Primer: dues constatacions absolutament objectives. Avui, mentre esmorzava al bar, he fullejat La Vanguardia i hi he vist l’anunci a tota pàgina de la pel·lícula SALVADOR, en el qual es destaca publicitàriament dos fragments de sengles crítiques publicades (atenció) a l’ABC i a EL MUNDO. Cap altra fragment publicat en cap altra mitjà. Si aneu
Actualització de la informació de què disposo sobre la versió amb què s’estrena SALVADOR (Puig Antich), de Manuel Huerga. Fa una estona he completat l’article d’ahir i ara actualitzo informació que he anat recollint aquesta estona: Cinema VERDI. Al web l’anuncien en la versió trinlingüe (castellà, català i francès). Cinemes ICÀRIA. Al web l’anuncien en V.O.S., sense
Dimecres, dia 13 de setembre de 2006. Rebo el correu electrònic dels cinemes Renoir i veig que anuncia l’estrena de "Salvador (Puig Antich)" en "VO castellano". Una estona més tard, rebo un correu de premsa de la cadena Lauren en què anuncia la projecció en versió espanyola als Lauren Costa Brava. Tot seguit, me’n vaig al
De mica en mica, l’11-S ja comença a aparèixer al cinema nord-americà. Ha costat, perquè es fa difícil encaixar en l’imaginari representat uns fets de què s’ha estat testimoni (mal sigui teletestimoni) i l’impacte emcional dels quals ha estat profund. Tanmateix, quan tot just fa cinc anys d’aquella massacre terrorista, comencen ja estrenar-se algunes pel·lícules
Estlitzada fins a la sofisticació, Miami Vice és una pel·lícula d’acció, de cap a cap. Tan sols inspirada en els personatges que Anthony Yerkovich va crear per a la sèrie de televisió dels anys vuintanta ?i que incorporaven Don Johnson i Philip Michael Thomas?,es desentén tant com pot de l’origen televisiu i s’avé a les
El Festival de Sant Sebastià acaba de fer públic que enguany es concedeixen els premis Donostia a Max von Sydow i a Matt Dillon. Ara, tan sols deixo constància de la notícia: en parlaré més extensament aviat.
L’Ajuntament de Madrid no ha defensat Pepe Rubianes, mentre la presidenta de la Comunitat de Madrid s’ha avingut als atacs feixistes contra l’actor. El feixistam i el PP practiquen la intol·lerància i el nacionalisme agressiu, també contra Rubianes. Del constitucionalisme amb què els del PP s’omplen les seves boques brutes, no en volen saber res a
Shyamalan assegura que l’origen de Lady in the water rau en un conte infantil que va empescar-se, sobre la marxa, per als seus propis fills i, certament, la pel·lícula és un conte fantàstic, que per moments resulta pueril, ridículament pueril. Recaragoladíssima (rebuscadíssima) argumentalment i amb un guió que fa entrar en calçador tot el que
Una cançó d’amor per a Bobby Long és la traducció literal del títol original de la pel·lícula que, al mercat català del DVD, es distribueix com Una cançó del passat. Shainee Gabel l’ha dirigida i n’ha escrit el guió, basant-se en la novel·la Off Magazine Street, de Ronald Everett Capps. Aparentment, sembla que hauria d’interessar
Llach: la revolta permanent, el documental de Lluís Danés que recorre simultàniament la carrera de Lluís Llach i el concert que el mes de març va fer el cantant a Vitòria-Gasteiz, amb motiu del 30è aniversari dels fets que van desembocar en la mort de cinc obrers (Campanades a mort), es presentarà el 22 de
Glenn Ford (01.05.1916 – 30.08.2006) Ens deixa la seva presència en més de 100 títols, d’entre els quals i sobretot The Big Heat / Los sobornados / Règlement de comptes (Fritz Lang, 1953) Gilda (Charles Vidor, 1946) The Teahouse of the August Moon / La casa de tè de la lluna d’agost