Tenia el món en contra o només era una mala temporada, un d?aquells moments de sort esquerpa que es repetien amb freqüència alarmant? El matí era alegre, resplendent si el comparàvem amb les grisors dels últims dies, però J. es va llevar amb un humor de gossos. La manca de tabac el va obligar a
Des de l’inici de la creació artística, és a dir, gairebé des de l’inici del món, l’ésser humà ha exalçat o justificat l’art amb teories que molt sovint s’expliquen a través de la ideologia. També els moviments socials es podrien explicar a través de l’art. Això ho sabem tots. Però a banda d’aquesta deficient classe
Filòsof metafísic, poeta, clochard, narrador de novel·les impossibles, Macedonio Fernández va ser durant molt de temps un personatge de Borges, un rar, una creació aventurada del més racionalista dels escriptors fantàstics. La realitat de Macedonio vam anar descobrint-la a poc a poc al llarg dels anys setanta, gràcies als "cuadernos ínfimos? de Tusquets. Difícil d?oblidar
Si la lectura de la ficció té un component de plaer estètic, per què no han de tenir-lo l?assaig, el pensament? Al llarg de la història de les arts sempre hi ha hagut aquells creadors capaços d?articular les seves reflexions a través de la paraula escrita. Kandinsky en la pintura, Copland en la música o
Fa alguns anys un pintor amic presumia sense misericòrdia de la seva superioritat a l?hora d?explicar el món. Ben cert que l?amistat ajuda a avançar en aquesta mena de converses, a treure els fils més agosarats amb la certesa que la vanitat personal no intervindrà amb inusitada violència. Argumentava que l?escriptura sempre quedava presonera del
Sorprèn en una època de continus avanços tecnològics que la literatura hagi deixat de banda els temes científics. Però és així. Confosos durant molt anys amb la ciència-ficció, mentre eren, diguem-ne, una elucubració possible, els avanços tecnològics o les històries sobre la sort global del planeta, tenen pocs conreadors a casa nostra. Paradoxal! Sobretot si
Poesia i pintura neixen del desig d?una visió alternativa de la realitat. Totes dues, però, fan servir instruments distints. Degas va explicar desconsolat a Mallarmé que no trobava idees per a escriure els seus sonets, i aquest li va respondre molt segur: Estimat, els poemes no es fan amb idees sinó amb paraules. La confusió
En una conversa amb Ilya Eremburg, Jorge Amado va fer seva l?aparent contradicció de l?amic: ?eJorge, li va dir l?escriptor soviètic, somos escritores que jamais poderemos escrever memórias, sabemos de mais.? Molts anys després, l?Eremburg va buidar tots els records en proses interminables que volien treure llum a les contradiccions de la seva existència. Paradoxalment,
A causa d?una recerca d?originalitat falsa o malentesa, no és freqüent que els escriptors transformin en evidència deutes flagrants amb els textos que els han precedit. Potser perquè de vegades s?oblida que l?originalitat emana del propi procés artístic, sempre que aquest sigui autèntic, sempre que sigui capaç de desenvolupar les raons profundes de l?escriptura. Són
D’un temps ençà, alguns dels visitants d’aquesta pàgina -sempre una minoria que creu tenir tots els drets- s’exerciten per a les olimpíades de la insídia deixant aquí i allà comentaris que ratllen la mala fe i l’insult. Sovint és així perquè, segons creuen aquests visitants -anònims tots ells-, la democràcia consisteix a fer el que
La intervenció de J.T. al comentari 7 de la nota anterior em dona peu per a una reflexió que em balla pel cap. Fa temps que llegeixo a Internet veus que tenen una enorme exigència de puresa amb els seus intel·lectuals. S’escriu sovint que un artista no pot ser polític, que no pot tenir familiars
La lectura de novetats literàries obliga sovint a l’escepticisme. Bona part dels llibres que es publiquen arriben a les nostres mans amb una certa fama d’obra definitiva, però desvetllen de seguida la seva condició de prescindibles o, si més no, d’entreteniment per a un nivell d’exigència escàs. Molts poden ser llegits durant els espais de