A tu que et tenc sempre seguit dins l’oblit roent.
Romans arreu arreu de les cèl·lules íntimes.
A tu que em fas alenar amb apnees i ofecs, amb la vida ixent.
Les paraules fan cucaveles per entremig dels teus somnis.
I el temps es converteix en un aliat sense remei, silent.
Assus-suquinos. Assus-suaixines. Assus-suací. Dins l’esperatremolar que ningú no sent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Boreal
Lunar
Acromàtic
Non sense
Cuso ecos
Navegant a la deriva.