Títol d’un llibre que no faré mai (?).
Ahir, la Nit de la Cultura 2006 va ser un èxit.
Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, va dir clar i català que les Illes Balears es troben en estat d’emergència en dos territoris bàsics: el lingüístic i el mediambiental. I, sobretot, per culpa del PP de Jaume Matas.
(I també de molts, molts ciutadans, afegesc)
Caldria també dir que la llengua catalana també, oximorònicament, es troba en un moment molt fort: s’ensenya a les escoles, té alguns mitjans de comunicació potents, és llengua universitària i de família i de carrer i de pati (encara que també hi ha molt d’espanyol i àrab, i anglès i romanès, etc. als patis), té una literatura viva amb una sèrie d’autors d’alçada europea, etc. No farà el bategot per ara. Emperò cal anar amb intel·ligència, amb amor, amb feina per vivificar-la sempre seguit.
I la festassa per a Miquel Àngel Riera un festival de veus, de ritmes, de danses, de llums i d’espectacle (Valent, Amargo, Mestre, Rosa, Bibiloni, Mireia, etc.).
Sopàrem, parlàrem, criticàrem i feren bulla fins a les quatre de la matinada. La Lloll i el Celdoni dos bons amics: sempre lúcids, poètics i divertits.
Muñoz i Parera dos bons conductors, cadascun en el seu lloc.
Els d’Antònia Font un virguers.
Contàrem acudits fins esbutzar-nos de riure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sentírem taconejarla Balenguera , a Alcúdia, corpresa per la punció dels versos de Miquel Àngel Riera. I les veus d’en Miquel i d’en Biel miquelangelaren de valent tot fent festa major de la paraula catalana. Els efectes dels versos ben dits, Biel, t’assegur que no tenen ni límits ni aturador. Gràcies!
BIEL: tot lo mon català i pel satèl.lits va veure com
omplies la pantalla i bufaves el brou de les paraules,
sense afartar marsupialment
feis forat com un titular que escarrinxa