El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
Doncs aquest mapa no és l’obra d’una colla d’exaltats independentistes catalans del segle XXI, sinó un mapa publicat en un atles el 1967 per l’editorial Salvat, molt famosa els anys 60 gràcies a la publicació de Monitor, segurament la primera enciclopèdia moderna que va entrar a moltes llars de Catalunya i del conjunt de l’Estat.
El mapa inclou com a catalans els habitants de la Catalunya del Nord, d’Andorra, del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes (menys les Pitiüses, glups!), sembla que també els de la Franja i, fins i tot, l’Alguer… I no passà res… Que jo sàpiga ningú no va fer retirar aquest atles. De fet, haig de confessar que gràcies a mapes com aquest em vaig adonar de petit de l’abast real dels territoris on vivíem els catalanoparlants…
Mirem-nos, però el mapa…
Fixem-nos que també inclou els gallecs dins d’un grup lingüístic més ampli, el del portuguès, com Còrsega la identifica plenament amb el nom italià (recordem que el cors és una variant toscana!).
També curiós com considera la realitat occitana, un subconjuint, amb el nom de”Langue d’oc” o amb el nom de “provenzales”, dels francesos (malauradament una idea que s’atansa força a la realitat!) o com anomena els ucraïnesos (petits russos) o els bielorussos (russos blancs), fent servir una terminologia que ara ningú no fa servir…
Una incògnita, però, d’on sorgí la idea que a Eivissa no eren catalans: del deconeixement, d’un error…?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!