Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Chihuahua -Ciudad Juárez

0

Marxo avui cap a Chihuahua, l’Estat mexicà on es troba una de les ciutats més significades en termes de Feminicidis: Ciudad Juárez. Allà tinc previst trobar-me amb diverses organitzacions, tal i com recull la nota adjunta de CIMACnoticias (periodismo con perspectiva de género):
 

OSC de Chihuahua hablarán con Eurodiputado sobre feminicidio, Por Dora Villalobos Mendoza/corresponsal

 

Chihuahua, Chih., 28 oct 08 (CIMAC).- El diputado español Raúl Romeva i Rueda, perteneciente al Parlamento de la Unión Europea (UE) estará en esta ciudad el próximo jueves, en una reunión con organizaciones de la sociedad civil (OSC) que expondrán su problemática, incluido el feminicidio en Ciudad Juárez. Romeva i Rueda ha sido uno de los parlamentaristas europeos que más se ha interesado por el feminicidio en México, desde hace cinco años, particularmente en Ciudad Juárez. Gracias al informe que presentó, logró que el Parlamento Europeo pusiera atención en la temática y emitiera recomendaciones al Gobierno mexicano. (segueix…)

 


–></mce:style><style mce_bogus=”1″>st1:*{behavior:url(#ieooui) }
–><style>
–></mce:style><style mce_bogus=”1″>st1:*{behavior:url(#ieooui) }
–><style>
–></mce:style><style mce_bogus=”1″>st1:*{behavior:url(#ieooui) }
–><style>



 

La
reunión se llevará a cabo en las instalaciones de El Barzón, a las
17:00 horas. El programa incluye la presentación de Romeva, exposición
de temas y termina con un espacio para preguntas y comentarios.

 

Entre
las organizaciones que asistirán están el Centro de Derechos Humanos de
las Mujeres, Justicia para Nuestras Hijas, Frente Democrático
Campesino, El Barzón de Chihuahua, La Gota, Comisión de Solidaridad y
Defensa de los Derechos Humanos AC (Cosyddhac), Resiste, Primeros
Vimentos, Amedi y varios grupos de Ciudad Juárez.

 

Los
temas que expondrán los representantes de las organizaciones son:
derechos humanos de las mujeres, feminicidio, campo mexicano, derecho a
la vivienda, el impacto de la alianza por la calidad educativa,
derechos indígenas, derechos laborales, caso del ejido Huizopa que se
opone a abusos de la minera canadiense Minefinders, libertad de
expresión, el hostigamiento gubernamental contra la colonia de escasos
recursos Lomas de Poleo, privatización del petróleo, transgénicos y
seguridad-militarización.

 

08/DVM/GG

Font foto: La Opción de Chihuahua

Impunitat, la reina mexicana

0

Escric quatre notes abans d’anar-me´n al llit, després d’un llarg i intens dia de treball. Hem començat amb les activitats oficials i protocolàries (personalment hi trobo massa litúrgia, de vegades, en aquesta mena de reunions interparlamentàries), hem seguit amb una trobada amb el Governador del Banc de Mèxic, a continuació dinar amb la delegació de la Comissió Europea i la presidència francesa del Consell, trobada, per la tarda, amb la Secretaria de Relacions Exteriors (equivalent a la nostra Ministra d’Exteriors), entrevista amb Lourdes Godínez (CIMAC) i, finalment, encontre pel meu compte, al marge de la Delegació oficial, amb les ONG de l’Observatorio Ciudadano sobre el Feminicidio. De tota la jornada em quedo, lògicament, amb la darrera part, la trobada amb les ONG, de la qual varen sortir moltes propostes que abordaré en futurs apunts, i amb una frase: el problema de Mèxic és que entre el 97 i el 99% dels crims queden impunes (inclou els feminicidis i els crims comesos per servidors públics). Per altra banda, Lourdes Godínez segueix narrant la nostra missió, i avui, especialment, ha posat èmfasi en el concepte dels feminicidis, i en la meva particular agenda al respecte: (segueix…)

CCIODH exhortó a pronunciarse sobre la impunidad

Feminicidio, en la agenda de eurodiputados que visitan México (Por Lourdes Godínez Leal, 28 oct 08 (CIMAC)

Una delegación de diputados del Parlamento Europeo, entre los que se encuentra el legislador español Raül Romeva i Rueda, quien desde hace cinco años promueve el tema del feminicidio en México y Centroamérica en esa instancia, está en México desde ayer y hasta el 31 de octubre en visita oficial.

La delegación de eurodiputados recibió el exhorto, antes de su viaje a México, de la Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) con sede en Barcelona, España, para pronunciarse por la impunidad que prevalece en el país ante la violación de derechos humanos.

Durante su estancia en México acuden a la VII Reunión de la Comisión Parlamentaria Mixta Unión Europea-Estados Unidos Mexicanos en el Senado de la República, donde redefinirán la propuesta de Asociación Estratégica Unión Europea-México.

Raül Romeva i Rueda, quien afirma que “el asesinato de mujeres es un problema global y la lucha contra dicho fenómeno tiene una incuestionable dimensión política de la que la UE no podía inhibirse”, pidió en mayo de este año a Felipe Calderón medidas de protección para la abogada de la organización Justicia para Nuestras Hijas, Luz Esthela Castro.

Tal ha sido el interés por el tema del feminicidio en el PE, que en octubre de 2007 votó una resolución que condena la impunidad prevaleciente por los feminicidios en México y Centroamérica, luego de que Romeva presentara un informe detallado sobre la situación.

En este resolutivo, la Eurocámara exhortó a la Comisión Europea “para que presente una propuesta metodológica sobre cómo coordinar las diferentes iniciativas europeas destinadas a la lucha contra los feminicidios y su impunidad, en cooperación con las instituciones y las organizaciones locales”.

Y en septiembre de este año el PE solicitó a su representación en México investigar qué pasa con la violencia de género en el país, para lo cual se reunió, por separado, con funcionarias y funcionarios del Instituto Nacional de las Mujeres, de la Fiscalía Especial para la Atención de Delitos Violentos contra las Mujeres y Trata de Personas (Fevimtra) y con algunas organizaciones civiles.

PRIORIZAR DERECHOS HUMANOS

La Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH), que ha realizado 6 visitas a territorio mexicano para constatar y documentar violaciones a los derechos humanos en casos como Atenco, Oaxaca y Acteal, entre otros, y que ha presentado informes de estas visitas al PE, pidió a la delegación de eurodiputados que atienda y reciba denuncias de las graves violaciones ocurridas en México y que “actúe en consecuencia, poniendo por encima de los intereses económicos y comerciales, el respeto de los derechos humanos individuales y colectivos”.

Consideran que la visita cobra especial relevancia en el contexto de la nueva propuesta de la Asociación Estratégica Unión Europea-México, comunicada por la Comisión al Consejo y PE el pasado 15 de julio y que ha recibido ya por parte de éste una recomendación dirigida al Consejo en la que se da el visto bueno para la constitución de esta Asociación que ampliaría el Acuerdo de Asociación Económica, Concertación Política y Cooperación entre México y la UE (Acuerdo Global) firmado en 1997 y que entró en vigor en 2000.

La CCIODH observó que el párrafo E de esta recomendación destinada al Consejo afirma que esta clase de asociaciones estratégicas “deben contribuir a fomentar el bienestar de los socios euro-latinoamericanos… en las que el respeto al Estado de Derecho, a los valores y principios de la democracia y a los derechos humanos prevalezca en un marco de solidaridad e igualdad”, como se acordó en la reunión de Lima, Perú, de este año.

En este sentido, Humberto Guerrero, director de incidencia de la Comisión Mexicana de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, quien ha dado un seguimiento al tema y ha tenido un acercamiento con Romeva i Rueda, ha señalado que al Gobierno de México le interesa mucho proteger el acuerdo comercial suscrito con la UE, por lo cual el que el tema del feminicidio se encuentre en el PE con una resolución es de suma importancia.

Y si bien no implica sanciones económicas, sí constituye un “recordatorio” para el Gobierno mexicano del pleno respeto que debe otorgar a los derechos humanos, además de que el tema del feminicidio en el país sí constituye una prioridad y “así quedó establecido en la agenda de diálogo entre UE y México” (Cimacnoticias, 11 oct 07).

09/LGL/GG

Per la seva banda, la nota d’EFE al respecte diu així:

Eurodiputado busca que UE impulse más acciones contra feminicidios en México

México, 28 oct (EFE).- El eurodiputado español Raul Romeva i Rueda, coordinador de los Verdes para derechos humanos en el Parlamento Europeo (PE), afirmó hoy que la UE debe impulsar una “línea específica” de trabajo sobre los feminicidios y que dicha política debería comenzar en México y extenderse a otros países.

