textos de parís (IV)
CLAIR OBSCUR
Escolt Tous me souvenirs me tuent de la meva estimada Françoise Hardy i la veu m’acarona com una seda antiga plena de perfums que no tornaran pus mai més. Em vaig comprar a l’Fnac de Les Halles tres discos de la Hardy en un cofre amb un títol bellíssim: Messages personnels: un desllorigador de le seva seducció. Ella et diu, et canta, et conta a tu, només a tu…
Fulleig La dernière femme de Jean-Paul Enthoven i rellegesc un fragment en què surt Scott Fitzgerald i Zelda (Du coup,. Nicole Driver, sa future heroïne de Tendre est la nuit ?et double littéraire de Zelda? avait-elle le droit de devancer son créateur, ou de sortir de l’intrigue oú il l’avait jetée, pour donner sa version des faits? (…) Cette affaire est tout de même singulière: deux êtres affaiblis exploitent le même matériau et tentent séparément, de ressusciter le théâtre de leur commune jeuneusse; le moins talenteux des deux achève son ouvrage avant le plus doué; son ouvrage est boiteux mais il prive son rival en retard de toute originalité. Dans ce combat de spectres, qui l’emporte? Celui qui écrit un chef-d’oeuvre ou celui qui gâche le chef-d’oeuvre de l’autre?).
Fulleig Marilyn dernières séances de Michel Schneider, una novel·la tan apassionant com ben escrita, i em trob amb un diàleg de Marilyn amb un periodista W. J. Weatherby (?Et Tendre est la nuit, le grand roman de Scott Fitzgerald, vous l’avez lu? ?No. Je sais que la Fox prépare une adaptation. ?Il y a quelque chose de vous dans ce livre. Une actrice que devient… Weatherby hésita, se rappelant l’histoire qu’on racontait sur la mère de Marilyn et sa propre peur de la folie. ?Folle? ?Oui. Nicole Warren, le personnage feminin, est une actrice un peu déséquilibrée. Elle se marie avec son psychanalyste et devient de plus en plus folle. Elle s’effondre, mais revient à la raison quan elle quitte son mari. Il comprend que c’est la preuve de sa guérison: elle est assez forte pour se défaire de leur folie partagée. Finalement , c’est lui qui sombre.)
Hi ha un atzar de l’entrecreuament d’històries, de personatges, de temps. A prop del Pont des Arts vaig pensar en Scott i Zelda. M’ho va provocar alguna cosa com els colors perduts de l’Eden, l’evanescència dels amors antics, la necessitat de trobar una forma de ralentir la fugida del temps. Ara, quan he rellegit aquests textos m’ha tornat l’instant inacabable d’aquella claror mesclada de grisos argentats i algun groc fort, vora el Sena, amb P. Érem dos supervivents, com si una riuada ens hagués deixat intactes. Habitàvem la incandescència.
Vaig pensar amb el fervor d’André Gide a la Maison de la Catalogne quan M. i jo ens entregàvem ?veu, cos i esperit?. El fervor travessava les interpretacions fondes d’Ovidi Montllor i de Guillem d’Efak, interpretacions netes i lluents. La proximitat del públic va ser un repte i un trampolí.
Inoblidable!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Semblava una maquillatge en forma de dona, de una coentor esquisita, que hom pot pensar que tanmateix podriea ser de Madrid.
Sí tots els nens venen de paris. Doncs les nenes són paris?
Destrueix tot el que ha produït, se n’ho endú tot. És aigua que corr, si hi ha deixalles no és amor, és una bassa estancada. Beneït John Banville, gràcies per consignar-ho.
És per això que un amic que acaba de patir una embòlia i ha quedat amb un perfum hemiplèxic (per sempre, desgraciadament; és el que sembla) em passa el braç bo per la cintura quan li canvien el dodot, que és quan aprofit per explicar-li, pietosament d’esquena a ell, que els barrots de la Misericòrdia que es veuen per la seva finestra estaven plens de mans crispades quan jo era adolescent; com si s’haguessin electrocutats. No sé quin Nonell nostrat podien inspirar. Als nostres artistes sempre els ha commoguts més l’etiqueta i la grapejada cuina francesa. Millor els grecs, cuina directa, foc i flames a la platja.
Per cert: com ens hem de disfressar aquesta nit per anar a veure el Misteri d’Elx?
Hola Biel,
Acaboi de passar pre aquí . I com que veig la Marilyn se m’acut
convidar-te a llegir el meu darrer post que va d’una ‘altra Marilyn : amb perfil gairbé simètric, amor de dramatrug inclòs.
I per si no coneixies el programa al qual faig referència "Parlez-moi d’amour" llavors ja el coneixeràs.
Bona sort per París, i que en disfrutis.
Hola Biel,
Acaboi de passar pre aquí . I com que veig la Marilyn se m’acut
convidar-te a llegir el meu darrer post que va d’una ‘altra Marilyn : amb perfil gairbé simètric, amor de dramatrug inclòs.
I per si no coneixies el programa al qual faig referència "Parlez-moi d’amour" llavors ja el coneixeràs.
Bona sort per París, i que en disfrutis.