A veure si sabeu quin és l’únic país que està en els quatre hemisferis?

Fa anys que les illes del Pacífic m’interessen molt. M’agrada llegir sobre elles, encara que és més que probable que mai no les visitaré. La meua favorita, sens dubte, és Pitcairn. Però també sent una gran curiositat per Kiribati (s’ha de pronunciar Kiribasi) i avui he vist un mapa sensacional sobre aquest país.

kiribati-4-hemispheres

 

La cosa fascinant que explica aquest mapa és que Kiribati és l’únic país del món que està en els quatre hemisferis del planeta (Nord, Sud, Est i Oest).

El país és molt conegut per la seua lluita contra el canvi climàtic, de fet dues de les seues illes ja han desaparegut. És menut en població i territori però enorme posat sobre l’oceà i pel que fa a la seua zona econòmica exclusiva. I és la nació del món més allunyada de l’hora de Greenwich (té el +14!). Abans era mes divertit, però, perquè la línia del canvi de dia travessava el país i cada meitat vivia en un dia diferent. Ho van canviar perquè no fos tan difícil tot però la veritat és que amb el canvi van perdre part del seu encant.

Si voleu saber més ací hi ha l’enllaç a la Viquipèdia.

Les fronteres dels Països Catalans

Fa molt temps que vaig ajuntant documentació amb la intenció d’estudiar algun dia les fronteres dels Països Catalans, que no estan tan clares com sembla. Ara a la Viquipèdia he trobat aquest fantàstic mapa de la conformació de la Corona d’Aragó que aporta traços molt precisos sobre algunes de les zones més poroses de les nostres fronteres, especialment la zona de contacte amb l’Aragó i amb Múrcia.

Expansión_peninsular_de_la_Corona_de_Aragón

Les fronteres eren els castells fins que arribà Cassini

He llegit amb un gran interés el llibre de Jerry Broton ‘A History of the World in Twelve Maps‘.

Els qui em coneixen ja saben que els mapes, la cartografia, com a eina de comprensió de la realitat, ocupa en el meu temps lliure, i si puc de feina, un espai considerable. Sóc, he estat, un gran col·leccionista d’atles, no puc passar de llarg mai davant un mapa i sempre que puc em divertisc, sé que és una paraula que pot estranyar a alguns, desxifrant el seu significat, trobant espais de coneixement que ignorava abans.

Aquests dies estic molt content perquè al llibre de Broton he trobat l’explicació a un problema que em rossegava de fa dècades. Les nacions, totes, són invents. Això que vegem avui, els estats-nació, són al final construcció, sempre forçades, a partir del fruit de decisions intel·lectuals que han encapsulat realitats sovint ben difícils d’encapsular. França ha fet els francesos. Per entendre’ns.

La teoria fa dècades que no em presenta ni una ombra de dubte però em rossegava el com i si bé havia trobat respostes parcials no em feien el pes. En quin moment Portbou és Espanya i Cervera França? No dic en els tractats sinó en la quotidianitat. A banda i banda la gent és la mateixa, ni l’una cosa i l’altra per cert. Quan algú i com decideix que la Punta de l’Ocell quedarà a Espanya i el cap de Cervera no? Si parlem del Tractat dels Pirineus això que en diem la delimitació de la frontera era pura fantasia. Només cal llegir-lo. On era la ratlla? La cosa era d’un abstracte irritant…

Broton, però, aclareix definitivament la cosa quan dedica un dels capítols del llibre a explicar amb tot luxe de detalls el mapa de Cassini, que fa molt temps que considere un dels cims intel·lectuals d’Europa. Cassini, comissionat pel rei fa el primer mapa de França, de la França que era aleshores, i per primer vegada, per exemple, assenyala on hi ha els masos, on són les cabanes de pastor, on els camins que travessen les muntanyes… amb una precisió no només desconeguda fins aleshores sinó impensable en aquell temps. Cassini decideix ‘dibuixar’ França per tal que aquesta es puga reconèixer a ella mateixa.