En entrevista con Efe, el representante de Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), quien participa en la VII reunión de la Comisión Parlamentaria Mixta, sostuvo también que México “podría hacer muchísimo más de lo que está haciendo” en la materia.

“Entiendo que la prioridad es la lucha contra el narcotráfico”, aseguró Romeva, quien se lamentó por no ver en la agenda de trabajo cuestiones como los numerosos asesinatos de mujeres, sobre todo en la mexicana Ciudad Juárez, en el estado de Chihuahua.

En el caso de la UE, Romeva sugirió que las delegaciones de la Comisión Europea (CE) en el extranjero cuenten con un “coordinador para centralizar la información” que dedique tiempo y energías suficientes al asunto.

“No se trata de crear la figura de un fiscal sino que alguien, en sus funciones (…), asuma esa responsabilidad”, agregó Romeva, quien considera que el país ideal para comenzar con el plan sería México.

Las razones para ello son dos, según el eurodiputado: que con el país latinoamericano existe un recién firmado acuerdo estratégico desde el pasado 13 de octubre, y la importancia del tema de violencia contra las mujeres, que en México está “en unos niveles altamente significativos”.

El caso más conocido es posiblemente el de Ciudad Juárez, norte del país, donde cientos de mujeres han sido asesinadas o han desaparecido desde 1993, y apenas hay responsables de estos crímenes que hayan rendido cuentas ante la justicia.

No obstante, en otros lugares como en el Estado de México, vecino a la capital del país, los casos de violencia han cobrado una importancia creciente en los últimos meses.

Romeva lamentó que en las reuniones de la comisión mixta que hoy comenzaron y que durarán tres días el asunto de la violencia contra las mujeres en México en general, y los feminicidios en particular, no figuren en la agenda de trabajo.

La ausencia del asunto ha motivado que Romeva prepare una visita a partir del jueves a Chihuahua, donde se entrevistará con representantes de ONG mexicanas que trabajan con víctimas y con funcionarios del estado, entre ellos los responsables de la Procuraduría General de Justicia del estado.

“Me preocupa que se ponga tanto énfasis en toda la dimensión económica y comercial, que es importante, pero que siempre queden como un tema menor, secundario, de segundo orden, todas las cuestiones que tienen que ver con los derechos fundamentales y humanos”, apuntó.

Entre los logros alcanzados en los últimos meses en México relacionados con este asunto destacó la aprobación de la Ley de Acceso a las Mujeres a una Vida Libre de Violencia, que ya han ratificado 22 de los 32 estados del país.


Foto: intervenint en un acte de l’organització Justicia para nuestras hijas, a Chihuahua, Mèxic. Font: Gaby Kuppers.

Feminicidis: una mica d’història

0

L’article que adjunto, de Lourdes Godínez, és un bon resum del camí  que hem recorregut fins aquí en el marc del treball en relació a la lluita contra els feminicidis, a Mèxic, i arreu.


Feminicidio en Ciudad Juárez, problema de interés mundial (Por Lourdes Godínez Leal/CIMAC, 27/10/2008)

D.F, México.- Desde 2005, el diputado español Raúl Romeva i Rueda llamó la atención sobre el tema del feminicidio ante el PE, pero hasta 2007 lo posicionó en esta instancia.

En octubre de ese año presentó un Informe sobre los asesinatos de Mujeres en Ciudad Juárez, Chihuahua y Guatemala y logró que el PE condenara por mayoría de votos la impunidad en torno al feminicidio en esta región, e hiciera recomendaciones al Estado mexicano, con el cual la Unión Europea (UE) tiene un acuerdo comercial. (segueix…)

El Informe es producto de una misión de la Federación Internacional de los Derechos Humanos (FIDH) y de una audiencia sobre Feminicidios en México y América Central, en abril de 2006 en el PE, organizada por la Comisión de los Derechos de la Mujer e Igualdad de Género en el PE, de la que Romeva es vicepresidente y en la que participaron funcionarias y ONG mexicanas y guatemaltecas.

OBSTÁCULOS A ROMEVA

Raúl Romeva ha visitado México en 2004, durante la Cumbre de la UE-América Latina, en Guadalajara; en 2006 y en 2007. En 2006 hablaría del feminicidio con legisladoras de la Comisión especial de la LIX Legislatura de la Cámara de Diputados, encabezada por Marcela Lagarde, quien hizo la investigación sobre violencia feminicida en el país, la cual sería presentada a Romeva. La reunión nunca se llevó a cabo porque éste “no llegó a la cita”, recuerda Ángela Alfarache, encargada del acervo del feminicidio en la UNAM. No acudió, porque a su llegada al aeropuerto de la Ciudad de México funcionarios enviados por la Secretaría de Relaciones Exteriores lo trasladaron a la Cancillería, donde tendría una reunión de trabajo y lo “retuvieron” todo el día, impidiendo la entrevista con legisladoras y académicas. Pero la Comisión envió a la oficina del eurodiputado, en Bruselas, la investigación de la Comisión Especial de Feminicidio.

En 2007, Romeva regresó a nuestro país para reunirse con integrantes del Observatorio del Feminicidio en Ciudad Juárez y Chihuahua, de acuerdo con información de la CMDPDH.

2007, CRUCIAL PARA EL FEMINICIDIO

En junio de 2007 empezó el cabildeo en la Eurocámara para aprobar el Informe sobre feminicidio. Algunos parlamentarios conservadores ligados al Gobierno de Felipe Calderón se opusieron a los cuestionamientos de Romeva y trataron de limpiar la imagen del Gobierno mexicano. El Informe critica la violación a los derechos humanos y laborales de las mujeres en la maquila, las débiles investigaciones de los feminicidios, que ninguno de los autores haya sido procesado y las escasas medidas de protección.

Luego de algunas enmiendas al texto, se condenó la impunidad de los asesinatos que desde 1993 a la fecha suman más de 400 y más de 6 mil desapariciones, según reporta Amnistía Internacional. A principios de octubre y previo a la votación del Informe, 6 diputados alemanes viajaron a Ciudad Juárez para entrevistarse con funcionarios locales, algunas ONG, con excepción de Nuestras Hijas de Regreso a Casa (NHRC), y familiares de víctimas.

Marisela Ortiz, de NHRC, recuerda en entrevista con Cimacnoticias que la delegación alemana se reunió con la procuradora estatal Patricia González, quien les dijo que el 80 por ciento de los casos estaban resueltos, que el feminicidio había terminado. A la reunión, sostiene Ortiz, la funcionaria llevó a un grupo de señoras “acarreadas” por la entonces titular del Instituto Chihuahuense de la Mujer, Victoria Caraveo, que se hicieron pasar por madres de las víctimas.

En las reuniones, relata, se hizo una traducción “manipulada “del alemán al español y González difundió entre la prensa local una supuesta “decepción” de los diputados alemanes por las “mentiras” de NHRC, que habían informado que “todos los días violaban, asesinaban y descuartizaban a una mujer”. “El gobierno estatal invirtió alrededor de 100 millones de pesos para un ‘plan de limpieza’ de Ciudad Juárez e ir a todas partes de Europa a desmentir a las ONG, quienes hemos documentado los casos y acompañado a familiares de las víctimas”, sostuvo Ortiz.

Días después de su visita a Juárez, los eurodiputados desmintieron las versiones de la prensa local y un mes después Nuestras Hijas enviaron un video con las notas periodísticas difundidas en los medios de lo que supuestamente dijeron. Las autoridades trataban de seguir desprestigiándonos, señala Ortiz, “nos acusaron de poner en riesgo la seguridad económica de Juárez”. Pero eso sirvió para que organizaciones alemanas con trabajo en derechos humanos enviaran al PE una misiva en la que solicitaban votar a favor del proyecto de resolución de Romeva.

EL FEMINICIDIO Y ROMEVA

Para Romeva, “ el asesinato de mujeres es un problema global y la lucha contra dicho fenómeno tiene una incuestionable dimensión política de la que la UE no podía inhibirse” . En un artículo publicado en El País en 2007, dice que estos son casos paradigmáticos y son un espejo de lo que ocurre en las culturas patriarcales como en el caso de México y de los países centroamericanos. Considera que hay que centrar esfuerzos para llevar a cabo políticas públicas integradas de prevención, mejorar el sistema de recabación de datos e investigación forense, facilitar y agilizar el trámite de denuncias, invertir en formación y capacitación de policías, jueces, fiscales y médicos en este tipo de delitos.

Sobre las maquiladoras de Ciudad Juárez que concentran la mayor parte de mano de obra femenina, considera necesario emprender reformas legislativas y reglamentos para controlar estas empresas nacionales e internacionales.

