TENC EL CUL DESTROSSAT PELS TEUS ENDIMONIATS DITS…
Cal deixar podrir les paraules
SEMPRE HI HA UN HOME AL MEU LLIT. AQUESTA TEMPORADA FESTEIG AMB EN DAMIÀ, UN XOFER DE CAMIÓ QUE VAIG CONÈIXER PRENENT EL SOL A CAN PASTILLA. ÉS MÉS JOVE QUE JO I SEMPRE ES FA L’ESTRET QUAN VULL DESTROSSAR-LO. AHIR VESPRE MIRÀREM UNA PEL·LÍCULA PORNO DE TRES TITIS QUE S’HO FEIEN EN TOTES DIRECCIONS. VAIG VEURE QUE S’ENCALENTIA COM UNA MONEIA. I LI VA PEGAR PER VOLER AFICAR-ME EL PUNY DINS EL CUL. SORT QUE HAVIA COMPRAT UNA CREMA LUBRICANT BONÍSSIMA, QY O UN NOM SEMBLANT, QUE ÉS UNA MERAVELLA I, AMB L’AJUDA D’UNES XUCLADES DE POPPER, VA FER MIRACLES. NO TOT EL PUNY EMPERÒ SI QUATRE DITOTS I DESPRÉS TOTA AQUELLA VERGA NEGRA QUE ES MOVIA A LES TOTES MANXANT ENVANT I ENRERA. EM VA DEIXAR BEN ARREGLADA. LI VAIG POSAR EL CONDÓ AMB LA BOCA, EXERCICI QUE FAIG AMB DELICADESA I MORBO. ES VA CÓRRER DEDINS I QUAN LA VA TREURE VAIG AGAFAR EL VERRIM I ME’L VAIG TIRAR PER DAMUNT LES MAMELLES I ENCARA EM VAIG ESCÓRRER UN ALTRE PIC. NO VULL PERDRE EL TEMPS NI LA LLAVOR.
EL COTXE ÉS UN BON LLOC PER FER-HO
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Zapatero deu estar ensussiasmat amb la plagueta de bords.
De moment sembla ser l’unica via orada de progrés per la qual podem sortir i ens deixen progressar com a país.
hola , pregunta fora de tema , qui era Paco Monge i que te publicat , gracies .
Paco Monge era home de lletres i de la vida, un amic d’en Biel i d’altra gent. Lacanià, castellanoparlant, crític al ‘Diario de Mallorca’ un temps estigué als entorns de Cela. Morí aviat i malament i la seva brillantor, saviesa i iconoclàstia s’ha mantingut con un estel gros, com una llàgrima d’estiu….com un fruit perdut, sense madurar. Un dia escrigué a les parets de la UAB de Bellaterra …LIBERTAD PARA PACO MONGE. Llur ironia, metàfora i epitafi.
¿On has anat a raure, Biel, després d’aquesta setmana de silenci, després d’aquests fisting salvatge i arravatat? ¿Has pres mal? ¿Ets a fora? ¿No respons els mails? Estem preocupats perquè sabem que tu no fas "vacances"… Les paraules no dites es descomposen el llur podridura i amenacen amb ferir qui no les diu. T’esperem amb candeletes.
Esteim desnonats, com en un teatre ple de gent sense musica, o que passin sempre, sempre seguit, la mateixa pel.lícula mentre esperen que arriba la nova cinta del poble del veinat… OKUPEM EL BLOC., VINGA!!