Per suposat que l’aventura de Cassini és extraordinària, en plena revolució francesa a més. És ell qui s’inventa aquest traç que tots els mapes del món avui defineixen com a frontera. Cassini sap de sobres que els llauradors d’una banda i l’altra de ‘la frontera’ no distingeixen si el camp és a França o a Espanya, que ningú no els talla el pas pels camins, que les parròquies depenen de bisbats que estan potser ‘en l’estranger’ (i tant important que era això aleshores!). I sabia en definitiva que més que línies les fronteres eren els castells. Però amb un pensament únic i revolucionari ho canvia això. Canvia com fem els mapes i, alerta, com fem les nacions. Poca broma.

Abans de Cassini quan pujaves de Portbou amunt fins que no arribaves a la imponent fortalesa de Salses simplement no notaves cap canvi. Tot, a banda i banda, era igual en la quotidianitat. L’estat no existia, no existia en el sentit que li donem avui. L’estat no era visible i el rei controlava les seues possessions a base de fortaleses i d’alguns funcionaris. A Salses si que ho veies que allò era una altra cosa, com encara es veu avui i és una visita que recomane vivament. Però a Perpinyà? No dic ja a Cervera…

Això fins que arribà Cassini, amb els seus famosos triangles, i va delimitar per primer vegada on començava i on acabava la ‘nació’. Fins aleshores aquests mateixos límits eren una cosa molt difosa. Molt difosa, especialment als marges. Amb el seu geni geogràfic i polític Casinni va canviar la realitat del món per sempre.

I per això el seu influx és tan monumental que encara avui els mapes són com ell els va fer. I les guerres, les batalles polítiques, els grans negocis, qualsevol planificació d’un viatge, els fem sobre aquest codi que ell va explicar al rei i que la Convenció va nacionalitzar, deixant-lo destrossat en la ruïna més absoluta –però aquesta és una altra història.

cassini

La geografia del català a internet (i, de nou, tot queda clar)

 

Spain_ES_Ca

Aquest és un nou mapa que he trobat que compta i relaciona el contingut web en català i en espanyol, georeferenciats. Com més roig el color més català, com més blau més espanyol. Si punxeu sobre el mapa s’amplia molt i podeu mirar els detalls.

Tal i com sol passar sempre el mapa reflexa prou bé l’existència d’aquesta comunitat que tanta gent s’empenya en negar, els Països Catalans –llàstima que, per alguna raó que desconec, no apareguen les Illes. No apareix Andorra i Catalunya Nord perquè l’estudi és fet sobre la base de l’Estat espanyol.

La referència del treball és l’obra The geolinguistic contours of digital content in Spain, de Mark Graham i Matthew Zook .

Els autors presenten un estudi més complet en aquest enllaç, que pel que fa a aquest mapa en concret diu que:

A similar mirroring between offline and online geolinguistic contours is  observed in Spain when comparing the amount of geoweb content in Catalan and  Spanish (Castilian). Using an equivalent metric as in the Canadian case – albeit  relying on the six keywords were sufficiently different between Spanish and  Catalan – Figure 5 also shows a reflection of offline language use in the linguistic  patterns of the geoweb in Spain. Throughout much of the Catalonian region in  the Northeast coastal areas there is considerable more content in Catalan than in  Spanish. Although similar to the previous example, the demarcation is less well  defined as a number of locations within Catalonia are associated with more  considerably more Spanish than Catalan content. While we only have a limited  sample of content, this finding points to some of the difficulties of creating even a  baseline layer of augmented content in linguistic enclaves that are surrounded  by larger languages (that tend to be associated with powerful political, cultural  and economic groups).

20 mapes més sobre els Països Catalans (i ja en són 40)

Arran la publicació de ‘Els 20 mapes més curiosos sobre els Països Catalans‘ molta gent m’ha fet arribar nous mapes, alguns d’ells fascinants. Així que he decidit ampliar la col·lecció i oferir aquest nou grup de mapes, vint més.

1. Etnografia d’Europa

Vicent Fortea em fa arribar aquest Mapa (versió pdf). És un mapa etnogràfic europeu del 1912 que ell va adquirir en un antiquari. Té la particularitat que Eivissa i Formentera apareixen separats de la resta dels Països Catalans.

mapa

 

2. Un mapa de la llengua ben antic.

Josep Guia em fa arribar aquest sorprenent mapa de 1883. És un mapa de la llengua catalana que, emperò, no fa distincions de les zones occitana ni castellana. Deu ser el més antic de tots.