Para Romeva el tema del feminicidio en Juárez sigue vigente y durante su visita a nuestro país, del 27 al 31 de octubre, con motivo de la VII Reunión de la Comisión Parlamentaria Mixta Unión Europea-Estados Unidos Mexicanos en el Senado de la República tiene programada una visita a Ciudad Juárez para entrevistarse nuevamente con OSC y madres de las mujeres asesinadas. 08/LGL/GG

Font foto: Gaby Kuppers

Feminicidis: el viatge a Mèxic genera expectació, i respostes

1

Començo avui un nou viatge a Mèxic que em durà, al llarg d’una setmana, a DF i a l’Estat de Chihuahua (Ciudad Juárez). El motiu del viatge és el recentment acordat Marc de relació estratègica UE-Mèxic, i més concretament els compromisos que van adquirir diverses parts arran de l’informe sobre els feminicidis que el Parlament Europeu va aprobar fa un any, a iniciativa meva. Fa temps que estic preparant aquests viatge i constato que està generant una certa expectació social, política i mediàtica que posa de manifest la sensibilitat del tema central de la meva visita. Adjunto, a tall d’exemple, la nota que publicaba aquesta setmana el diari Tribuna de los Cabos (Europa: atenta el aumento del feminicidio en Ciudad Juárez), o aquesta altra de El Universal (a través del vincle Alertan
por nueva ola de feminicidios en Ciudad Juárez
i en text més avall).

 

Alertan
por nueva ola de feminicidios en Ciudad Juárez
Asesinan a 50 mujeres en lo que va del año y este fin de semana hallaron tres
cuerpos; preocupa que militarización estatal desvíe opinión pública del caso

Redacción

El Universal

Ciudad de México Miércoles 15 de octubre de 2008
La organización civil Nuestras Hijas de regreso a Casa alertó que en
Ciudad Juárez se están encontrando nuevamente cuerpos de mujeres asesinadas con
el mismo patrón que en años anteriores, mismos que han dejado de ser reportados
por la prensa ante la violencia, ejecuciones y narcotráfico que vive actualmente
la entidad.

La
activista de la organización reconocida el año pasado con el Premio Abogados de
Atocha, que otorga el Gobierno de Castilla al trabajo de las y los defensores
de derechos humanos y la dignidad de las personas, sostuvo que el tema del
feminicidio en la entidad está estancado, no hay avances, los casos del pasado
no se han resuelto en su totalidad, ya ha pasado mucho tiempo y pese a la
voluntad de la administración encabezada por el priista José Reyes Baeza,
nadie quiere comprometerse con el pasado.

Además,
sostuvo la activista, parece haber una instrucción para que la prensa ya no
reporte estos asesinatos que se siguen catalogando, aunque no lo sean, como de
“violencia familiar” y por lo tanto son minimizados, esto según
reporta la Organización No Gubernamental (ONG) Cencos en su página web.

En
entrevista, Marisela Ortiz, maestra de Lilia Alejandra Andrade,
quien fue hallada estrangulada y violada en un lote baldío en 2001, lo que
llevó a Ortiz y a la madre de Lilia Alejandra, Norma Andrade, a integrar la
organización, expresó su preocupación, ya que en lo que va de este año han
aparecido más de 50 mujeres asesinadas.

Tan
sólo el fin de semana pasado, dijo, se encontraron tres cuerpos de mujeres con
rasgos de violencia similares a los de años anteriores.


Piden visita de Eurodiputado a Chihuahua

En
tanto Luz Esthela Castro, directora del Centro de Derechos Humanos para
las Mujeres en Chihuahua y abogada de la organización Justicia para Nuestras
Hijas en esa entidad, dijo en entrevista telefónica que en el contexto de
militarización en el que se encuentra actualmente la entidad se ha minimizado
el feminicidio, por lo cual solicitó el año pasado al eurodiputado Raúl
Romeva i Rueda
, visitar Ciudad Juárez y Chihuahua.

Lo
anterior, dijo, porque él ha sido el único que ha mostrado “una
sensibilidad sincera” por el tema y le ha dado seguimiento.

Cabe
recordar que fue Romeva quien promovió el tema del feminicidio en México
y Centroamérica en el Parlamento Europeo desde 2007, a través de un informe
detallado sobre la situación en la entidad fronteriza con Estados Unidos, y
además hace una severa crítica al Gobierno mexicano por su ineficacia en la
resolución de los asesinatos y en la procuración de justicia.

Fue
él también quien en mayo de este año, ante las amenazas de muerte contra la
activista Luz Esthela Castro con quien Romeva se entrevistó el
año pasado envió una carta a Felipe Calderón, presidente de México,
pidiéndole medidas de protección para ésta.

cgb

Font foto: Nuestras Hijas de Regreso a Casa

Tractat Internacional Transferències d’Armament (ATT): ara és l’hora dels governs

3

Sóc un dels 2.000 parlamentàris/es que ha signat la petició a l’ONU per tal que s’adopti un Tractat Internacional sobre Transferències d’Armes (veure lloc web campanya Armes sota control). Som membres de parlaments nacionals, estatals, regionals i supraestatals (cas del Parlament Europeu) de tot el món. Ja fa molts anys que molta gent treballem en aquesta direcció, i en el camí hem viscut petites però significatives passes endavant. Ara estem davant d’una gran oportunitat, la votació a Nacions Unides de demà 27 d’octubre de 2008. Voldria veure els governs europeus (especialment l’espanyol) liderant amb un major entusiasme i compromís aquesta qüestió. Malauradament, però, la timidesa, els dubtes i les pors són encara la norma, i no l’excepció, cosa que és especialment cert en el cas del govern espanyol (n’he parlat sovint en aquest bloc, categoria Armes/Desarmament). Així mateix, tampoc ajuda el poc o gens interès que el tema suscita entre nombrosos mitjans (sovint se’ns argumenta que no és un tema prou d’actualitat com per donar-li espai). En aquest context, aprofito per recomanar a totes aquelles persones, institucions i mitjans de comunicació que segueixen menyspreant la urgència que suposa aturar la proliferació descontrolada d’exportacions d’armes i munició per tot el món, la lectura del treball d’OXFAM ‘Minando los ODM a balazos’. Es tracta d’un excel.lent resum de la situació actual en què (segueix…

es pot veure els letals efectes que tenen les transferències irresponsables d’armes, entre d’altres motius pels problemes que comporta de cara a la promoció i compliment dels Objectius del Mil.leni. Aquest document aporta nous exemples de què està succeint a regions d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica, ja sigui per la manca de recursos públics o bé per alimentar la violència o el conflicte armat. Tot plegat fa que sigui del tot urgent l’adopció d’un TRACTAT INTERNACIONAL SOBRE TRANSFERÈNCIES d’ARMES (ATT) efectiu i jurídicament vinculant.

Adjunto el missatge fet públic ahir per Desmond Tutu en relació a la propera reunió/votació de Nacions Unides del 27 d’octubre.

 

Hoy (pel passat 22 d’octubre), el Arzobispo Desmond Tutu, ha hecho llegar un mensaje contundente a todos los estados miembros de Naciones Unidas, en el que pide urgentemente “terminar con la masacre” que está produciendo el comercio descontrolado de armas. El Premio Nobel de la Paz hace un llamamiento a los países para que apoyen el Tratado Internacional sobre Comercio de Armas (TCA) en la próxima votación que tendrá lugar en Comité de Desarme y Seguridad de Naciones Unidas.

 

La votación, prevista para última semana de octubre, permitirá que el proceso de desarrollo del TCA siga adelante. La campaña Armas bajo Control reclama un Tratado efectivo capaz de detener las transferencias de armas cuando éstas vayan a ser utilizadas para avivar los conflictos, socavar el desarrollo de los países y violar los derechos humanos. Hasta el momento, 85 estados han transmitido su intención de pronunciarse a favor del Tratado y defender la resolución.


El mensaje del Arzobispo Tutu ha sido entregado a las 192 embajadas de los estados miembros en menos de 192 minutos, en una carrera llevada a cabo por activistas de la campaña esta mañana en Manhattan.

 

En su mensaje, el arzobispo Tutu dice:

 

“Ha llegado el momento de poner fin a esta masacre. “En los últimos dos años, han muerto cerca de 750.000 personas a causa de la violencia armada. Mujeres, hombres y niños; hermanos y hermanas, padres y madres. Más de mil personas cada día”.


Ante la proximidad de la votación, el Arzobispo Tutu se dirige a las delegaciones de los estados miembros con las siguientes palabras:

 

“Algunos estados se oponen al Tratado. Su intención es bloquear, retrasar o hacer descarrilar el proceso. Tratarán de convencer a todo el mundo que este Tratado no es necesario y que no puede ser efectivo. No debemos permitir  que salgan triunfantes: el coste humano es demasiado alto”.

