La transparència asolellada del matí.
L’arribada del porc en cotxe: escorxat.
La mort enfora: aquí les despulles. No hi ha l’animal: només bocins d’ell: peces.
La feina de despellar, de tallar, de separar, de moldre, d’omplir, de coure, de fer.
Fer el porc, obrar-lo: tot el sant dia.
Amb quatre dones i tres homes. Matancers tots.
Mesclar la sobrassada.
Mesclar els botifarrons.
De genollons, amb les dues mans i fins que suï el cul.
La saviesa d’una feina tan tradicional com vivíssima.
Les converses: una càtedra de llenguatges, encara…
Camina, camina…
No ha plogut. Ens ha retut. A les vuit sopàvem d’arròs brut i de dos frits: de sang i de pasqua.
Ensaïmada de xocolata i cacauets.
Demà omplirem les sobrassades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No ve a tomb, però les despulles del porc -amb la mort enfora- m’han menat al mar per convèncer-me que les mans dels peixos aviciaran les mirades desaprensives que no han deixat pujar a bord per no voler lluir cucales.
Per obtindre cansalades, botifarres, llangonisses i tota classe d’embotits que pugueran ajudar a passar l’hivern curt.
Llunys de les malaltisses crispetes, creïlles i cheetos i d’altres salats, però salats.