1883-05-06 IC, IV-83, p. 117

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. Menys inversió per habitant

En la primera tanda de mapes ja en vaig ensenyar uns quants en els quals el país apareix de forma natural quan s’estudia alguna cosa. Un altre exemple seria aquest mapa del diari El País que retrata la inversió per habitant que fa l’Estat espanyol. Els tres territoris on la inversió és més baixa són els nostres. Aportació d’@ignasi18p

ppcc

4. Cartografia francesa

David d’Enterria em fa arribar aquest mapa francès, que ja té bona cura de separar la Catalunya Nord

francesa

5. Per la dignificació de la llengua valenciana

Aquest és un mapa important. És un mapa lingüístic editat el 1931 per Acció Valenciana. Com és ben evident l’expressió ‘valencià’ s’usa en aquest mapa com a sinònim perfecte de ‘català’.

Me l’envia, igual que el mapa següent, el grup de sociolingüística ‘Una llengua, un poble‘.

accio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6. La Unió de les Nacionalitats

Mapa fet per la Unió de les Nacionalitats, organisme predecessor de la Societat de Nacions, al seu torn embrió de les Nacions Unides (ONU). Que entenia com a “Catalans”, els territoris que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, al marge de consideracions geopolítiques. A la Wikipèdia es pot consultar amb tot detall aquest mapa.

10313631_306001222941327_7629449539196479892_n

 

7. A l’Atlas de les Nacions sense Estat

Mapa que apareix en l’Atlas de les Nacions sense Estat, publicat a eurominority.org

carte-catalogne

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8. Éssers mitològics dels Països Catalans

Un mapa ben curiós, vist en un bar. No està clar si és una còpia única, feta per al bar en qüestió, o si és una obra d’un col·lectiu o grup i es pot adquirir.

essersmitologics

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

9. El puzzle

Aquesta és la coneguda versió del mapa en forma de puzzle.

irla_puzlePPCC

10. I si som francesos?

Aquest mapa etnogràfic alemany porta a l’extrem la lingüística. Com que el català és una llengua gal·lo-romànica ens classifica com a ‘francesos’. D’alguna forma ho som, d’acord. Però la proposta és ben poc encertada…

IMG_3704

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11. Som 28 milions

Una versió molt més encartada d’aquest tema és la que presenta aquest mapa del CAOC, que considera catalans i occitans membres de la mateixa comunitat nacional. Per combatre el famós ‘Som 6 milions’ de Jordi Pujol la xifra s’eleva als 28 milions.

28 milions

 

 

 

 

 

 

12. El mapa de les regions

Tot i les discussions que encara hi ha sobre els límits de les regions del nostre país aquesta és l’aproximació més encertada.

Vegueries i Comarques PT-1

 13. La conjugació verbal

Mapa de com es conjuga la primera persona de present en les diverses regions.

homepage

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 14. Mapa de morfosintaxi

Iberolingua hi ha una molt interessant col·lecció de mapes de morfosintaxi i lèxic. Com aquest.

morf_articles

15. Amb l’Alguer o sense?

La majoria de mapes dels Països Catalans no incorporen l’Alguer. Una certa tradició fa que la ciutat catalana de Sardenya quede fora dels mapes més polítics: hi parlen català però no són catalans sinó sards. Aquest mapa fet per Marc Belzunces és una de les excepcions.

Ppcc2007noms2

 

16. Encabir el poble d’Iniesta

En una discussió sobre en una web anglesa de Futbol, arran la Pilota d’Or, algú, retocant el mapa de la Wikipèdia, va voler explicar que Iniesta és català a base de distorsionar una mica el mapa per encabir-hi Fuentealbilla. Sens dubte un excés.

2iw6bua

 17. Un mapa molt aproximat

Realfilmcareer.com diu que aquest és un mapa ‘aproximat’ de llengües de l’Estat espanyol. Molt aproximat, sí: a Cartagena parlen català i a Girona no.

spain

 

 

 

 

 

 

 

 

18. Exportacions i importacions. Una realitat contundent.

Aquest és un mapa molt interessant de les exportacions que fa el Principat. El mapa és del professor Pankaj Ghemawat, que s’hi acosta pensant en el procés d’independència. A la seua pàgina trobareu també el d’importacions. Què té d’interessant aquesta representació cartogràfica? Que evidentment posa de relleu d’una forma ben gràfica la importància enorme dels fluxos econòmics interiors dels Països Catalans.

exportacions

 

19. Redibuixant Europa

Un intent de redibuixar Europa des de la base provincial, respectant les llengües i cultures. Discutible, com sempre que s’intenta fer això.