 

“En todo el mundo, la gente está pendiente de vosotros, esperando que os pronunciéis a favor de un Tratado efectivo, que respete los derechos humanos. Está en vuestras manos”.

 

“Podéis y debéis actuar para controlar el mortífero negocio de las armas que se oculta tras todas estas muertes. No puede retrasarse más. El mundo no puede esperar”.

 

El voto del próximo paso del Tratado sobre Comercio de Armas tendrá lugar en la Asamblea General de Naciones Unidas en Nueva York durante la semana del 27 de octubre.

 

Contacto

Malcolm Fleming: +1 917 445 2159  o Helen Hughes +1 917 446 0206.

Foto: campanya promoció suports entre parlamentàris/es. Disponible també a través del Facebook. Font: controlarms

Respondre al canvi climàtic: més ràpid, més a fons, abans (darrer informe WWF)

39

Aquests dies ens hem trobat a Estrasburg amb la gent del World Wide Fund (WWF), que presentaven el darrer informe de l’ONG relatiu al canvi climàtic. Ben oportú, tenint en compte que un dels temes en discussió actualment és l’anomenat paquet energia clima (i especialment tenint en compte les gens sorprenents, pero si preocupants, tesis negacionistes de gent com Václav Klaus -proper president de torn del Consell de la UE, a partir de gener- o José María Aznar -ex-). Donada la importància del mateix trobo interessant adjuntar-ne la nota de premsa de presentació que ha fet la mateixa WWF.

 

20 Oct 2008
Brussels, Belgium – Global warming is accelerating at a faster rate than climate change experts had previously predicted, according to a new compendium of scientific research released today by WWF.  (see report
WWF report “Climate Change: faster, stronger, sooner.” [pdf, 1.65 MB] )

In 2007, the Nobel Prize winning Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) released their Fourth Assessment Report – a study of global warming that involved nearly 4,000 scientists from more than 150 countries. (segueix…)

However, the science of climate change has moved on in the year since this respected report was published. WWF’s new report, “Climate change: faster, stronger, sooner”, amalgamates this new scientific data and reveals that global warming is accelerating beyond the IPCC’s forecasts.

The report has received the support of climate change experts including Professor Jean-Pascal van Ypersele, Professor of Climatology and Environmental Sciences at the Université catholique de Louvain, Belgium, and newly elected Vice Chair of the IPCC, who said: “It is clear that climate change is already having a greater impact than most scientists had anticipated, so it’s vital that international mitigation and adaptation responses become swifter and more ambitious. The last IPCC report has shown that the reasons for concern are now stronger, and this should lead the EU to plead for a lower temperature target than the 2°C they adopted in 1996. But even with a 2°C target, the IPCC says that emission reductions between 25 and 40% compared to 1990 are needed by 2020 from developed countries. Reductions by 20% are therefore insufficient.”

The latest science shows that the Arctic Ocean is losing sea ice up to 30 years ahead of IPCC predictions. It is now predicted that the summer sea ice could completely disappear between 2013 and 2040 – something that hasn’t occurred in more than a million years.

Based on recent scientific studies, the number and intensity of extreme cyclones over the British Isles and the North Sea are projected to increase, leading to increased wind speeds and storm-related losses over Western and Central Europe. The level of ozone, an air pollutant, is projected to be similar to that in the 2003 heat-wave, with major increases over England, Belgium, Germany and France. Annual maximum rainfall is also projected to increase in most parts of Europe, with associated flood risks and economic damages.

Marine ecosystems in the North and Baltic Sea are being exposed to the warmest temperatures measured since records began, while the Mediterranean is expected to experience increases in the frequency of long-term droughts. Glaciers in the Swiss Alps will continue to decrease, with reduction of hydropower production.

At a global level, sea level rise is expected to reach more than double the IPCC’s maximum estimate of 0.59m by the end of the century, putting vast coastal areas at risk. Rising temperatures have already led to a reduction in global yields of wheat, maize and barley.

“If the European Union wants to be seen as leader at UN talks in Copenhagen next year, and to help secure a strong global deal to tackle climate change after 2012, then it must stop shirking its responsibilities and commit to real emissions cuts within Europe,” says Dr. Tina Tin, Climate Scientist and author of the report.

WWF calls on the EU to adopt an emission reduction target of at least 30% below 1990 levels by 2020, to be delivered within the boundaries of the EU rather than relying heavily on offsetting overseas. The global conservation organisation also asks the EU to commit to providing substantial support and funding for developing countries, in order to help them tackle future climate change and adapt to those impacts that are already unavoidable.

“Climate change is a major challenge to the future of mankind and the environment, and this sobering overview highlights just how critical it is that EU Environment Ministers discussing the EU legislations against climate change today commit to a strong climate and energy package, in order to ensure a low carbon future,” said Dr. Tina Tin.

 

Related links

WWF’s work on climate change & energy in the EU

Time to lead

For further information:
Delia Villagrasa, Senior Advisor to WWF
Tel: +32 486 440 223
E-mail:
dvillagrasa@wwfepo.org

Claudia Delpero, Communications Manager at WWF European Policy Office
Tel: +32 2 740 09 25
E-mail:
cdelpero@wwfepo.org

 

Foto: Oceà Àrtic podria quedar-se sense gel 30 anys abans de les prediccions de l’IPCC. Font: © WWF-Canon / Kevin SCHAFER

 

Birmània, novament. Birmània, encara (apunt revisat i actualitzat a les 13.00)

1

Demà divendres, 24 d’Octubre, Aung San Suu Kyi  complirà 13 anys privada de llibertat (va ser un 24 d’octubre de 1995 quan l’exèrcit la va tancar a casa seva convertint aquesta, de fet, en una presó). El mateix dia, els líders d’Àsia i Europa es trobaran a la reunió de l’ASEM, a nivell de Caps d’Estat, que tindrà lloc a la Xina. Són ja diverses les vegades que hem afrontat al Parlament Europeu la situació a Birmània. En aquesta ocasió, i davant les evidències que la situació és encara molt lluny de millorar com ho demostra, entre d’altres, el fet que el nombre de presoners polítics ha augmentat fins a 2100 el darrer any (malgrat els significatius alliberaments  del 23 de setembre de 2008), i que el procés constitucional promogut per la Junta busca perpetuar i legitimar els continuats abusos de drets humans, així com assegurar-se la impunitat per les violacions passades. Per tal de plantejar tot això, alguns/es diputats/des hem promogut una resolució (de les anomenades d’urgència, sobre vulneracions de drets humans i democràcia) que debatrem i votarem avui. El text de la proposta que hem presentat en tant que grup Verds/ALE és aquest  (i aquest el que hem negociat i consensuat amb els altres grups). Per altra banda, adjunto també la meva intervenció per a la plenària, basada de fet en les peticions que ens fa arribar Amnistia Internacional i la campanya Birmania por la Paz i Burma Campaign International (més avall): (segueix..)



Intervenció de Raül Romeva en plenària sobre Urgències (situació de Birmània)
Estrasburg, 23 d’octubre de 2008
 

 

La reunión de la ASEM (Asia-Europe Meeting) que empezará mañana en Beijing supone una enorme oportunidad que los Jefes de Estado y de Gobierno de la UE allí presentes deberían aprovechar para poner sobre la mesa nuevamente la preocupante situación de los derechos humanos en Birmania.

 

En concreto, tal y como ha solicitado ya por carta Amnistía Internacional, sería muy oportuno que el presidente de turno del Consejo, Nicolas Sarkozy, en tanto que co-presidente del encuentro euroasiático, señalara la gran preocupación que tenemos en Europa con relación a las más de 2100 personas presas políticas, y que, más aún, solicitara su inmediata liberación.

 

Otra fuente de preocupación es la actual ofensiva militar contra la población Karen, en el este del país, donde ha tenido lugar la mayor operación militar en una década, cuyo objetivo es directamente la población civil, y que ha comportado el desplazamiento interno de 150.000 personas. En un informe hecho público en junio de 2008, Amnistía Internacional ya estableció que este tipo de prácticas constituían, de hecho, crímenes contra la humanidad.


Por otro lado, y tal y como han solicitado entre otras las campañas Birmania por la Paz y Burma Campaign International, la visita que tiene previsto llevar a cabo el Secretario General de Naciones Unidas, Ban Ki-Moon, en diciembre, será la primera vez en que se discutan los problemas políticos de fondo, después de que el SG haya visitado recientemente el país en dos ocasiones, después del paso del Ciclón Nargis este año.

El caso es que, ciertamente, nunca habíamos visto a los gobiernos Europeos y Asiáticos unir fuerzas presionando al régimen para la liberación de todos los prisioneros políticos, por lo que la cumbre que empieza mañana es de vital importancia. Así mismo, durante mucho tiempo las Naciones unidas han fallado y se han creído las mentiras del régimen. Treinta y siete visitas del enviado de Naciones Unidas no han conseguido ni una mínima reforma.

