UN MOSAIC DE SÔSOS (PÈRGAM, III SEGLE ABANS DE LA NOSTRA ERA)
Oikos asarôtos
Taula sense agranar.
Residus caiguts de la taula del menjar.
Restes vives:
Vies.
Els cilindres de palla entre els rostolls,
la certesa clara de la mort,
un llumeneret neònic dins la nit del camí de carro,
quatre o cinc cucaveles entre el risc total,
l’olor fugaç de les clovelles d’ametlla a la clastra de ca’l padrí,
perdut just trobat,
exvots sense redempció ni consol,
reliquiaris d’un temps esgotat,
el fulgor d’una animeta fragilíssima que sempre dirà tres mots: «Visc, he viscut!»,
fems de vida.
Tessel·les.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és pot crear contra el fem i el fang.
canta’m ara que és fosc
i el silenci encobreix l’eco
que et reverbera
et puc sentir
quan tothom dorm
però canta’m!
a la callada
com tu saps fer…
o és que no em sents?