1AIsC7a-1

 20. El Temps a TV3. El mapa més popular de tots

Alguns lectors em va retreure l’altre dia que no inclogués el mapa del Temps de TV3, sens dubte el mapa més popular dels Països Catalans que mai no ha existit. Ací està.

ZWxfdGVtcHM=_47006_6103_1

Els 20 mapes més curiosos sobre els Països Catalans

1. El primer, el mapa de la llengua

El concepte de Països Catalans s’atribueix a l’historiador i jurista valencià Benvingut Oliver, en un llibre publicat el 1881. Tanmateix el primer mapa que es coneix es va publicar vint anys després. Era un mapa publicat al número 2 de la revista Catalonia, amb el nom de ‘Mapa de les terres catalanes’. No se’n conserva còpia. El segon mapa, aquest que presentem, el van publicar Joan Aguiló i Pinya i Antoni Riera, en una làmina adjunta a “Fronteres de la llengua catalana y estadística dels que parlen en català”, una comunicació presentada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)

webs.racocatala

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. El primer mapa polític, en plena dictadura

Aquest mapa va ser editat de forma clandestina el 1947 per les Joventuts d’Estat Català, en plena dictadura franquista. Es tracta del primer mapa que parla del Països Catalans no com a referència cultural sinó com a nació. En temps de la república el concepte de Països Catalans no va quallar més enllà dels moviments culturals. Seria sota el franquisme, amb l’impuls especialment dels moviments independentistes i d’intel·lectuals com Joan Fuster que el concepte arrelaria de forma popular en una bona part de l’oposició política i social.

Mapa.paisos.catalans-1

3. El mapa més popular, el de Ballester i Canals

El gran activista cultural i nacional Josep Ballester i Canals és el responsable, als anys seixanta, de la creació i difusió del que, sens dubtes, és el mapa més popular dels Països Catalans en tota la història. El mapa és, a més, d’una excel·lent qualitat, i ha estat reimprès i reproduït en moltes ocasions. Fuster va retre homenatge a Ballester i Canals dient que aquell mapa era la ‘maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans’. El mapa va ser realitzat per Antoni Bescós i Ramon el 1962.

image014

4. El mapa més complert

Aquest mapa editat per la Fundació Irla és el mapa més complet fet fins ara. És d’una gran qualitat cartogràfica i ha estat imprès en paper a gran mida. El mapa cartografia comarques i poblacions dels Països Catalans, distingint clarament aquelles que són de llengua occitana o espanyola de les que ho són de llengua catalana. Ara mateix és el mapa més popular i usat.

mapa-politic-dels-paisos-catalans-comarques-i-poblacions-gran

5. Vist des del nord

A la Catalunya Nord és molt conegut aquest mapa, editat en català i en francès pel Consell General dels Pirineus Orientals. Es tracta d’un mapa que a més de dibuixar els límits del país aclareix la situació legal de la llengua en cada territori.

ppccversiodelnord2013

6. Occibèria

Aquest és un peculiar mapa fet en aragonès que dibuixa els territoris influïts històricament per la llengua d’Oc i la corona d’Aragó. Hi ha hagut històricament diversos mapes que han inclòs el català com un dialecte de l’occità o fins i tot del francès. Aquest va més enllà i proposa un espai occibèric que engloba Occitània, els Països Catalans, l’Aragó i una part d’Espanya i França. És un mapa molt original i ple de detalls curiosos, com ara la definició d’Extremadura Aragonesa per a referir-se a les comarques valencianes d’influència aragonesa o la diferenciació que fa de les diverses zones de Múrcia.

Occiberia en aragonés

7. Quan el país emergeix. Funcionaris

Més enllà de la cartografia oficial hi ha mapes de detall que fan emergir els vincles i llaços entre els Països Catalans, de forma purament tècnica. Els Països Catalans comparteixen models econòmics i socials indubtables que es fan visibles, per exemple, quan s’analitza el nombre de funcionaris per càpita en el conjunt de l’estat espanyol. S’hi observa clarament que el Principat, el País Valencià i les Illes tenen menys funcionaris per habitant que cap altra comunitat autònoma de l’estat.

espoli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

7. Quan el país emergeix. La Viquipèdia geolocalitzada.

Diversos mapes tecnològics han posat de relleu l’existència real d’una comunitat humana al conjunt dels Països Catalans. La creació de la Viquipèdia o els usos de twitter, per posar dos exemple, dibuixen de forma més o menys clara una geografia amagada. És cert que la contundència del Principat és molt major però el mapa queda traçat clarament i s’allargà per la resta dels Països Catalans de forma contundent i clara.