 

Por todo ello me sumo a las voces que reclaman tanto a los jefes de Estado y de Gobierno europeos, incluido el del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, como a Naciones Unidas, que den muestras de que apoyan realmente un cambio en Birmania. Y para ello es imprescindible exigir la liberación inmediata de las personas prisioneras políticas, lo cual debe considerarse el mínimo indicador de progreso. 

La situación no es fácil. Lo sabemos, y percibimos como los miedos están creciendo en el seno de Naciones Unidas. Se trata del mismo miedo que en su momento hizo que no prosperasen las gestiones de Ibrahim Gambari, y que fracasaran las negociaciones.

 

Es por tanto muy importante que, para asegurar que la visita del SG de Naciones Unidas sea lo más fructífera posible, la reunión de la ASEM debe ser altamente y eficientemente aprovechada.

 

Confío por tanto en que el presidente del Consejo, así como los demás Jefes de Estado y de Gobierno europeos, serán conscientes de la gravedad de la situación y actuarán en consecuencia.

 

Si la UE quiere ser un actor político creíble, que base su política exterior en la defensa y la promoción de los derechos humanos, y no aparecer como prisionera de los intereses económicos de las grandes compañías como TOTAL o Chevron, entre otras, es en ocasiones como estas en las que debe demostrarlo. Son muchas las vidas que dependen de este tipo de gestos.

 

Foto: L’NLD reclama que la Junta reconegui els resultats de les eleccions de 1990 (a la foto, grups opositors amb fotografies de la líder de l’NDL, i Premis Nobel de la Pau i Sakharov (de Parlament Europeu),  Aung San Suu Kyi. Font: BBC

Sarkozy, i els cants de sirena neolliberal

0

Nicolas Sarkozy, l’hiperactiu president de torn del Consell de la UE, ens va visitar ahir a Estrasburg i hi vàrem poder debatre en relació a diverses qüestions: crisi financera, Geòrgia, Pacte d’immigració, Paquet Energia Clima, etc… (vegeu-ne la nota dels serveis de premsa del Parlament Europeu, la qual inclou una breu descripció de les exposicions de Sarkozy, Barroso i dels principals portaveus dels grups polítics). El problema de fons, em temo, és de credibilitat. Ara fa un any, el PPE (i per tant Barroso, Sarkozy, Daul, etc… disparava contra la proposta d’altres grups de regular els mercats financers dient que això suposaria una amenaça per a la competitivitat de la UE). Ahir, tots tres, i molts d’altres, deien que la crisi es debia sobretot a la desregulació, i que calia ser més intervencionistes i regular més i millor. Cap autocrítica. On vaig dir naps, ara dic cols, i aquí no passa res. Deixant de banda les espectaculars dots oratòries del President francès (capaces per elles mateixes d’enlluernar qui sigui, per la qual cosa cal estar sempre molt amatents el què diu, més que no pas al com), comparteixo la reflexió que li va espetar Dany Cohn Bendit (segueix…)

“Je crois rêver. Les crises – crise écologique, crise financière et faim dans le monde – sont interdépendantes. Il est donc faux de dire que la crise a commencé en août. La cause est à rechercher des années plus tôt, ce n’est pas un tsunami naturel impossible à prévoir. Nous devons revoir nos modes de vie, a-t-il ajouté, ou nous allons droit dans le mur.” Dani, parlant en nom del nostre grup, va reclamar que els estats discutissin un pla de rellançament ecològic europeu, això que els Verds anomenem ‘Green Deal’. Així mateix, també va fer referència a la qüestió dels paradisos fiscals:“Il a en outre proposé d’inverser le principe de déclaration, en l’imposant aux paradis fiscaux”, i del paquet energia-clima, sobre el qual ha parlat del “putsch institutionnel”alhora qualificar la recerca del consens per part del Consell, i va retreure al Consell d’haver ‘liquidat’ la codecisió, i per tant la majoria qualificada, exposant-se així a la conseqüència de fer patir el paquet legislatiu pel risc de veto que amenacen alguns països com Alemanya, Itàlia o Polònia. Personalment no crec que sigui ni casual, ni accidental.

Sigui com sigui,el plenari votarem avui una Resolució relativa a les Conclusions del Consell que ha estat finalment acordada entre els grans grups. Els Verds/ALE ens n’hem quedat al marge per Què el contingut ens sembla equivocat, i n’hem presentat una altra d’alternativa, que segurament no prosperarà, així com un seguit d’esmenes a la acordada pels altres grups que determinaran, en cas de ser adoptades o no, el nostre vot final. En documents adjunts trobareu les tres textos bàsics: Resolució compromís, Resolució verds i esmenes. Tanmateix, donada la significació d’algunes de les esmenes que presentem, les adjunto a continuació per a fer-ne més fàcil el seguiment:

 

C bis (new).      Whereas the deregulation of the financial market has enabled the development of new financial products that had no relation to economic reality; and whereas the accumulation of real risks (such as increasing poverty of borrowers and energy-climate crisis,) has thus been hidden, the financial crisis has turned into a recession, with dramatic consequences for people and small and medium entreprises, confronted with credit crunch;

 

F bis (new)       Whereas a strong interdependency exists between all financial actors, and whereas the coexistence of a lightly and unregulated market (as in the case of private equity funds and hedge funds) alongside tightly regulated institutions, has increased financial instability;

 

1 bis (new).      Criticises the commission, and in particular Mc Creevy for having downplayed long-standing  requests by the EP to propose legislation for better supervision of the financial market, deplores the inability of the Commission (Barroso, Kroes, Mc Creevy) to prevent and timely tackle the financial crisis, by systematically promoting self-regulation over regulation;

 

Paragraph 2 bis (new). Urges the Member States and the Commission not to use the financial crisis as a pretext to postpone their international obligations related to the fight against climate change and poverty; points out on the contrary that their efforts to provide development aid must be substantially increased to cope with the side-effects of the financial crisis on people’s living conditions in various international fora or institutions (United Nations, International Red Cross, Oxfam, Brot fur die Welts, etc.).

 

6. bis (new).     Deems crucial to set up a special tax on speculative financial transactions (Tobin-tax, like capital transaction tax), which could serve to attenuating speculation and whose revenues shall be allocated to finance common objectives related to the fulfilment of the Energy-Climate change or the attainment of the objectives of the Millenium Development Goals; calls on the Commission and Member States to strive for an international agreement committing all signatories to impose such a tax on financial transactions;

 

25. bis (new) Underlines that development within the transport sector are critical towards oil dependency and a better environment; and deplores that the European Council has hardly tackled the question of oil dependency and has completely omitted to address the transport sector;

Foto: Sarkozy acompanyat pel President del parlament Europeu, Poettering. Font: Parlament Europeu

Límit: 2 graus (per a Crònica.cat)

0

Límit: 2 graus (per a Crònica.cat)

Per Raül Romeva, eurodiputat per ICV

 

Dos graus. Aquest és el nivell màxim d’escalfament planetari que ens podem permetre. La UE ha de liderar el procés. Almenys això és el que li demanem molta gent, des de dins, i des de fora de les institucions. Però no tothom sembla entendre ni la importància, ni la pressa de l’assumpte. Sí, és cert que després que Al GoreNicholas Stern recollissin i repetissin per enèssima vegada el que molts científics i ONG havien dit abans, ara és difícil trobar algú que, almenys sense enrogir, negui l’existència del canvi climàtic i l’escalfament global, i que aquest té uns nivells extraordinàriament accelerats degut a l’activitat humana. Però el curtterminisme i la ceguera política de nombrosos actors (ja siguin polítics, econòmics, mediàtics o fins i tot socials), fa que encara haguem de veure com governs com l’italià i el polonès intentaven bloquejar la setmana passada el ja de per sí dèbil programa de la UE de resposta a l’escalfament global.

Ambdós països van amenaçar amb vetar mesures crucials en termes d’emissions de CO2 i de cara a reduir la dependència europea dels combustibles fòssils. No se’n van ensortir, però és ben segur que hi tornaran, i que el perill radica en què, al cap ia la fi, la recerca del consens obliga a rebaixar sempre les expectatives. Si bé és cert que els líder europeus van ratificar el seu compromís de concloure amb el desenvolupament de les directives europees relatives al clima i l’energia abans de la Cimera de Nacions Unides sobre canvi climàtic de Poztnan (Polònia), al desembre, les modificacions de darrera hora realitzades sobre el document podrien suposar canvis significatius en l’estructura d’aquest paquet de mesures. I és que tot, tot, seria (segueix…)

 

molt més senzill si els governs que han de liderar el procés fossin conscients i responsables de la gravetat de l’assumpte. Però és més que evident que no tots ho són igual de conscients. Alguns, de fet, ja ho són poc, però és que d’altres gens. El cas és, però, que els governs són el reflex de les societats que els han escollit, i que governen, per bé o per mal.  

