Acabo de llegir dues cartes de lectors al diari El Punt (comarques gironines). Recomano la primera perquè ens porta a imaginar una situació que trobo fantàstica com a provatura. I també com a prova de la conclusió de l’autor: "Potser aleshores es podran analitzar els seus discursos orals des de l’òptica d’un text raonat i
Em sembla que ja no sabem fer diferències entre algunes coses fonamentals. I que és en, o a partir, o per detalls com aquestos que ens adoctrinem en el "tant se val" o el "no hi ha res a fer". També m’he trobat que aquestes manques de diferència les podem fer, i les fem, a
Avui és jornada de reflexió. N?apunto alguna que em sembla interessant compartir. 1) Els país no és un negoci, ni una empresa (de cap manera, i d?una manera encara més evident en el sentit restringit en que ara entenem ?empresa?). El país i el món no són tampoc un joc de taula. Encara que els
Copio un fragment d’una notícia impressionant. Espero que no deixem que el PSOE torni i continuï venint a Catalunya a passar-nos pel nas maneres totalitàries. A banda que coses com aquestes sí que serien element per demanar dimissions. Clar que també tenim oposicions totalitàries.Alguna cosa haurem de fer davant aquests i altres abusos de govern.
Responc al què ens proposa el programa Àgora.Títol.- "Eleccions: qui formarà el nou govern de Catalunya?" No sé dir qui formarà el proper govern de Catalunya. Però sí puc dir que voldria que no sigui el què han planificat Mas i Rodriguez Zapatero, entre d?altres poderios. ?CiU i el què faci falta. Per tal de
"No podem negar en nom de l’oblit; de la mateixa manera que no podem assassinar en nom de la mort". Això ho escrivia jo fa uns mesos en relació a l’amnèsia postfranquista i el nostre ambient polític. Ambient de misèria política que lamentablement podem veure en molts i molts governs i societats. Especialment els discursos,
Suposo és conegut el que hem anomenat "operació Dixan". És molt greu que un alt tribunal, que se?ns presenta com seriós i garant dels drets civils (aquí ens n?haurien d?avergonyir), estigui encausant, o jutjant, a aquests veïns en lloc d?estar encausant als responsables d?aquesta operació: Els senyors Aznar i companyia; més les autoritats que varen,
Fins fa ben poc no vaig saber que CiU es deia "partit nacionalista català". Però no m’ho crec. Perquè tinc clar que el nom no fa la cosa, de manera que més aviat el considero nacionalista espanyol per les polítiques que he vist en els seus governs i en l’actual oposició. No es pot fer
Crec que és important que parem atenció al que podríem anomenar maneres polítiques. Maneres en les que vull recollir aspectes com ara: quines són les nostres institucions; quins papers juguen; quins tractes ens oferim entre els representants polítics i els ciutadans; com participem o no uns i altres en les decisions, idees; on som els
No puc estar-me d’afegir un article que he llegit de Jordi Forniel: Filosofar en política. "(…) Actualment, la filosofia aplicada a la política no és ben vista bàsicament per dues raons. La primera és que per filosofar cal fer-se preguntes. Cal qüestionar els dogmes. Cal posar en dubte que el neoliberalisme sigui l?únic model econòmic
Un detall més per al debat polític. Crec que hem de tenir presents coses com aquestes. "Fa temps que el govern català és acusat de tenir escletxes, d?estar poc cohesionat. La crítica no la fa només CiU sinó que s?ha instal·lat en l?opinió pública. A mi em sembla que el problema més gran no és
Recullo una notícia del portal del filòsof Josep Maria Terricabras. "(…) La Comissió de la Dignitat s’ha adreçat a tots els partits catalans que li donen suport -i ho fa públic a tots els ciutadans- per tal de recordar-los que el procés de retorn dels documents catalans retinguts a Salamanca no s’ha completat ni de
Hem de vigilar els encaixistes i encaixonadors. Que entenc són aquells que volen encaixar-nos i/o encaixonar-nos. Jo començaria a vigilar en un dels punt bàsics de les relacions polítiques. La informació. I diria que una bona sortida és defensar el nostre pensar. La estratègia que he trobat fins ara més eficaç és la de tenir
Torno a llegir un Mail obert del 25 d’agost del 2005. Francesc Ferrer i Gironès ens explica amb paciència, entre d’altres coses, unes bestieses que es varen arribar a dir sobre drets, sobre dretes històrics; sobre els divins de la constitució espanyola. Com a exemple una declaració del candidat a la presidència de la Generalitat
Republicanisme o totalitarisme. Us recomano uns detalls que ens apunta el filòsof Ramon Alcoberro. Els trobo bons pel debat polític. I encertats, i molt més interessants per mirar les propostes, accions, idees, dels partits que no: 1) La poca claredat amb que aquestes perpètues campanyes ens permeten parlar de política. 2) El garbuix amb que