Ja fa uns dies que es va anunciar la mort de Gillo Pontecorvo (Pisa, 19.11.1919 – Roma, 12.10.2006), arran de la qual s’han escrit prou coses de valor estimable. Model de cineasta políticament compromès, el seu cinema ha segurament envellit, tant des del punt de vista formal com temàtic, a mesura que el món ha
Un musical xinès, una molt romàntica història d’amor amb famosos intèrprets orientals d’ara mateix, unes coreografies a la Broadway passant per Bollywood, una subtil celebració de la transformació socioeconòmica del país… això és Perhaps love, de Peter (Ho-Sun) Chan –Bangkok, Tailàndia, 1962–. Amb Peter Pau, el director de fotografia d’Ang Lee a Tigre ajupit, drac
Darren Aronofsky (Brooklyn, Nova York, 12 de febrer de 1969) arrossega un prestigi considerable, d’una magnitud si més no sorprenent en un cineasta que ha fet només tres llargmetratges i dos curts, en els quinze anys de carrera –que va començar tot estudiant cinema a Harvard i passant després per l’American Film Institute–. Certament, l’impacte
Guanyadora del Premi Especial del Jurat del Festival de Sundance ?per la seva originalitat? Brick s’ha convertit en una d’aquelles pel·lícules que mouen bonior, de les quals se sent tant a parlar en cercles especialitzats i tants festivals es vanen d’haver-les programades, que de debò acabes amb ganes de veure-les. Després, un cop te les
Com ja he comentat en alguna ocasió, el nom d’aquest bloc, CLUB 7 CINEMA, ve del programa de ràdio que, des de fa gairebé 15 anys, dirigeixo i presento a Nova Ràdio Lloret (90.2 FM). Com que l’estiu a Lloret de Mar és més llarg que enlloc més, el parèntesi estiuenc no s’ha acabat fins
Ran de la notícia (i l’article) que, al Verdi, s’estrena en VOSC (versió original subtituada en català) la pel·lícula ‘Agnieszka Holland Copying Beethoven, em fan notar molt encertadament que, al mateix Verdi i en altres sales del país, ja fa temps que s’hi estrena el que s’anomena EL DOCUMENTAL DEL MES, també en VOSC. EL DOCUMENTAL
Copying Beethoven s’estrena el 20 d’octubre amb algunes còpies doblades al català i, atenció, amb una còpia subtitulada en català, als Cinemes Verdi, de Barcelona. Dirigida per Agnieszka Holland i protagonitzada per l’actor nord-americà Ed Harris (en el paper de Beethoven) i l’exballarina i extopmodel alemanya Diane Kruger (en el rol de l’ajudant del mestre,
Divendres, dia 20 d’octubre, comença la nova temporada del Cineclub Garbí (http://www.cineclubgarbi.org). Seran ja 37 anys ininterromputs d’activitat (39, si li sumem les temporades de 1968 i 1969, que encara no s’havia constitut l’entitat com a cineclub). La feina que fan (sí, fan, en present, encara avui) els cineclubs és digna d’elogi, altament necessària: amb
Time és la tretzena pel·lícula de Kim Ki-duk, el director coreà conegut a casa nostra sobretot per l’extraordinària Bin Jip / Hierro 3 / Locataires / Ferro 3 – La casa vuota (2004) i de la més discutible, però tanmateix interessant Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom / Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera /
Al cap de vint anys de carrera cinematogràfica als Estats Units, Paul Verhoeven ha retornat a Holanda, amb Black Book. Però aquest ambiciosa ficció de base històrica té poc a veure amb la mena cinema cru que representava Delícies turques (1973), la cinta que el va revelar internacionalment i que, des del seu país, començà
Amb el títol "L’etern retorn", Xavi Serra publica la seva crítica de 9 vides, al BENZINA número 7, de setembre de 2006. "Si ens allunyem del cinema de gènere ?diu?, construir una carrera cinematogràfica al voltant de la repetició d’un model de pel·lícula és un art que no està a l’abast de qualsevol". A partir
Encara no he pogut veure World Trade Center, d’Oliver Stone, i tan punt acabi el Festival de Sitges hauré de vèncer la mandra i fer l’esforç d’anar-la a veure. En acabat, ja en faria el corresponent article. Mentrestant, recullo dos articles en sentit contrari que, sobre la pel·lícula, han escrit dos crítics que, des de
Michel Gondry, amb La ciència del son, signa la seva obra més personal, després d’haver dirigit anteriorment els llargmetratges Human Nature (2001), amb guió de Charlie Kaufman, i Eternal Sunshine of the Spotless Mind / Olvídate de mi / Se mi lasci ti cancello (2004), amb guió també de Charlie Kaufman, a partir d’una història
Les amitiés maléfiques, d’Emmanuel Bourdieu, ja s’ha estrenat a la Catalunya Nord. Reconec la meva flaca pel context del film, diguem-ne "a la Paul Auster", és a dir: ambient universitari, protagonistes escriptors ?i/o artistes, actors…?, qüestions d’escriptura i vida. Aquesta inclinació em predisposa a encaixar bé aquest relat iniciàtic que tracta de tensions juvenils ?de fet,
Avanço ara el resum de l’article que, sobre Dies d’agost, publicaré quan, acabat el Festival de Sitges, disposi de temps per a esplaiar-m’hi Dies d’agost és un documental de creació, amb elements formals del cinema de ficció, que gira sobre Marc Recha, el mateix autor. No estem pas davant de cap obra narcisista, ni tan