 

Fa uns dies vaig tenir l’honor de participar en la presentació en una cèntrica llibreria de Barcelona del darrer llibre il.lustrat d’Alfons López (Cambio Climático y sostenibilidad, ed. Panini Còmics) en què de manera certament brillant i pedagògica explica el què, el per què i el com fer front a l’escalfament global. En la portada del llibre es llegeix: “En el món actual cap batalla és més important, cap problema més amenaçador, que la lluita que lliura l’ésser humà contra el seu propi planeta”. En recomano de manera entusiasta la lectura i la promoció entre amistats, responsables institucionals i socials i professionals dels mitjans de comunicació. Que ningú no pugui dir que no sap. I sobretot que els càrrecs electes siguin conscients també de les exigències de la societat.

 

La UE es mou, és cert, però com ho faci de ràpid, o com arribi de lluny, dependrà, entre d’altres coses, de la pressió social que els governants sentit al clatell. Per això recomano també seguir, i usar, el lloc web Time to Lead, iniciativa conjunta de les ONG CAN Europe, Friends of the Earth, Greenpeace i WWF, i a través del qual es poden conèixer i fiscalitzar les evolucions de la política europea en quant a la lluita contra l’escalfament global, des de les propostes de la Comissió Europea, passant per les propostes que realment necessitem, fins les opinions i posicionaments que anem adoptant al Parlament Europeu. I és que avui, en ple segle XXI, no val a dir: ‘és que no sabia’, o ‘Europa ens queda lluny’. Ens hi juguem massa com per quedar-nos observant els lideratges europeus en termes de canvi climàtic de manera passiva, ja sigui amb actitud conformista (no hi ha res a fer) o criticona (tots són iguals). Tot plegat és una qüestió de lideratges, cert, però també de majories i minories, i això ho determinem les democràcies, quan votem. Aquí, a Roma, a Varsòvia o a Califòrnia.

Foto: Portada llibre Cambio Climático y sostenibilidad, d’Alfons López. Font: Editorial Panini Còmics

Codi Conducta Exportacions Armes: per a quan la Posició Comuna?

1

S’acaba la Presidència francesa i no veiem que es compleixi la promesa que ens van fer sobre que al llarg d’aquests sis mesos s’adoptaria la Posició Comuna que convertiria el Codi de Conducta sobre Transferències d’Armament de la UE en un instrument jurídicament vinculant. Així doncs, i seguint amb la línia que porto duent des que vaig començar a treballar en aquesta casa, l’any 2004 (i que podeu consultar a la categoria Armes/Desarmament del present bloc), reitero la petició, en format ara de Pregunta Oral al Consell. És la següent:

Oral Question to the Council on the EU Code of Conduct on arms exports, common position must be adopted promoted by Romeva i Rueda, Raul  and supported by Angelika Beer on behalf of the GREEN/EFA Group, Tobias Pflueger on behalf of the GUE/NGL Group, Girts Kristovskis on behalf of the UEN Group, Elmar Brok (in his own name)

Despite the fact that the draft common position to make the EU Code of Conduct on Arms Exports legally binding, has been ready for adoption by the European Council since 2005 (text was prepared under the Dutch Presidency and agreed by the COARM but blocked in the COREPER ), due to French political resistance, no progress had been made by the beginning of the French Presidency. However,  (segueix…)

the French Presidency promised to change its attitude during its period and complete the process. Nevertheless, at the end of September 2008, this progress seems not to become a reality. In between Parliament has been requested to make up its mind on two draft directives on intra community trade of defence-related products, one of them proposing ‘simplifying  terms and conditions of transfers of defence-related products within the community’ .

Foto: Amb l’assessor Ernst Guelcher, davant de la seu de Nacions Unides a Nova York quan vàrem anar-hi a presentar l’Informe Romeva sobre armes lleugeres. Font: Personal

1) Will the French Presidency put the item on the agenda of the General Affairs Council for adoption, if not why?

2) Does the Council agree that no progress can be made with the establishment of the above mentioned directive(s) as long as the EU Code of Conduct has not become a legally binding instrument as foreseen by the draft Common Position?

Feminicidis: Preparant un nou viatge a Mèxic (DF i Chihuahua -Ciudad Juárez))

0

En ple procés de preparació del meu proper viatge a Mèxic (previst pel 27 octubre a l’1 de novembre), on tinc intenció de fer un seguiment de les qüestions que vàrem adoptar en el meu informe adoptat fa un any al Parlament Europeu (veure apunts a la categoria Feminicidis i violència masclista ), m’arriba la següent notícia (publicada per CIMAC) altament preocupant i que fa encara més important i necessària aquesta visita:

Tres el fin de semana y prensa elude el tema

Aparecen más asesinadas en Juárez, con igual patrón que antaño

  

Por Lourdes Godínez Leal

 

México DF, 13 oct 08 (CIMAC).- La organización civil Nuestras Hijas de regreso a Casa alertó: en Ciudad Juárez se están encontrando nuevamente cuerpos de mujeres asesinadas con el mismo patrón que en años anteriores, mismos que han dejado de ser reportados por la prensa ante la violencia, ejecuciones y narcotráfico que vive actualmente la entidad. (segueix…)

 

Entrevistada vía telefónica por Cimacnoticias, Marisela Ortiz, maestra de Lilia Alejandra Andrade, quien fue hallada estrangulada y violada en un lote baldío en 2001, lo que llevó a Ortiz y a la madre de Lilia Alejandra, Norma Andrade, a integrar la organización, expresó su preocupación, ya que en lo que va de este año han aparecido más de 50 mujeres asesinadas, tan sólo el fin de semana pasado, dijo, se encontraron tres cuerpos de mujeres con rasgos de violencia similares a los de años anteriores.

 

La activista de la organización reconocida el año pasado con el Premio Abogados de Atocha, que otorga el Gobierno de Castilla al trabajo de las y los defensores de derechos humanos y la dignidad de las personas, sostuvo que el tema del feminicidio en la entidad está estancado, no hay avances, los casos del pasado no se han resuelto en su totalidad, ya ha pasado mucho tiempo y pese a la voluntad de la administración encabezada por el priista José Reyes Baeza, nadie quiere comprometerse con el pasado.

 

Además, sostuvo la activista, parece haber una instrucción para que la prensa ya no reporte estos asesinatos que se siguen catalogando, aunque no lo sean, como de “violencia familiar” y por lo tanto son minimizados.

 

PIDEN VISITA DE EURODIPUTADO A MÉXICO

 

En tanto Luz Esthela Castro, directora del Centro de Derechos Humanos para las Mujeres en Chihuahua y abogada de la organización Justicia para Nuestras Hijas en esa entidad, dijo en entrevista telefónica que en el contexto de militarización en el que se encuentra actualmente la entidad se ha minimizado el feminicidio, por lo cual solicitó el año pasado al eurodiputado Raúl Romeva i Rueda, visitar Ciudad Juárez y Chihuahua.

 

Lo anterior, dijo, porque él ha sido el único que ha mostrado “una sensibilidad sincera” por el tema y le ha dado seguimiento.

 

Cabe recordar que fue Romeva quien promovió el tema del feminicidio en México y Centroamérica en el Parlamento Europeo desde 2007, a través de un informe detallado sobre la situación en la entidad fronteriza con Estados Unidos, y además hace una severa crítica al Gobierno mexicano por su ineficacia en la resolución de los asesinatos y en la procuración de justicia.

 

Fue él también quien en mayo de este año, ante las amenazas de muerte contra la activista Luz Esthela Castro –con quien Romeva se entrevistó el año pasado– envió una carta a Felipe Calderón pidiéndole medidas de protección para ésta.

 

EL FEMINICIDIO EN EL FESTIVAL DE LA LIBERTAD

 

Luz Esthela Castro, a quien la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) otorgó medidas cautelares en junio de este año y que fueron cumplidas “a medias”, informó que participará en el Festival de la Libertad en Bruselas, Bélgica, que inicia hoy, en lo que será una gira con organizaciones defensoras de derechos humanos como Amnistía Internacional (AI) y otras ONG de Finlandia y Suecia.

