RUTES SENSORIALS
Pretenc, amb mots, edificar un silenci.
Anaves pel passeig Marítim a tota, Clara Seguí, i els cabells negres se t?embullaven a lloure davant aquests ulls d?un verd d?alga cansats de llegir tantes de cartes, tants de retalls de diaris, tantes de notes manuscrites a petites plaguetes negres que t?havia deixat Nadia Sorel, la senyora de vil·la Romana, aquell xalet modernista del Terreno avui encerclat per gratacels monstruosos dels anys setanta. Anaves cap allà.
L?horabaixa era fosc, el castell de Bellver i el bosc sobresortien entre fils de boira argentada. Un gran nigul calidoscòpic que no s?acabava mai, això era la vida de Nadia Sorel, et repeties fluixet. Estaves regirada per aquella obsessió que et devorava per dedins i, alhora, et donava vida. Aquest matí, a l?Institut on et dedicaves a ensenyar història a uns adolescents salvatges, havies vist Josep Estarellas i no havies sentit res. Feia dos anys que acabà la vostra relació. Relació? Aquells dos anys plegats es podien considerar relació? I els cinquanta-tres anys de vida en comú de la pintora Nadia i el botànic Roger Soudry foren una relació?
Encara sents, Nadia, seguda en el centre d?aquell hivernacle semicircular on, rera vitralls brodats de flors entremig dels blocs gegantins de ciment encara es veia una franja de mar, amb el tassó ple de suc blanc (que tu les primeres vegades et pensaves que era aigua) a la mà dreta i el broquet de vori (que et confessà que fou un regal de Roger a Rajipur on passaren tota la guerra europea) amb una cigarreta rossa a la mà esquerra, que et deia molt lentament amb aquella veu plena de calideses sordes i silencis significatius: «Roger era pura energia? No podia estar molt de temps enfora de les seves paraules? No creguis que fos alguna cosa física? No? No. No! Res d?això. (Aquells ?nos? pujant de volum amb un xisclet fondo produït per l?asma, com si fossin meulos de moixets, t?eixordaven.) El que experimentava era alguna cosa que s?escapava a les medicions dels aparell científics? Una emanació que em penetrava a poc a poc com un pluja lenta? Record les pluges inacabables de la nostra casa escocesa de Warertick. Sempre m?han agradat els llibres on hi plou dedins? (aquí quedava una estona a l?aire, i tu tenies por que s?aturàs del tot, que et tallàs el vol). Si en una història hi veig una micoieva de pluja de seguida hi entr, m?hi perd? Crec que ara m?he perduda. Què et deia?»
I tu, volies arrabassar-li tots els secrets d?aquella vida prodigiosa devora un home com si les seves confessions fossin les fites d?un manual d?autoajuda íntima que no faries mai. Ja pujaves per les escales aferrades a la discoteca Titos i sorties a la plaça Gomila. Aquell escenari t?omplia d?una malenconia fonda que no podies deixar que t?empestàs. Les ruïnes de la teva joventut quan fores feliç en el bar Mínims només eren pura arqueologia. Ara havies d?agafar el carrer Robert Graves i anar cap l?objecte de les recerques. Quan deixaves enrera aquell indret on els ciutadans cremaven els jueus et sentires alleujada.
La veu de Nadia, un reclam. Per què recordaves amb nitidesa aquella frase que t?havia dit al final de la darrera visita? «Quan estava al costat de Roger sentia una cosa molt poc sexual? Era una emanació del pensament? inesgotable? com si només pel fet d?estar devora d?ell pogués canviar molt aviat? anar molt enfora? d?una forma senzilla? així? com si no-res? no tenir por de res? així? com qui sap que els somnis es poden fer vertaders? així? com qui sap que pots transformar el món? així» Arribares a les barreres de la vil·la Romana, després d?aquella costa que t?havia deixat esronyonada, tot va anar com sempre: tocares la campaneta i Sebastià, el criat de tota la vida, et vingué a obrir i et digué que la senyora Nadia t?esperava davant la foganya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De cop, Monte Isola neix per sobre la la boira feta un capcucurull romàntic.
I tu no hi eres, germanet.
Afartat de tu, descambuixat el sentiment d’esperar-te.
Au.
He vist en Tià Perelló amb la trunyella feta i la cara ampla. I en que Llop anava content perque Mallorca era Aústria/freda/ventosa. Duia una estola de mil retxes i bon fil.