Club 7 Cinema

Ja fa uns dies que es va anunciar la mort de Gillo Pontecorvo (Pisa, 19.11.1919 – Roma, 12.10.2006), arran de la qual s’han escrit prou coses de valor estimable. Model de cineasta políticament compromès, el seu cinema ha segurament envellit, tant des del punt de vista formal com temàtic, a mesura que el món ha anat canviant i la seva obra, d’importància militant més que no pas artística, ha quedat superada. A més, em temo que ho té malament, amb la quantitat de crítics i historiadors, marxistes frustats i tanmateix pregonament dretans, enderiats a negar el pa i la sal a gent com ell, Costa-Gavras i companyia.

Gillo Pontecorvo va ser molt important, per als catalans que patíem la dictadura franquista, sobretot gràcies a La batalla d’Alger / La bataglia di Algeri / La bataille d’Alger / Maarakat madinat al Jazaer / (1966) i Queimada (1969), ja que, malgrat la censura i el retard amb què les vam poder veure, ens van permetre parlar dels poders colonials, les lluites per la independència, etc.

A mi, ara que encarem el problema de l’integrisme islàmic, amb Algèria com un dels primers focus del conflicte, sovint em ve a la memòria  La batalla d’Alger , símptoma de la petja que em va deixar. Potser sí que ha envellit com a obra i segurament l’hauria de tornar a veure; però, en el meu imaginari personal, hi té un lloc preuat que m’ajuda a entendre les coses d’aquest món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!