 

08/LGL/GG

Foto: D’esquerra a dreta Raül Romeva, Lucha Castro, Mercè Claramunt i Alba Estela Maldonado, en la conferència sobre Feminicidis (presentació Informe Romeva) que va tenir lloc al CCCB el novembre de 2007. Font: Dones amb Iniciativa

Tonyina: toca complir els compromisos adquirits

0

El Congrés de la UICN que es va celebrar a Barcelona entre el 5 i el 14 d’octubre va deixar, entre d’altres, un encàrrec prou clar als governs: ‘és hora de tancar les pesqueries de tonyina  vermella i establir Zones de Protecció en el Mediterrani, inclòs el sud de les Balears, tal i com ja han sol.licitat WWF/Adena, Ecologistas en Acción i Greenpeace(veure noticia a la BBC). El govern espanyol ha votat favorablement a aquesta moció i, per tant, s’hi ha compromès (veure text complert). Ara caldrà veure com ho defensen a la propera reunió de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), que tindrà lloc a Marraqueix (Marroc), del 17 al 24 de novembre i a la qual, per cert, participaré. Adjunto a continuació la nota al respecte que n’han fet les ONG. (segueix…)

 

Las ONG piden al gobierno español que mantenga los compromisos alcanzados en la UICN para salvar el atún rojo

 

Atún Rojo

14 Oct 2008


El Congreso Mundial de la Naturaleza ha aprobado una moción* que solicita el cierre de la pesquería del atún rojo y la creación de Zonas de Protección en el Mediterráneo, incluyendo el sur de Baleares, tal como habían solicitado WWF/Adena, Ecologistas en Acción y Greenpeace. El Gobierno español ha votado a favor de esta moción y se ha comprometido, finalmente, a trabajar en esta iniciativa.

El debate sobre la conservación del atún rojo ha sido uno de los temas candentes durante el Congreso Mundial para la Naturaleza de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN). Las posiciones al respecto, inicialmente muy distantes, han acabado por acercarse y encontrar una fórmula de compromiso que respeta los elementos esenciales defendidos desde un principio por Ecologistas en Acción, Greenpeace y WWF/Adena. El acuerdo resultante exige a los gobiernos una acción inmediata para cerrar la pesquería de atún rojo, hasta que no se encuentre bajo control y se den las condiciones para gestionarla de manera sostenible.

Asimismo se exige el establecimiento, en el marco de la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (CICAA; ICCAT en sus siglas en inglés), de un auténtico plan de recuperación que, basándose en datos científicos, establezca un drástico recorte en las cuotas de pesca y de la capacidad pesquera de las flotas. Este plan debe, asimismo, reducir el periodo de pesca. Prohibiéndola durante los meses clave de la reproducción, especialmente Mayo y Junio.

Además, la UICN solicita el establecimiento de zonas de protección clave para la reproducción de la especie en el Mediterráneo, como las aguas de Baleares, el Mediterráneo Oriental y Central.

La moción insta también al establecimiento de planes nacionales de pesca que limiten el tamaño de la flota, y mejoren sustancialmente los mecanismos de seguimiento y control en los ámbitos de la pesca y la industria del engorde, así como en mercados y puertos.

Según Juan Carlos del Olmo, Secretario General de WWF/Adena “El papel del Gobierno español ha sido determinante para alcanzar un acuerdo para la conservación del atún rojo y agradecemos el trabajo del equipo negociador de España en consensuar una propuesta con las ONG y países como Japón, Noruega o Canadá”, y añadió: “Deseamos que se trate de un verdadero punto de inflexión en la política pesquera del Gobierno. España debe liderar a nivel internacional una estrategia para la pesca sostenible”.

Ecologistas en Acción, Greenpeace y WWF/Adena esperan que este compromiso adquirido por los gobiernos se traduzca en un trabajo activo de cara a la próxima reunión del ICCAT que tendrá lugar el próximo mes de noviembre en Marrakech, donde se tendrán que poner en marcha estas iniciativas.


* Esta moción está copatrocinada por Ecologistas en Acción, WWF/Adena, GOB, Seo/BirdLife, Consejería de Medio Ambiente del gobierno de Baleares, y apoyada por la Fundación Hombre y Naturaleza

 

Font foto: © WWF/ Manu San Félix

Si patir discriminació és greu, imagineu com és patir-ne múltiples

3

Avui
dijous tindrà lloc durant tot el dia, al Parlament Europeu, la Conferència
sobre Discriminacions Múltiples
 (veure
programa)
que he promogut i que presideixo, i per la qual he comptat amb el suport
d’altres diputats/des i d’organitzacions diverses. La motivació que
em va dur a promoure-la és ben simple: imagineu, per exemple, un home gai
en cadira de rodes, una mare sola gitana de mitjana edat, una noia jove
musulmana i lesbiana, una dona jove danesa amb dislèxia i avantpassats (i per
tant trets) asiàtics, un home jove transexual i heterosexual, un home gran
iranià que viu a Europa, … i podria seguir. Tots aquests exemples els
podeu trobar a l’estudi de la Comissió Tackling Multiple
Discrimination, Practices, Policies and Laws
, European
Communities
, 2007. ISBN: 978-92-79-06953-6. El cas és que
discriminació múltiple significa, en molts casos, molt més que la suma de les
discriminacions sofertes una per una. Finalment, i després de moltes pressions
polítiques i socials, la Comissió ha decidit presentar una proposta de
Directiva al respecte que inclogui les discriminacions per raons de
discapacitacions, edat, orientació sexual o pertinença a una religió o fe. Ara
toca concretar, i aquest és el motiu de la trobada d’avui. (segueix…

Nota de premsa 14/10/08
Raül Romeva presideix la conferència sobre Discriminació múltiple al Parlament Europeu

L’eurodiputat d’ICV és  el principal promotor d’aquest acte, que abordarà el paper de les institucions europees en la lluita per a la visualització i eradicació d’aquesta problemàtica social tantes vegades oculta

 

El proper dijous 16 d’octubre durant tot el dia tindrà lloc a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu la conferència “Discriminació múltiple: hora d’actuar?”, organitzada per Raül Romeva, del Grup Verds/ALE.

 

En la conferència, que tractarà sobre la discriminació múltiple a Europa, no només es busca donar visibilitat a un fenomen massa oblidat, sinó que  també s’analitzaran en profunditat l’estat de la qüestió en l’actualitat i les seves implicacions socials, es presentaran experiències positives d’actuació en administracions locals, regionals i nacionals, i s’intentarà traçar un full de ruta comú i coordinat per afrontar la qüestió de manera efectiva a escala Europea. És per això que la conferència pretén marcar uns objectius clar del Parlament Europeu cap al Consell de la UE i cap a la Comissió Europea. Les conclusions han de servir per perfilar la imminent proposta de la Comissió d’una Directiva Horitzontal contra els diferents tipus de discriminació.

 

En aquest sentit, Romeva, vice-president de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats i de l’Intergrup de drets LGBT del Parlament Europeu, ha comentat: “És molt important que des del Parlament Europeu donem unes directrius clares ja d’entrada sobre quines són les qüestions i els objectius que ha de cobrir la proposta de directiva horitzontal contra tot tipus de discriminació”. En el mateix sentit, l’eurodiputat ecosocialista ha volgut valorar “molt positivament” la participació de representants de l’actual presidència de la UE i la de la següent de torn, França i República Txeca respectivament, per tal de fer-los arribar i debatre sobre les expectatives des de l’Eurocambra. “Aquest fet és crucial per assegurar-nos que el tema avança a bon ritme i no queda oblidat al Consell, com passa en tantes ocasions”, ha emfatitzat Romeva.

 

Finalment, l’europarlamentari d’ICV ha explicat la gravetat de la qüestió: “Si ja és complicat assolir la plena inclusió social d’aquelles persones que ja sigui per raons d’orientació sexual, discapacitat física o psíquica, raça o ètnia, gènere, edat, etc. pateixen algun tipus de discriminació, no cal dir que la dificultat s’accentua quan es combinen dues o més d’aquestes condicions. La situació és crítica i sobretot ho fa més el fet que són situacions poc visibles. Per tant cal, en primer lloc, fer que aquesta realitat surti a la llum. I en segon lloc cal una estratègia coordinada a tots els nivell perquè tots els agents implicats cooperin per donar resposta als drets i les necessitats d’aquestes persones”.

 

La conferència, que iniciarà el dijous dia 16 d’octubre a les 10 del matí a la sala ASP 1G2 del Parlament Europeu de Brussel·les, comptarà també amb la intervenció de Jordi Petit, President Honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya.

