SEMAISON: DISPERSION NATURELLE DES GRAINES D’UNE PLANTE
El rosa melat del capaltard damunt la roca viva del puig vora el mar i la fàbrica d’electricitat.
Un bosc que vola.
Les clarors que s’entremesclen en una polifonia lentíssima.
La badia de Pollença: el mur de muntanyes retallades amb l’arquitectura monumental d’un artista del ciclorama: caps, caralls, caliornes, crestes, cremors, crescudes, cremellons.
La configuració sonora del meu amor?
On és?
Els garballons dins un jardí natural del temps.
No recites ni un vers de les Horacianes.
Una grapada de niguls tocats per un taronja lleu es mouen amb lentitud.
Aire d’hivern pur.
Somnii que escric un poema titulat L’hora greu.
Els arbres, les cases, el mar es difuminen i desapareixen tan a poc a poc que quan et tems ja no hi són.
Veig les columnes romanes de Pollentia i tenc ganes de Virgili, de Catul, de Séneca, del Dant.
Pens en roses i roses i roses.
FUS EN VERS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!