El violinista celest

D’un temps ençà, alguns dels visitants d’aquesta pàgina -sempre una minoria que creu tenir tots els drets- s’exerciten per a les olimpíades de la insídia deixant aquí i allà comentaris que ratllen la mala fe i l’insult. Sovint és així perquè, segons creuen aquests visitants -anònims tots ells-, la democràcia consisteix a fer el que et roti a les pàgines alienes sense tenir en compte qui se’n preocupa i les alimenta.

Però la democràcia també m’afecta a mi, a qui escriu El violinista celest i és lliure de mantenir o esborrar aquells comentaris que li semblen fora de lloc i fora del to de qualitat literària que s’intenta en aquesta pàgina. Per tant, que no s’estranyin els “anònims” si alguns dels seus comentaris són esborrats d’immediat. Ells en diran censura, jo en diré llibertat. Quan esborro un comentari insidiós d’El violinista celest poso en pràctica la meva llibertat de dotar a la meva pàgina dels continguts que vull.

Fa alguns mesos, un altre blocaire de Vilaweb, J. J. Isern (Totxanes, totxos i maons) es va veure obligat a tallar els comentaris al seu bloc. La frase que va fer servir aleshores l’amic Isern mereix figurar en una antologia de respostes contra aquesta mena de rebentablocs que treballen en nom de “la seva democràcia”: Que els moqui la mama!

Ara, Vilaweb ens ha dotat d’un instrument molt més pràctic, tan senzill com prémer el botó que diu “esborrar”. I aquest, i no un altre és el millor destí per qui s’acosti a El violinista celest pensant que hi pot muntar la seva batalleta personal. Tots els altres seran sempre benvinguts.     

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!