UN MOSAIC DE SÔSOS (PÈRGAM, III SEGLE ABANS DE LA NOSTRA ERA) Oikos asarôtos Taula sense agranar. Residus caiguts de la taula del menjar.Restes vives: Vies.Els cilindres de palla entre els rostolls, la certesa clara de la mort, un llumeneret neònic dins la nit del camí de carro,quatre o cinc cucaveles entre el risc total,l’olor
HARD TIMES (TEMPS DURS) Tots els humans són estrangersTiana Ros, una dama viuda d?una cinquantena seductora, arribava amb un vol d?Air Europa a les sis de l?horabaixa. T?havia romput la sesta, Climent Alomar, perquè havies d?anar a cercar-la amb puntualitat d?amant. No eres el seu amant feia un any? T?ho demanaves, nerviós, davant el mirall
ASSEGUR QUE HE VIST UNA PAPALLONA GROGA I NO ERA UN PAPER DE GASA Je dois cultiver la vision, l’observation i la notation de ce fait? H. James L’ADN D’ARÀLIA Títol d’un post que encara no he escrit. Nedar i llegir fan tornar guapos. El safareig. El safareig. El safareig. Invent horitzons de mars i
MADAME DE POMPADOUR ERA FILLA D’UN CONDUCTOR DE COTXE DE CAVALLS De petita tenia un malnom: Reinette. He perdut el mòbil. Alleujament,
ARBRE DE LLUM Pens en els nous textos d’Aràlia Postit. He vist des del jardí la cambra de Venetia amb una claror carabassa. He imaginat Venetia ajaguda en una chaise-longue d’Aràlia (molt còmoda per a l’espinada) llegint un antic tractat d’elocució que és una joia del XVIII. Els ulls lilosos de Venetia s’encenien amb els
AFIBLAR-ME, EMBASTAR-ME, CONJUNTAR-ME El poeta sap sempre que allò que comunament anomenam la veu de la Musa és en realitat una comanda de la llengua, sap que no és la llengua la que li serveix d’eina, sinó que ell és el mitjà que fa servir la llengua per prologar la seva existència. Joseph Brodsky, Discurs
DÉJÀ-VU Hi ha un «déjà-vu» que m’entusiasma. Llegesc amb gust i fervor Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició. de Jordi Balló i Xavier Pérez. I dins aquest horabaixa entabanador ?la sensació tèrmica és de quaranta graus? vull dir que la lletra d’aquest assaig m’ajuda a alenar millor. Llegir fa fresca (al cap
Entremig de l’amor del mal que cobreix de mort i destrucció l’altre riba de la Mediterrània nostra he trobat dues citacions ?dos exordis? que amb la seva veu m’han fet un poc més bo. I aquest «bo» s’ha d’agafar literalment i en tots els sentits. Literatura ets vera si fas el lector més bo. I
A tu que et tenc sempre seguit dins l’oblit roent.Romans arreu arreu de les cèl·lules íntimes.A tu que em fas alenar amb apnees i ofecs, amb la vida ixent.Les paraules fan cucaveles per entremig dels teus somnis.I el temps es converteix en un aliat sense remei, silent.Assus-suquinos. Assus-suaixines. Assus-suací. Dins l’esperatremolar que ningú no sent.
TOT UN TEMPS SENSE POSTS (I AMB MONEIA DE BLOG) PER MOR D’UN AVINYÓ AMB PROBLEMES DE MÀQUINES I DE XARXA 1. ESCRIC AMB MAJÚSCULES PERQUÈ PEG CRITS (of course!) 2. A AVINYÓ NO HI HAVIA ORDINADOR (S) A UN HOTEL D’ALTES ESTELES. (VISCA EUROPA DIGITAL!) 3. A AVINYÓ NI UN CIBERCAFÈ. (VISCA EUROPA DIGITAL!)
TENC EL CUL DESTROSSAT PELS TEUS ENDIMONIATS DITS… Cal deixar podrir les paraules SEMPRE HI HA UN HOME AL MEU LLIT. AQUESTA TEMPORADA FESTEIG AMB EN DAMIÀ, UN XOFER DE CAMIÓ QUE VAIG CONÈIXER PRENENT EL SOL A CAN PASTILLA. ÉS MÉS JOVE QUE JO I SEMPRE ES FA L’ESTRET QUAN VULL DESTROSSAR-LO. AHIR VESPRE
UN CALÇONS BLANCS TEUS EM POSEN A MIL ANYS LLUM Il ne s’agit pas de restaurer des formes anciennes.Il s’agit de jouer, de relever les enchères de l’émotion et le plaisir. P. Q. Tot ha passat acceleradament. Quan he entrat al bany he vist els teus calçons blancs que havies deixat dins el bidet. Ha
TOCADA D’ANAL?CORE La langue est un terrificat de violence. La voix: un corrélat du vent. P. Q. Per què fa tant de temps que no escric? Perquè duc una vida de cussa, de tirada, de botxa, de desgraciada i només em dedic a fer-ho, i la majoria de vegades molt malament. Estic segura que feria
CELARI (COM EPISTOLARI DE CELS) Écrire le corps Agnès Gelabert havia acceptat el treball. Era estrany, rar i ben pagat. El senyor Jaume Estelrich, un constructor de tota la vida, li havia encomanat tenir cura d?una edició dels correus electrònics del seu fill Roger, mort en accident de cotxe. Roger tenia trenta-cinc anys. Agnès no