BuA-1RxCAAEB1uz

8. Mapes de paraules

A vegades es fan mapes que de fet només contenen la silueta del país i en el seu interior un contingut que no és geogràfic. És el cas d’aquest mapa que usant la coneguda tècnica del mapa de paraules presenta recursos de twitter de tots els Països Catalans, webs o serveis que es poden fer servir per a millorar l’ús de la llengua catalana.

mapa-twitter2

10. El mapa a les notícies

El procés independentista del Principat ha fet que diaris i televisions de tot el món dibuixen mapes. Un d’interessant és aquest publicat pel Wall Street Journal, que delimita perfectament les regions catalana i basca que aspiren actualment a la independència i l’abast global de les dues nacions.

mapa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11. Una original proposta europea

Aquest mapa presenta els territoris d’Europa dividits de tal manera que tots tenen la mateixa població: Equipopulous. Això fa que hi haja algunes divisions curioses, però sempre basades en arguments històrics o sociològics. Així els seus autors han optat per respectar els Països Catalans, només afegint-li una part del Llenguadoc occità. El nom triat és una curiositat interessant ja que ens identifica com a costa balear, tesi remarcable des del punt de vista estríctament geogràfic.

14489964857_2bd28e9483_o

12. Els Països Catalans a l’Europa del 2022

Aquest és un mapa, irònic, que ha fet córrer rius de tinta. És un estudi de com podria ser Europa al 2022 posant l’èmfasi en el pes d’Alemanya. El mapa, significativament, recupera la confederació catalano-aragonesa amb el nom d’Imperi Català però deixa fora les Illes, que passen a estar controlades de forma definitiva per (la nudista) Alemanya. Una dosi de futurologia ficció en la qual, per cert, Espanya passa a estar controlada, ara oficialment, pel Vaticà.

780_377_65690_85f1f0f9b5438d2250669f52c2b888eb

13. La gent fa el mapa: els ateneus

Hi ha diversos mapes creats a partir de les activitats de la gent. Un exemple interessant és aquest mapa dels ateneus i casals dels Països Catalans, fet per la revista L’Accent. El mapa marca aquelles institucions locals que tenen un compromís amb el país i la cultura catalana, dibuixant una geografia humana desconeguda per molta gent.

casalsateneuspac3afsoscatalans2012

14. L’evolució de la llengua

Aquest mapa ressegueix l’evolució de la llengua per regions o comarques, en base a les dades del Baròmetre de la Comunicació. Cartografia quanta gent considera el català com la seua llengua d’identitat i si aquesta xifra augmenta i disminueix respecte a les anterior edicions del baròmetre.

00mapa

15. Les institucions i la política als Països Catalans.

Aquest mapa analitza la composició electoral dels diversos territoris i la distribució dels escons en les diverses eleccions. És, però, un mapa clarament basat en els territoris que avui són a l’Estat espanyol ja que a la resta de territoris es limita a indicar que guanyen els partits andorrans, francesos o italians. La referència a L’Alguer és poc comú ja que tret dels mapes lingüístics la resta de mapes consideren la ciutat com una minoria cultural catalana dins Sardenya.

2Q30U

16. L’Espanya assimilada.

No és un mapa dels Països Catalans però és gairebé el mapa polític més famós que fa referència als Països Catalans, de fet a la Corona catalano-aragonesa. En aquest mapa de 1854 publicat a Madrid es distingeixen amb claredat quatre Espanyes. La unitària, la colonial, la foral (el País Basc) i l’assimilada (Aragó i els Països Catalans). El mapa ha aixecat molta polèmica i discussió, fins i tot a l’hora d’analitzar qui n’és l’autor.

mapa_pol_tico_de_espa_a_1854_en_biblioteca_nacional_de_madrid_dic_12

17. Quan el formatge ens fa un país

Darrerament s’ha posat de moda comparar idiomes posant-los sobre mapes. Un exemple seria aquest mapa que vol explicar com es diu formatge en les diverses llengües europees. No només marca els Països Catalans per separat sinó que ens identifica amb Occitània i ens relaciona amb l’estat francès, per la homofonia entre el català i el francès.

