Club 7 Cinema

Amb el títol "L’etern retorn", Xavi Serra publica la seva crítica de 9 vides, al BENZINA número 7, de setembre de 2006. "Si ens allunyem del cinema de gènere ?diu?, construir una carrera cinematogràfica al voltant de la repetició d’un model de pel·lícula és un art que no està a l’abast de qualsevol". A partir d’aquí, esmenta Eric Rohmer i Alejandro González Iñárritu, abans d’entrar a comentar la filmografia de Rodrigo García, fill de Gabriel García-Márquez i director de 9 vides, pel·lícula en la qual el cineasta "construeix un elegant exercici de contenció (..) de manera que obre una finestra a les vides dels seus personatges en un moment carregat de significat". Remarca especialment l’episodi que, a parer meu, també és el millor: el del supermercat. I segueix, tot parlant del que, per a ell, és l’atractiu més gran del film, de l’univers femení en mans de García… Val la pena que el llegiu, és de debò interessant!

"Càpsules dramàtiques minimalistes" és el títol de la crítica d’Àngel Quintana sobre 9 vides, que ha publicat EL PUNT del dia 25 de setembre de 2006. Com que hi podeu accedir directament, permeteu que ara no el comenti: 

www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2069140

I, a l’ AVUI, ha estat Carlos Losilla qui n’ha escrit la crítica amb un títol que reflecteix de manera eloqüent el que en pensa: "Pretensiosa i buida" (www.avui.cat > Hemeroteca > 26.09.2006 > Cultura i espectacles > "Pretensiosa i buida")

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!