ARBRE DE LLUM
Pens en els nous textos d’Aràlia Postit.
He vist des del jardí la cambra de Venetia amb una claror carabassa. He imaginat Venetia ajaguda en una chaise-longue d’Aràlia (molt còmoda per a l’espinada) llegint un antic tractat d’elocució que és una joia del XVIII. Els ulls lilosos de Venetia s’encenien amb els exemples del cant.
«I hom veu en cada cosa una guspira encesa.»
Un dodecasíl·lab bimembre de 6+6, on la paraula «cosa» encavalca sobre el tall.
Després deixa el llibre i agafa una Nouvelle Revue Française del 1954 que està dedicada a Valery Larbaud. Viatja amb sleeping-cars de la Wagons Lits-Cook i veu els llums que s’encenen quan arriba als ports grecs, s’enamora de l’escriptura de diari i adora tots els Palace Hotel on ell habità.
Un viatger per les voreres dels somnis i els abissos innominats.
Caminador de dreceres de l’expressió, explorador de móns encoberts de líquens i verdets, de deserts i de músiques.
Venetia s’emociona amb unes paraules d’André Gide.
Entretanca els ulls i veu bellumes.
Els jardí és ara, la mala hora de la nit, d’una calidesa teneseewilliamsesca amb la Sagan i Carson McCullers al fons.
Beuen grans tassons blancs plens de ginebra a Key Largo.
Tremol de calor.
es
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Biel, ets un torrent de paraules i idees irrefrenable. Omples el buit que molts d’altres blocs deixen…
Salut i llibertat!
faig tard
faig tard, ja és el tercer dia
l’acabo de sentir com em crida
ja és el tercer dia i aviat serà la tarda
a la tarda em dónen la píldora
i és el tercer dia que l’enginy m’ha anunciat
la nova: no te la prenguis
i no me la prenc
faig tard
per què em subjectes pel braç?
no l’has sentida?
hi he d’anar abans de l’analgèsia!
udolo