadolles, la ferum de les clavagueres dels desitjos fets malbéLi
Títol d’un llibre que no faré mai (?). Ahir, la Nit de la Cultura 2006 va ser un èxit. Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, va dir clar i català que les Illes Balears es troben en estat d’emergència en dos territoris bàsics: el lingüístic i el mediambiental. I, sobretot, per culpa del PP
L’Obra Cultural Balear dóna els seus premis, fa les seves revindicacions, canta els seus homenatges. La Nit de la Cultura es transmetrà per Tevé Mallorca i Teve3 a les Illes Balears i pel Canal 33 a Catalunya, el País Valencià i Andorra. Aquest plagueter dirà poemes de Miquel Àngel Riera: per festejar-lo, per festar-lo, per
SEMAISON: DISPERSION NATURELLE DES GRAINES D’UNE PLANTE El rosa melat del capaltard damunt la roca viva del puig vora el mar i la fàbrica d’electricitat. Un bosc que vola. Les clarors que s’entremesclen en una polifonia lentíssima. La badia de Pollença: el mur de muntanyes retallades amb l’arquitectura monumental d’un artista del ciclorama: caps, caralls,
RUTES SENSORIALS Pretenc, amb mots, edificar un silenci. Anaves pel passeig Marítim a tota, Clara Seguí, i els cabells negres se t?embullaven a lloure davant aquests ulls d?un verd d?alga cansats de llegir tantes de cartes, tants de retalls de diaris, tantes de notes manuscrites a petites plaguetes negres que t?havia deixat Nadia Sorel, la
A LA FI! Jes suis infidèle à ce journal. Il n’est plus un compagnon de tout instant. Il était une filigrane; il n’est plus qu’une repère.Bernard Delvaille Exordi de La escafandra de J. C. Llop
Acab d’arribar de Barcelona.Aquest matí inauguració de la fundació del Cercle de Lectors amb l’exposició de les aquarel·les de la Còmedia del Dant, un oli molt gran amb una calavera i mistos i un panell ceràmic de la Multiplicació dels pans i els peixos (una de les proves de la pell ceràmica del retaule de
COM A LECTOR I COM A JURAT, ENHORABONA TONI! La teva escriptura catosfèrica es farà lletra de tinta sobre paper. Per què els blogs tenen tendència cap al Llibre? És una evidència? MOLTS D’ANYS I BONS, TONI IBÀÑEZ, PLAGUETER!
Acab de saber que el dictador i assassí, el General Pinochet, és mort. Per l’única cosa que m’emprenya que s’hagi mort és que no podrà ser condemnat pels nombrosos assassinats i desaparicions que havia ordenat, per tant de mal que havia fet al poble de Xile.I no hi ha atzar a l’atzar, s’ha mort el
Comentaris a un article de diari No és bo de fer tancar en cinc mil cinc-cents caràcters tota una arqueologia de la corrupció urbanística a Mallorca. Demana moltes novel·les, molts assatjos, molts poemes, molta literatura.Per què no surten aquests llibres ara i aquí?Vet suacíla meva contribució a la literatura del desastre, de la destrucció viva,
La transparència asolellada del matí. L’arribada del porc en cotxe: escorxat. La mort enfora: aquí les despulles. No hi ha l’animal: només bocins d’ell: peces. La feina de despellar, de tallar, de separar, de moldre, d’omplir, de coure, de fer. Fer el porc, obrar-lo: tot el sant dia. Amb quatre dones i tres homes. Matancers
LA CLAROR DE L?ABISME Il n’y a pas des jours que nous ayons si pleinement vécus que ceux que nous avons cru laisser sans les vivre. Marcel Proust Per què, si ja anàveu a la universitat, n?Ernest encara tenia aquella mania amb les màquines de milió? Per què estava penjat amb els flippers com un
CLAIR OBSCUR Escolt Tous me souvenirs me tuent de la meva estimada Françoise Hardy i la veu m’acarona com una seda antiga plena de perfums que no tornaran pus mai més. Em vaig comprar a l’Fnac de Les Halles tres discos de la Hardy en un cofre amb un títol bellíssim: Messages personnels: un desllorigador
Vola, Biel, vola!, deia Daniel Morzinski devora els ponts de París.