Club 7 Cinema

Dies d’agost és un documental de creació, amb elements formals del cinema de ficció, que gira sobre Marc Recha, el mateix autor. No estem pas davant de cap obra narcisista, ni tan sols d’autocontemplació, malgrat que en algun moment pugui semblar-ho. Recha capta i transmet les sensacions viscudes, percebudes a la pell i a l’anima, en aquells assolellats dies d’agost passats a les rústegues terres de l’Ebre, per descansar de la feixuga tasca de preparar un documental sobre el periodista i amic seu Ramon Barnils, sobre una època que aquell sovint evocava, en què les coses podien ser diferents, van ser diferents. Recha ens fa presents les reflexions que brollaven en ell, alimentades per la deu dels records, de les converses mantingudes amb Barnils i després amb els familiars, així com del material i dels testimonis que havia anat recollint. I pel biaix de la seva expressió cinematogràfica, parla de l’absència, de la fantasmagoria que els somnis i el mateix cinema reviscolen, del temps fugisser que la fotografia reté.

A la manera de Josep Pla, descriu amb precisió sensualista, epicúria, els paisatges, les braques esventades, els colors canviants del terra en el seu festeig amb el sol ?abrusador en la canícula?, els blaus diversos de l’aigua del riu, el plaer inigualable d’una llarga capcinada havent dinat… La imatge i el so ens ho mostren, ens ho permeten mirar, ens en fan partíceps. Plans amb prou durada, muntats en cadència suau, ens donen temps perquè ens hi trobem, perquè ho veiem, ho sentim, ho gaudim. Com a autèntica road movie  i com sol passar també en les obres de l’escriptor empordanès, el paisanatge hi prèn una notorietat destacable ?tot i que Recha no gasti la murrieria de Pla: els protagonites van trobant un seguit de personatges, amb què es va pautant el relat.