Un comiat alegre a l’Ove
Deixa un comentariTres dies de reunió de la directiva de l’European Journalism Centre a la casa que l’Ove Joanson té a l’arxipèlag, una àrea amb milers d’illetes situada prop d’Estocolm. Per a Ove aquesta és la darrera reunió després de 23 anys de servei al Board de Directors, molts d’ells com a president del mateix. Ara l’Ove ha decidit que té una edat i ja no viatjarà més a reunir-se amb nosaltres i per això hem volgut tots plegats anar a sa casa i fer-li, com si diguéssem, un comiat en tota regla.
Ha estat una gran ocasió per tornar a escoltar les seues històries de periodista veterà, que les conta en les sobretaules d’una manera imbatible. Tots li hem portat regals personals i li hem fet sentir el gran respecte que sentim pel seu treball tots aquests anys.
Personalment, per a mi, ha estat un autèntic mentor. Un dels periodistes que més m’ha influenciat en la vida. Durant aquestes dècades llargues que hem compartit veient-nos en el pitjor dels casos tres voltes a l’any, l’Ove m’ha aconsellat sobre tota mena de coses que em passaven. Té una experiència única -ha estat el president de la ràdio televisió sueca, però també va inventar els diaris gratuïts a Europa- i sempre tenia el consell apropiat, basat en la seua àmplia experiència.
Ara no ens veurem tant a sovint, però espere que seguirem encara un bon grapat d’anys parlant i intercanviant missatges, que em deixe encara seguir aprenent d’ell i gaudint de la seua amistat.
PS: Al seu poble, curiosament, al bar local tenen uns pastissos que li diuen catalans, no sé sap per què…