Viatge a Catar (5): El zigurat
El trajecte des de l’aeroport a Catar, a l’hora de la matinada que jo hi he arribat, és com tenir una autopista per tu sol. Curiosament encara que siga tard la major part dels edificis estan perfectament il·luminats. No només els edificis. Els postes de llum de la pròpia autopista són tots una llum blavosa decorada amb motius cal·ligràfics.
Vaig intentar situar les coses en el mapa quan de sobte a mà esquerra apareix un edifici estrany i al meu cap apareix la paraula ‘zigurat’. Em quede aturat jo mateix. Fa molts anys que no he dit o pronunciat la paraula i tanmateix m’ha vingut de sobte a la boca. L’edifici no és un zigurat en el sentit estricte però recorda be les torres mesopotàmiques que alguna vegada de xiquet em devien impressionar tant com per recordar de sobte la paraula enmig de la nit del Pèrsic i de la molta son que em comença a atacar.