Cheese_map

18. El mapa de la corrupció

Un mapa tan desagradable com real fet per la CUP per a denunciar els casos de corrupció als Països Catalans ‘espanyols’ i intentar comptar quants diners representen.

602440_365406743548763_969729701_n-53579

19. Enllaçats

Un altre mapa activista, aquest que arriba des de les Illes per la campanya Enllaçats per la Llengua. Hi presenta els principals dialectes del català.

47760625628098446212819

20. I el mapa mut

Tret de la Viquipèdia. I sobre el qual podeu dibuixar.2000px-Mapa_dels_Països_Catalans.svg-1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

>> Aquest apunt ha estat ampliat amb 20 mapes més ací.

Els mapes de la crisi canària

1) Les prospeccions

L’actual crisi entre les Canàries i l’estat espanyol neix de l’autorització per part de l’estat espanyol a l’empresa Repsol per a fer dues prospeccions petrolieres prop de Lanzarote i Fuerteventura. Aquestes prospeccions afectarien de forma greu la fauna marina de la zona i podrien afectar el turisme. El govern canari afirma, a més, que ha parlat amb els accionistes de Repsol (Caixabank i Sacyr) i aquests els han assegurat que fan les prospeccions pressionats pel govern espanyol.

prospecciones--644x362

 

2) Un possible conflicte internacional. El paper del Marroc.

Les prospeccions es fan al límit de la frontera internacional, tàcita, entre l’estat espanyol, el regne del Marroc i el territori ocupat de la República Àrab Sahariana Democràtica. Dic tàcita perquè la frontera en realitat no està definida de forma oficial. El Marroc ha anunciat que també en farà de prospeccions a l’altra banda de la frontera i ha insinuat que Espanya estaria intentant avançar-s’hi per robar petroli de la bossa que consideren marroquina. La difícil geopolítica de la zona pot provocar en qualsevol moment un conflicte molt difícil de gestionar.

 

1401389539_927413_1401389581_noticia_normal

 

El camp petrolier que el Marroc vol crear a Tarfaya, i que seria el més directament relacionat amb els camps espanyols a les Canàries serà explotat per una empresa irlandesa.

final_morocco_oil_shale.preview

 

3) L’obvietat geogràfica

Un dels grans tabús de la transició democràtica ha estat l’africanitat indiscutible de les illes Canàries. A finals dels anys setanta el Comitè de Descolonització de l’Organització per a a Unitat Africana va adoptar una resolució, encara en vigor, que reclama la descolonització ‘del territori africà de les Canàries’. En aquella època els països africans van proclamar l’MPAIAC de Cubillo com el representant del poble canari i li van donar suport.

Evidentment la situació ha canviat molt des d’aleshores. L’independentisme canari és residual, les Canàries formen part de la Unió Europea i els països africans han baixat el nivell de bel·ligerància anti-colonial. Però la qüestió segueix tenint implicacions delicades per a l’estat espanyol.

Un detall rellevant: el Marroc no forma part de l’OUA pel supost d’aquesta organització continental al poble del Sàhara occidental.

Curiosament durant el franquisme les Illes Canàries eren considerades sense problema com dues de les províncies espanyoles a l’Àfrica, tal i com queda clar en els mapes de l’època.

url

 

 

4) El pes del nacionalisme canari

Encara que el pes de l’independentisme africanista canari siga molt escàs avui no passa el mateix amb el vot nacionalista. Coalición Canaria, el principal grup nacionalista de les illes, presideix el govern i té una molt ampla representació institucional.

Els nacionalistes canaris han anat evolucionat els darrers anys des de ser una crossa local del PP a adoptar posicions que ja es poden considerar sobiranistes. La present crisi per les prospeccions ha accelerat el debat. El fet que el ministre responsable de les prospeccions siga un canari, líder del PP local, ha fet que el tema de la lleialtat al país o a l’estat s’haja posat de forma clara sobre la taula.

