Sarkozy, i els cants de sirena neolliberal
Nicolas Sarkozy, l’hiperactiu president de torn del Consell de la UE, ens va visitar ahir a Estrasburg i hi vàrem poder debatre en relació a diverses qüestions: crisi financera, Geòrgia, Pacte d’immigració, Paquet Energia Clima, etc… (vegeu-ne la nota dels serveis de premsa del Parlament Europeu, la qual inclou una breu descripció de les exposicions de Sarkozy, Barroso i dels principals portaveus dels grups polítics). El problema de fons, em temo, és de credibilitat. Ara fa un any, el PPE (i per tant Barroso, Sarkozy, Daul, etc… disparava contra la proposta d’altres grups de regular els mercats financers dient que això suposaria una amenaça per a la competitivitat de la UE). Ahir, tots tres, i molts d’altres, deien que la crisi es debia sobretot a la desregulació, i que calia ser més intervencionistes i regular més i millor. Cap autocrítica. On vaig dir naps, ara dic cols, i aquí no passa res. Deixant de banda les espectaculars dots oratòries del President francès (capaces per elles mateixes d’enlluernar qui sigui, per la qual cosa cal estar sempre molt amatents el què diu, més que no pas al com), comparteixo la reflexió que li va espetar Dany Cohn Bendit: (segueix…)
“Je crois rêver. Les crises – crise écologique, crise financière et faim dans le monde – sont interdépendantes. Il est donc faux de dire que la crise a commencé en août. La cause est à rechercher des années plus tôt, ce n’est pas un tsunami naturel impossible à prévoir. Nous devons revoir nos modes de vie, a-t-il ajouté, ou nous allons droit dans le mur.” Dani, parlant en nom del nostre grup, va reclamar que els estats discutissin un pla de rellançament ecològic europeu, això que els Verds anomenem ‘Green Deal’. Així mateix, també va fer referència a la qüestió dels paradisos fiscals:“Il a en outre proposé d’inverser le principe de déclaration, en l’imposant aux paradis fiscaux”, i del paquet energia-clima, sobre el qual ha parlat del “putsch institutionnel”alhora qualificar la recerca del consens per part del Consell, i va retreure al Consell d’haver ‘liquidat’ la codecisió, i per tant la majoria qualificada, exposant-se així a la conseqüència de fer patir el paquet legislatiu pel risc de veto que amenacen alguns països com Alemanya, Itàlia o Polònia. Personalment no crec que sigui ni casual, ni accidental.
Sigui com sigui,el plenari votarem avui una Resolució relativa a les Conclusions del Consell que ha estat finalment acordada entre els grans grups. Els Verds/ALE ens n’hem quedat al marge per Què el contingut ens sembla equivocat, i n’hem presentat una altra d’alternativa, que segurament no prosperarà, així com un seguit d’esmenes a la acordada pels altres grups que determinaran, en cas de ser adoptades o no, el nostre vot final. En documents adjunts trobareu les tres textos bàsics: Resolució compromís, Resolució verds i esmenes. Tanmateix, donada la significació d’algunes de les esmenes que presentem, les adjunto a continuació per a fer-ne més fàcil el seguiment:
C bis (new). Whereas the deregulation of the financial market has enabled the development of new financial products that had no relation to economic reality; and whereas the accumulation of real risks (such as increasing poverty of borrowers and energy-climate crisis,) has thus been hidden, the financial crisis has turned into a recession, with dramatic consequences for people and small and medium entreprises, confronted with credit crunch;
F bis (new) Whereas a strong interdependency exists between all financial actors, and whereas the coexistence of a lightly and unregulated market (as in the case of private equity funds and hedge funds) alongside tightly regulated institutions, has increased financial instability;
1 bis (new). Criticises the commission, and in particular Mc Creevy for having downplayed long-standing requests by the EP to propose legislation for better supervision of the financial market, deplores the inability of the Commission (Barroso, Kroes, Mc Creevy) to prevent and timely tackle the financial crisis, by systematically promoting self-regulation over regulation;
Paragraph 2 bis (new). Urges the Member States and the Commission not to use the financial crisis as a pretext to postpone their international obligations related to the fight against climate change and poverty; points out on the contrary that their efforts to provide development aid must be substantially increased to cope with the side-effects of the financial crisis on people’s living conditions in various international fora or institutions (United Nations, International Red Cross, Oxfam, Brot fur die Welts, etc.).
6. bis (new). Deems crucial to set up a special tax on speculative financial transactions (Tobin-tax, like capital transaction tax), which could serve to attenuating speculation and whose revenues shall be allocated to finance common objectives related to the fulfilment of the Energy-Climate change or the attainment of the objectives of the Millenium Development Goals; calls on the Commission and Member States to strive for an international agreement committing all signatories to impose such a tax on financial transactions;
25. bis (new) Underlines that development within the transport sector are critical towards oil dependency and a better environment; and deplores that the European Council has hardly tackled the question of oil dependency and has completely omitted to address the transport sector;
Foto: Sarkozy acompanyat pel President del parlament Europeu, Poettering. Font: Parlament Europeu