 

 Més informació a:

 www.iniciativa.cat/domains/europa

 
Foto: Cartell conferència

Transvasaments (de vots, no d’aigua) al Parlament Europeu

3

Sembla ser que la votació, dijous passat, al Parlament Europeu, de l’informe Seeber sobre Afrontar el desafío de la escasez de agua y la sequía en la Unión Europea  ha suscitat un gran interès social i mediàtic i són nombrosos els missatges que em demanen que l’expliqui. Val la pena que ho faci, penso, especialment avui que els mitjans es fan ressò de la pol.lèmica sobre el transvasament Tajo-Segura (algú els haurà d’explicar a les 120.000 persones que van signar la petició favorable al Transvasament que avui volen entregar al Congrés, que cal buscar d’altres mesures, i que la culpa no és de la UE sinó de qui, fins fa quatre díes, ha estat fent una política absurda i cega de gestió de l’oferta d’aigua, com si aquesta fos inacabable, és a dir, el PP i, en el cas de Catalunya, CiU). El cas és que la votació era significativa per dos motius: (segueix..)

pel contingut mateix de l’informe (el qual explícitament exclou els transvasaments com a mesura adequada per fer front a les situacions de sequera) i el fet que el ponent (Seeber) és, de fet, del PPE, grup que majoritàriament li donava suport, a excepció de la delegació espanyola. La votació va tenir dos moments importants: primer quan es va votar, de manera separada, l’apartat 8 (l’adjunto més avall), i després, lògicament, la votació final. L’apartat 8 estableix el següent: 8.  Observa que las medidas centradas en el suministro también deben considerarse con vistas a lograr la solución más eficaz desde el punto de vista económico y medioambiental, optimizando el equilibrio entre el suministro y la demanda y garantizando un suministro público de agua ininterrumpido, incluso en condiciones de sequía, de acuerdo con los principios del desarrollo sostenible; considera que debe promoverse una efectiva jerarquización de los usos del agua, y que la construcción de trasvases para el transporte de agua para grandes distancias no debería ser la solución al problema de la escasez del agua; subraya, sin embargo, la importancia que podrán tener medidas desde el punto de vista del suministro para las regiones más afectadas por la escasez de agua y por la sequía, las cuales se podrán materializar en opciones tradicionales, como la construcción de infraestructuras que permitan regular caudales, o en soluciones alternativas e innovadoras, como la reutilización de las aguas residuales o la desalinización sostenibles;

 

Aquest apartat, que clarament desaconsella els transvasaments com els del Roina, proposats per CiU, el vàrem votar favorablement la majoria de grups (inclosa la majoria del PPE així com dels PSOE), mentre que el PP espanyol en bloc, axí com ALDE (on hi ha CiU i PNB) hi van votar en contra. Finalment els diputats del PSC Badia, Grau i Obiols es van abstenir. Per a l’anecdotari quedarà que inicialment Vidal Quadras va votar-hi a favor, però després va corregir el vot per alinear-se amb els seus socis espanyols, és a dir, votant en contra, mentre que en el cas d’Obiolsva ser a la inversa ja que inicialment va votar-hi en contra però després va corregir el vot per sumar-se als companys i companyes del PSC, que es van abstenir i finalment la diputada del PSPV Sornosa, que s’havia abstingut inicialment, va corregir el vot per sumar-se als qui havíem votat favorablement.

 

Pel què fa a la votació del text final, inclòs lògicament el paràgraf 8 al qual he fet esment, vàrem ser 594 els/les diputats/des que hi vàrem votar favorablement, entre els quals no hi havia Ignasi Guardans, que es va abstenir (tot i que el seu grup, ALDE, sí va votar-hi favorablement), i els diputats del PP espanyol, que hi van votar en contra. Novament per l’anecdotari cal dir que Díaz de Mera i Vidal Quadras, que inicialment s’havien abstingut, el primer, i votat a  favor, el segon, van acabar corregint el vot per què aquest fós negatiu.

 

La conclusió és ben simple: avui, la majoria europea està clarament en contra de mesures de gestió de l’oferta d’aigua, com són els transvasaments, tampoc en temps de sequera, i en canvi aposta per d’altres mesures de gestió de la demanda, tal i com la Nova Cultura de l’Aigua, com la reutilització, l’estalvi i, de manera puntual, la dessalinització, precisament aquelles mesures que des que governa el tripartit (govern d’entesa) s’estan duent a terme. En altres paraules, l’oferta d’aigua és limitada, i per tant cal gestionar-ne la demanda per tal que no es deteriori i es puguin complir les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials de manera indefinida.

 

Defensar els transvasaments ja no és, només, una mesura ineficient, cara, socialment i ecològica insostenible, en alguns casos directament especuladora, sinó que, a més a més de tot això, és també una mesura contrària al sentir majoritari europeu. Prenguem-ne nota totes i tots plegats.

 

Foto: Representants de regants del Tajo-Segura. Font: C. Manuel/EL Pais

Explícit, implícit, necessari

9

Explícit, implícit, necessari, per Raül Romeva (publicat a Crònica.cat)


En ple procés pre-assambleari, ICV afronta, entre d’altres, el debat nacional. Confesso que sempre m’ha inquietat com és que, fent propostes i plantejaments al mateix nivell que moltes d’altres formacions polítiques catalanes, a ICV mai se la visualitza entre les nacionalment prou exigents. Són nombrosos els missatges que habitualment rebo en relació a que, de vegades, hi ha massa timidesa o vergonya a l’hora d’afrontar aquest debat. Aquest és un dels motius pels quals m’he adherit al ‘Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV’ impulsat pels companys Jordi Altarriba i Josep Maria López LLaví (autors també de l’article ICV: un vaixell que ha d’afinar el rumb publicat fa un temps a El Punt). (segueix…)


No he amagat mai les meves inquietuds nacionals i sempre he defensat l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles com a valor en ell mateix. Cap relació és eterna per definició, tampoc les que estableixen les nacions i els pobles entre ellsI molt sovint la sortida més digna a un conflicte és, tot simplement, la separació, o, almenys, la redefinició de la relació. Això sí, convé que aquesta revisió de les relacions sigui tan amistosa com sigui possible, per la qual cosa cal valorar molt bé com, quan i amb quina finalitat es planteja. Simplement per evitar mals majors, i per prevenir revenges no desitjades per part de generacions subsegüents.

 

Per altra banda, cada cas és diferent, i buscar referents a d’altres realitats és sempre complex, i de vegades perillós. Podem trobar processos o mètodes que ens inspirin, però és evident que cadascú ha de trobar el seu camí. També Catalunya.


El cas és que, per a mi, tant important és treballar en favor d’una societat socialment justa i mediambientalment sostenible, com fer-ho per una societat nacionalment sobirana i responsable. L’ADN d’ICV el composen pilars conceptuals com Esquerra, Verda i Nacional, als quals em permeto afegir el violeta del Feminisme i el blau de l’Europeïsme. Tots són, per a mi, igualment determinants, i estan tant entrelligats entre ells que només puc entendre’ls com a parts d’un tot.


El document d’Estratègia Política previst com a Document de Treball per a la 9a Assemblea incorpora un punt, el 3.4, titulat El nostre horitzó nacional, el qual exposa en vuit subapartats aspectes com el full de ruta a curt termini, la reivindicació per un finançament just, la defensa de la llengua catalana, el dret a l’autodeterminació i l’opció per un Estat Federal plurinacional, que defineix i detalla, passant per la necessària reforma de la Constitució espanyola de 1978 i pel manteniment de relacions preferents amb els altres territoris de parla catalana. Tot plegat suposa un nivell de concreció i d’ambició molt major del que fins ara ha caracteritzat ICV, fet que certament celebro, i reivindico.

 

No obstant, cal ser molt conscients també que aquesta és una opció, una possibilitat de futur, la majoritària ara com ara dins d’ICV, però que en cap cas, i a parer meu, exclou o invalida d’altres escenaris de futur possibles, els quals, això sí, han de tenir com a factor comú denominador l’exigència d’un increment de l’autogovern (i això inclou la independència, opció que compta amb molts/es partidaris/es dins i a l’entorn d’ICV).

 

Així mateix, vull destacar un aspecte en concret: sigui quin sigui el model d’Estat final preferit: federal, confederal, indepedendència, etc… arribar-hi exigeix tenir en compte la voluntat (vinculada al Dret) a Decidir. I és que, si bé és cert que l’exercici d’aquest dret no només depèn de Catalunya, o més concretament de les seves institucions, societat civil o partits polítics, ICV no pot defugir el debat. I certament no ho fa.

 

Efectivament, ara toca concretar la ruta a seguir per tal d’exercir aquest Dret a Decidir, responent per altra banda a un sentir ciutadà que s’evidencia cada vegada més inquiet (hi ha qui diu perplex).

 

El cas és que és hora que els interlocutors de les institucions estatals, de la resta de l’Estat i també europees, siguin conscients que, si certes dinàmiques, discursos i polítiques no varien radicalment de rumb, és molt possible que molta gent, federalista per vocació, esdevingui independentista per necessitat. Em confesso una d’aquestes persones.

 

I és que, de vegades, toca fer explícit allò que ja és implícit, simplement per què és necessari.

 

Foto: Josep Maria López LLaví. Font: Vilaweb.