En les darreres eleccions autonòmiques el PP només va treure un bon resultat a l’illa de Gran Canària, el seu feu tradicional. Els nacionalistes, en canvi, van treure un bon resultat a la majoria de les altres illes, incloses les dues on es volen fer les prospeccions. Els socialistes només són majoritaris a La Gomera.

Cal tenir en compte, però, la gran diferència demogràfica entre les illes. Gran Canària i Tenerife representen el 83 per cent de la població total.

g49351

 

Els mapes per a entendre la crisi de l’Irac i Síria

1. La Iraq_Ethnic_smdivisió ètnica de l’Irac. 

En aquest mapa de la Universitat de Columbia hi ha una bona descripció de les divisions ètniques dins l’Irac. Bàsicament són dues. La primera entre els kurds i els àrabs i la segona, dins els àrabs, entre els sunnites i els xiïtes. A part hi ha grups minoritaris de cristians, que estan patint d’una forma molt especial l’actual crisis, fins al punt de ser a punt de l’exterminació.

Els kurds, que constitueixen una regió autònoma semi-independent, han estat capaços de crear una administració que funciona però són durament atacats per l’exèrcit Islàmic, especialment perquè hi ha els principals camps de petroli en la zona que l’administració kurda reclama que ha de ser incorporada a la seua regió autònoma.

La divisió entre sunnites i xiïtes tradicionalment ha tingut en Bagdad el seu límit, els sunnites cap al nord i els xiïtes cap al sud. Per això la capital és l’escenari de la batalla més important de conflicte.

2. La batalla de Bagdad

Baghdad_change_2005_2007_crop2En aquest mapa de la BBC s’observa com en pocs anys hi ha hagut a Bagdad un procés evident de compartimentació ètnica. Durant el 2005 i el 2007 pràcticament van desaparèixer els barris on vivien barrejats els dos grups i ha augmentat el territori controlat pels xiïtes dins la capital. Aquest ha estat un dels factors claus per a que els sunnites hagen interpretat que l’estat iraquià els persegueix i hagen obert la porta a l’Exèrcit Islàmic, que consideren que els defensa.

3. La crisi de Síria

Syria_areas_of_control_March_2014

Aquest mapa de l’organització humanitària ACAPS mostra l’actual divisió en zones de Síria. El govern d’Assad controla la capital i la zona costanera. Mentrestant l’oposició controla l’àrea del Golan i al nord la ciutat d’Alep i el seu entorn. Els kurds tenen el control de les seues àrees en la frontera amb Turquia però en el desert és on s’ha fet fort l’Exèrcit Islàmic. Com que no reconeixen la frontera entre Síria i l’Irac és a partir d’aquest espai a Síria que els gihadistes han penetrat a l’Irac.

 4. La reivindicació de l’Exèrcit Islàmic

Bp2WnwaCYAIX1Ki

Aquest és un mapa que cal prendre amb una mica de precaució. Circula per twitter i en teoria defineix quines són les àrees sobre les quals l’Exèrcit Islàmic vol crear el seu califat. Com es veu clarament no respecten la divisió estatal però en teoria s’aturarien a Bagdad, al sud de Bagdad la majoria és clarament xiïta i en el territori kurd de l’Irac, però no en el de Síria.

 5. Una possible nova divisió del Llevant

sunni-shia-kurd_state_crop

Aquest és un mapa de Ràdio Liberty que dibuixa bé el possible escenari final de la crisi, amb un redisseny dels dos estats actuals de Síria i l’Irac. Segons aquesta hipòtesi es formaria un estat alauita entre Damasc i Alep, un estat sunnita que aniria de les portes d’Alep a les de Bagdad, un estat xiïta al sud i un estat kurd que des de l’actual territori kurd de l’Irac penetraria en el Rojava sirià.

6. I el control del petroli com a batalla final

111960_945e121cac3b4b94ba52_medium

 

Aquest mapa de l’Energypedia ensenya on hi ha els grans camps de petroli a l’Irac. Cal fixar-se sobretot en els superpous de la zona de conflicte entre kurds i sunnites. Aquests superpous són determinants per a la producció mundial i que queden en control dels uns o dels altres pot afectar completament l’economia mundial. Per a salvar la complicada situació actual en el sud el Kurdistan està començant a enviar petroli a través de Turquia, el seu enemic tradicional. Això podria fer canviar per complet la geografia de l’Orient Mitjà i afectar també la situació dels kurds de Turquia, ara durament reprimits.