La Maria Rosa i en Mas: l’altra abraçada
M’arriba aquesta fotografia des de Nova York, de la trobada que el Catalan Institute va organitzar després de la conferència de Mas a la Universitat Columbia.
La fotografia m’emociona perquè sé imaginar-me el que haurà significat per a la Maria Rosa. Ignore si el president sabia a qui estava abraçant però no és una abraçada qualsevol.
La Maria Rosa se’n va anar de joveneta a Nova York, quan ací vivíem encara la dictadura, Me’n recorde que una vegada em va explicar la gran impressió que li va causar veure les manifestacions contra la guerra del VietNam, només arribar a Amèrica. Allà es va casar, em sembla recordar que amb un cubà, i va fer la seua vida professional i personal, es va tornar americana, com si diguérem…
Fins que es va deixar caure a la Via Catalana a Nova York. Va saber per internet que es convocava i s’hi va presentar. Va quedar tan colpida que va decidir comprar-se un bitllet i vindre-se’n a Barcelona per sumar la mà als milions de mans que aquell dia vam fer història.
Ací la vaig conèixer jo. Va venir a VilaWeb perquè volia fer-se subscriptora i no sabia com fer-ho des d’allà. Em van dir que hi havia una senyora de Nova York que es volia fer subscriptora i evidentment me’n vaig anar de seguida a saludar-la i a escoltar la seua història. La vaig fer entrar a la redacció i vam estar una bona estona escoltant la història de la seua vida, embadalits nosaltres i ella preocupada per si ens feia ‘perdre el temps’, que ens ho va dir amb veu baixeta. I ara! quin goig va ser escoltar-la, quin plaer.
Després me la vaig trobar de nou a Nova York i a Barcelona en diferents ocasions. A Nova York en aquell restaurant Peix que portava una xicota de Guadassar a prop de ChinaTown i també en una trobada inoblidable amb els catalans de la ciutat al magnífic estudi d’en Martí Cormand. Al restaurant recorde que va arribar amb una motxilleta de rodes i que venia de fer classes de català. A Barcelona vam poder parlar de nou llargament els dies abans del 9-N, que evidentment la Maria Rosa, la més gran catalana de Queens, no es pensava perdre de cap de les maneres.
No ho sé si la Maria Rosa, una dona bolcada en l’alliberament dels nostre país, coneixia d’abans el president de la Generalitat però en un país com els Estats Units, on el president i la presidència són una cosa tan important, estic segur que aquesta carícia que insinua la fotografia haurà estat un fet inoblidable. Inoblidable per a una d’aquestes dones grans en edat però sobretot grans en dignitat que des de tots els punts del país, i la Nova York dels catalans és també país, ens estan marcant el camí de la independència.
| JordiGraupera @vpartal Es veu que va dir: “Ara ja em puc morir.” I algú de l’equip del Mas li va dir: “No dona, no es mori.” 11/4/15 20:44 |
No et conec però també a mi m’hagués agradat donar-te una abraçada. Gracies per mantenir viu aquest sentiment pel país.
Orgullosa que sigui “la meva àvia”, i la d’altres expatriats, a Nova York. Vaig ser la persona que la va rebre segons després de l’abraçada, tremolava, enrojolida, s’eixugava les llàgrimes, ens vam fondre en una renovada abraçada. Em digué que no imaginava que pogués conèixer el president del seu país als Estats Units.
Fa 66 anys que viu aquí i ara espera el passaport espanyol (des de ja en fa una pila… Per a poder votar el 27-S) Visca la Maria Rosa i la seva empenta; ella és la flama del nostre motor sobirà.