RELAT DE FERIDA
LA CLAROR DE L?ABISME
Il n’y a pas des jours que nous ayons si pleinement vécus que ceux que nous avons cru laisser sans les vivre.
Marcel Proust
Per què, si ja anàveu a la universitat, n?Ernest encara tenia aquella mania amb les màquines de milió? Per què estava penjat amb els flippers com un quillo qualsevol? El miraves jugar, Tiana, amb una ràbia quasi infantil mentre s?encenien els fanals del carrer i fumaves un altre camel.Tu que volies ser filòsofa devies ser botxa. Com creies que per haver deixat el batxiller a l?institut Ramon Llull i tenir devuit anys tot seria diferent?
Sort que em faig preguntes. Sí, em devia pensar que just pel fet d?entrar a la universitat ens faríem un lifting mental i tornaríem adults. Per què les dones hem de ser més grans que els homes de la nostra edat? Tu et senties una dona i quan miraves n?Ernest, abocat damunt la màquina de milió com si pegàs un pinyol, amb els seus vaquers just per davall el cul i mostrant els dolce&gabanna vermells i un tros d?esquena trepidant, el veies com un al·lotot que encara duu llet per aquells morros que cada dia devoraves. Avui quasi no t?havia besat.
Aquests darrers dies anava alís, com entobiat. Intentaves fer-lo parlar i només havies aclarit allò que suposaves: un rotllo familiar potent. Ho començares a sentir quan anàreu a Barcelona el passat novembre.
N?Ernest s?havia barallat amb son pare per mor de la urbanització La Isla de la Calma. Aquella promoció de trenta vil·les quasi romanes damunt la cala Saler era una salvatjada feta amb bones formes. Son pare, don Llorenç Porter, casat amb Teresa Ayalar, president de l?Edificar Group, era fill d?un pagès ric, l?amo en Pere Xorí, que va fer una fortuna amb una empresa de venda d?automòbils de luxe. Don Llorenç, a canvi d?una requalificació de terrenys vora mar, havia donat a l?Ajuntament peper de Sàndria uns trasts rústics per fer un estadi. Tiana recordava que n?Ernest havia amollat amb mala llet a son pare: i amb quants d?euros has hagut d?untar el batle i qualcú més?
Mentre a la Sala Razzmatazz de Barna The Killers cantaven When you were young, se?t va aferrar com una pagellida i saberes que plorava com un condemnat. En arribar Somebody told me li pegares una morrejada ben filosòfica. A l?hostal del Jardí de la plaça del Pi barrinàreu com si us haguéssiu de morir l?endemà. Sonava Read my mind, amb guitarres que salpebraven d?efectes simple-minds, i això et duia a les essencialitats del cervell i als seus territoris inexplorats. El dematí, n?Ernest et va dir que segurament se n?aniria de ca seva, que ja no podia aguantar-ho pus.
I ara el veus, dins els colors neònics, vermells i verds, de la sala de jocs aferrat al flipper: flipat. I t?hi acostes molt a poc a poc damunt les teves ballerines clarks: primer de tot veus el seu cul on aterraries cop en sec, et retures i mires la mà que fa moure la bolla de la màquina, el moviment és vertiginós, quan ja ets a una passa la caixa de registres és un festival de llums que s?encenen i s?apaguen, ja hi ets damunt i n?Ernest no t?ha mirat. Fa ulls de fuitor darrera aquella bolla que es mou en totes direccions.
Tu saps que quan arribi a ca seva trobarà un drama: sa mare plorant, son pare aferrat al mòbil. Fa no res li han duit un avís per anar a declarar al jutjat. Mou tots els fils de la seva trama. Aquests fils, teranyina monstruosa, que engoleixen n?Ernest, has pensat, Tiana, mentre et converteixes en la bolla del flipper: et sents empesa pertot arreu, botes i rebotes sense eima, un retoc obre la boca de la serp, l?energia d?uns trampolins et fa volar i pegar al vidre que es defà en brillantors, quedes enlluernada per flaixos d?uns focs d?artifici, tot esdevé un cambra d?ecos: la claror de l?abisme.
Tiana, aquest vespre li diràs a n?Ernest que te?n vas a viure amb ell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!